Des del 17 d'agost una barrera metàl·lica travessa l'edifici del barri de Rom de Getxo per als membres de la Casa de Majors que s'oposen a l'enderrocament “la barrera de la vergonya”. Aquest dia, amb motiu de les vacances de la gent després de les festes del poble i sense que es provessin els torns de vigilància en l'edifici, l'Ertzaintza i la Policia Municipal es van acostar al Centre de Majors de Roma. L'Ertzaintza va voltar la zona i a primera hora del matí els treballadors de l'empresa Redenor van començar els treballs de preparació de l'enderrocament, entre els crits de ràbia dels veïns assistents. Alguns dels usuaris de la Casa de Majors deien “no m'ho puc creure”, perquè no creien que el govern municipal (PNB i PSE) iniciés els treballs de demolició sense mandat judicial. Uns altres, més desconfiats, es penedien de no haver romàs allí, no haver organitzat els torns de vigilància com els dies anteriors.

Aquesta mateixa tarda va arribar l'ordre de paralització dels treballs de demolició des del jutjat de Bizkaia, on es van aprovar les mesures cautelars totals sol·licitades al matí per la Casa de les Valls Majors. El 9 de setembre es va informar que el recurs presentat pel govern municipal contra les mesures cautelars no ha estat estimat i que fins que el jutge dictamini no es podrà demolir l'edifici de Lope de Vega 12.

Des de llavors han estat constants les trobades i altres actuacions a la cantonada que uneix els carrers Lope de Vega i Kresaltzu. A pesar que la Casa dels Majors està controlada les 24 hores per la policia, la tanca ha anat canviant al llarg d'aquest mes: s'han col·locat missatges, cartells, globus, etc., expressant les seves peticions.

Desitjo de permanència a la Casa dels Majors

L'acord entre l'Ajuntament de Getxo i la Diputació Foral de Bizkaia per a demolir la Casa dels Majors ha generat una situació conflictiva. L'objectiu és derrocar l'edifici que fins avui ha estat refugi dels majors del poble i construir un “centre intergeneracional” en el mateix lloc (residència per a majors dependents de 2n i 3r grau i 40 apartaments per a menors de 35 anys), que han rebut del programa europeu Next Generation el 82,5% del pressupost necessari. A aquest efecte, els membres de la Casa de Majors van rebre una ordre d'expulsió amb data 24 de juny.

En el barri hi ha opinions contradictòries amb el projecte de centre intergeneracional; hi ha qui creu que pot ser una bona oportunitat, però hi ha qui en la pràctica veu deficiències en el projecte: que a l'ésser un projecte a nivell de Bizkaia no servirà per a cobrir les necessitats de Getxo; que està demostrat que no es garanteix una adequada atenció als usuaris en un format de gran residència; que és difícil garantir la convivència entre els joves i els majors dependents de 2n i 3r grau; que no és just assignar als joves la cura dels joves als joves en un bon nombre de pisos. És a dir, que a pesar que el projecte ha estat presentat amb gran èxit i bellesa, en la pràctica no respon a les necessitats de les diferents realitats dels ancians i joves de Getxo.

L'associació Ibar Nagusiak Etxea de Getxo manifesta que no vol entrar en les valoracions del projecte, ja que el seu objectiu no és oposar-se al projecte de govern municipal, sinó protegir la seva casa. Per a dur a terme aquest projecte s'ha limitat a dir que hi ha edificis buits en Getxo, com el que va ser l'institut Getxo II, en el qual es va proposar al govern municipal que el fessin, però que no van rebre resposta. “Aquí aquesta relació intergeneracional que vol impulsar el centre intergeneracional es pot donar tots els dies perquè tenim això obert. Nosaltres som els que gestionem l'espai i creiem que aquest lloc ha de ser per a l'ús de la gent de Roma. L'Assemblea de Dones d'Itzubaltzeta va celebrar aquí les jornades feministes, i enguany el menjar de les dones de Roma s'ha celebrat aquí. Roms del Cantàbric, de l'església…. Però l'objectiu de l'Ajuntament és fer la relació intergeneracional seguint els models europeus. Això és el que han venut a Europa i per això els han donat diners”, va explicar el director de l'associació, Paco Rama, en una entrevista publicada en ARGIA el 21 de juny.

El Govern Municipal ha ofert com a alternativa l'ús del Rom Kultur Etxea, però alguns membres del Centre de Majors consideren que aquest espai no respon a les seves necessitats. El membre de la Casa de Majors, Rafa Martín, va posar el següent exemple en l'entrevista a ARGIA: “L'última classe de gimnàstica del dia és per a persones amb mobilitat reduïda, algunes venen en cadira de rodes, unes altres amb ajuda… per a arribar a la RKE han d'agafar l'ascensor i si algun dia no funciona no podran entrar”. A més, han denunciat que l'espai de la RKE per als majors és només un terç del que tenen a la Casa dels Majors, i que no tenen ni bar ni jardí per a ells, han de demanar la clau al bidell per a obrir les finestres i ventilar l'espai… El tenen clar: aquest espai no fomenta la seva autogestió i no és adequat per a poder realitzar totes les activitats de la Casa dels Majors, ni per a donar resposta al número dels veïns majors i a les seves necessitats.

La lluita dels anys per quedar-se a la Casa dels Majors

L'edifici Lope de Vega 12 va ser una donació al poble, però posteriorment va ser adquirit per les monges. Aquests últims, en 1980, van sol·licitar l'enderrocament dels edificis i la construcció d'habitatges de protecció oficial, però la resposta del barri, inclosa l'Associació de Veïns, va ser contrària. No se'ls va donar permís per a això i es van iniciar les negociacions de compra, ja que l'Ajuntament va veure la necessitat d'equipament municipal per a dur a terme les accions. Alguns partits pensaven que la donació del poble havia de ser retornada per les monges, però finalment es va decidir tornar a comprar. Es va adquirir per 41 milions de pessetes, el 50% a càrrec de la Diputació. El 21 de novembre de 1987 es va inaugurar la Llar de Dia (nom que tenia abans de convertir-se en la Casa de les Valls Majors). L'any 2001 es va crear l'Associació Ibar Nagusi Etxea i es va acordar amb l'ajuntament que el centre serà gestionat per l'associació.

Des de llavors, i a causa dels diferents plantejaments, han existit diversos plans per a la remodelació de l'edifici, però sempre amb la condició de garantir la possibilitat de tornar a l'edifici, encara que l'associació hagués hagut de desplaçar-se durant un temps. No obstant això, en 2013 el govern municipal va comunicar a l'associació que anaven a ser traslladats a la RKE, a causa del cost de la remodelació de l'edifici (entre 6 i 8 milions d'euros). Davant aquesta comunicació, els membres de l'associació es van reunir en la reunió general el 27 de setembre de 2013 i van decidir quedar-se en l'edifici Lope de Vega 12. Van començar a defensar el dret de permanència: En 2015 l'associació va presentar al govern municipal un projecte elaborat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes Basc-Navarrès, en el qual es deia que les Cases Barates, la Casa dels Majors, l'Euskaltegi i l'Església són el nucli urbà de Rom i que caldria protegir-les, perquè la seva infraestructura està en bon estat i són patrimoni del poble.

En 2016 es va crear la plataforma contra l'enderrocament de la Casa dels Majors. En 2017 la Casa de les Valls Principals va realitzar un referèndum als socis per a preguntar-los què prefereixen: quedar-se o anar a la RKE. A les reunions assistien normalment entre 100 i 120 persones, però aquest dia van ser 540 persones a votar i el 84% (unes 453 persones) va votar a favor de quedar-se al carrer Lope de Vega. A l'octubre es va debatre el tema en el ple municipal i encara que 11 vots del govern municipal van donar suport a l'enderrocament de l'edifici, 14 vots de l'oposició van donar suport a la no demolició. L'associació va sol·licitar al govern municipal que atengués la decisió, en lloc d'imposar el seu programa electoral. No obstant això, desoint la petició, el govern municipal al novembre va dir que anava a complir el seu programa, argumentant que els partits més votats tenien dret a això. Així les coses, al maig de 2018 els serveis de perruqueria, fissió i podòleg de la Casa dels Majors van ser traslladats a la RKE sense previ avís, malgrat tenir un contracte subscrit amb l'associació fins a final d'any. Segons els membres de l'associació, a partir d'aquest moment han tingut dificultats amb l'ajuntament, dificultant el desenvolupament de la seva activitat.

En 2018 es va ampliar l'espai per a majors en la tercera planta de la RKE i l'associació ha denunciat que les crides de la Casa de Majors es van desviar a la RKE, des d'on s'atenien en nom de la Casa de Majors. També denuncien que paral·lelament es van realitzar trucades telefòniques als socis de l'associació, indicant que la Casa dels Majors es va traslladar a la RKE. Davant aquesta situació, els membres de la Llar del Jubilat van realitzar un tancament per al manteniment de l'edifici (la Guàrdia Municipal va identificar a totes les persones del tancament). Davant el tancament, l'Ajuntament va declarar que sense majoria no derrocaria l'edifici, per la qual cosa l'associació va decidir posar fi al tancament i posar forces en el treball diari. Des de llavors fins al 17 d'agost de 2022 l'espai ha estat obert, sense personal municipal, gràcies al treball del personal voluntari.

Sense ànim de lucre

Els socis que han estat font per a completar el reportatge ens han comunicat que el procés d'aquests anys ha estat fosc i ple de mentides. Diuen que han deixat “corrompre” el lloc. En paraules d'Ali de Celis Iglesias, han cuidat i mantingut junts l'espai i han pagat de les seves butxaques al personal professional contractat: “Per exemple, en el passat el personal del bar no havia de pagar els serveis per a poder oferir el menú a un preu que permetés pagar els caps. Però la relació amb el govern municipal quan va arribar l'última família que es va fer càrrec del bar no era bona, i de sobte ens van dir que havien de pagar el gas ells mateixos. Ens han posat constantment obstacles per a cansar-nos, però no ens hem cansat”.

Lluny de cedir, amb el peto groc, els caps continuen protestant als carrers de Roma. Han passat dos anys realitzant una concentració de mitja hora cada matí en la Plaça d'Escacs de Les Sorres, amb música i donant tornades en cercle, omplint l'espai amb les seves reivindicacions. Aquesta decisió de continuar lluitant es va manifestar encara més en la data marcada per l'ordre d'expulsió: menjar, taller de txalaparta, concert… van organitzar un programa de tot el dia per al 24 de juny, i perquè l'edifici no quedés buit, van organitzar torns de vigilància amb veïns de diferents edats. I fins que el 17 d'agost apareix la Policia i s'ha barrat l'edifici, han estat diverses les activitats realitzades durant l'estiu per a omplir el carrer i mostrar la protesta: campionat de granota, menjar popular, bingo, ball, menjar dels majors de 75 anys, presentacions de llibres… En aquestes activitats s'ha fet palesa el suport de diversos ciutadans a la Casa dels Majors. De fet, en l'última consulta el 98% de les 1.500 persones va votar en contra del seu enderrocament, i mesos abans van reunir 4.000 signatures a favor del manteniment de l'edifici.

Un futur ple de dubtes

Els membres de l'associació estan preocupats pel començament del nou curs, ja que no disposen d'un espai per a iniciar i donar acolliment a aquest. Assenyalen que així les coses, molts caps no tenen més remei que acudir a la RKE per a realitzar tallers o activitats.

Santi Aristimuño, soci de l'associació que dibuixa i escriu frases en cartons per a mobilitzacions, ha repassat la llista d'activitats que oferia el curs passat la Casa dels Majors: balls, tai-chi, pilates, taller de memòria, envelliment actiu, basc, dibuix, cor, patchwork, punt i escarabat, educació física, biblioteca, xerrades, tertúlies al jardí, cursos de billar, cinema, bingka i sortides de muntanya. Gràcies a aquesta àmplia oferta, el soci de 86 anys Ane Servando va descobrir la seva passió per la pintura als 80 anys. Ara ens diu preocupats que no sap com continuarà dibuixant el quadre. Per a ell és important dibuixar en grup ajudant-se mútuament, disposant d'un espai adequat per a això, amb ventilació adequada per a protegir-se de la contaminació de les pintures.

Demanen al govern municipal que es reobri l'edifici, que es mantingui en la proposta presentada aquests tallers, que s'incrementi el centre de dia i que se sumin els tallers entre adults i joves. No obstant això, els organitzadors i usuaris de la Casa de Valls Majors no saben si enguany podran dur a terme les seves propostes. No saben si podran cantar junts, cosir, pintar, moure els cossos… Però, somrient, ens han dit que no es quedaran a casa, que no permetran que els seus cossos es quedin adormits a la cantonada entre els carrers Kresaltzu i Lope de Vega, o que continuaran enrotllant-se davant de l'edifici RKE o en qualsevol racó del barri, en la lluita per la seva casa, mantenint encesa el que ha sorgit a la casa dels majors.