Entre aquests privilegis, la denominació d'alferes i el permís perquè el rei i el Papa continuïn vivint com Antonio Erauso, encara que el travestismo era pecat i delicte. La saturació cultural de la història de la Monja Alferes és infinita: novel·la, teatre, pel·lícules, còmics i una explosió internacional d'articles acadèmics des del segle XVII fins als nostres dies. Dos aspectes de Catalina/Antonio Erauso han obert el debat: la identitat de gènere i l'autoria de l'autobiografia que va publicar a Madrid en 1625. En totes les versions destaca que va matar al seu germà en un dol, però no se sentia orgullós d'haver esgotat en grup a un nen indi.

Reconeguem d'una vegada: una nena aventurera va ser un sanguinari home colonitzador trans. En una època en la qual la inquisició enviava dissidències de gènere al foc, va aconseguir un estatus d'excepció en configurar els ideals patriarcals de la conquesta i l'evangelització.

Més que exagerar la fascinació per Erauso, en aquesta LARRUN convidem a utilitzar aquesta incòmoda figura històrica per a l'autocrítica, centrada en el transfeminismo i l'anticolonialisme, a través dels participants de les tres exposicions artístiques que han recollit la història de Catalina/Antonio. L'última exposició, Una veu per a Erauso, ha romàs fins al 26 de setembre en Azkuna Zentroa de Bilbao. Presentar la lectura contemporània des del transfeminismo ha estat obra de Cabell/Carceller i Paul B. Objectiu del comissari Preuat. No obstant això, el títol és una mica paradoxal perquè ens han arribat el retrat i el relat d'Eraus, però no el dels dissidents de gènere colonitzats o esclavitzats.

B. PAUL PRECIADO: "És una demolició interessant perquè va violar i va assimilar simultàniament les regles de la masculinitat patriarcal"

“Soc Antonio!”, repeteix Mursego Una veu per a Erauso. Epíleg per a un temps Trans en la cançó creada per a la peça de videoart. Lletra Hel·lena Cabell i Ana Carceller són artistes madrilenys que tenen com a objectiu fer una relectura transfeminista de l'autobiografia d'Erauso. Consideren que “el poder heteropatriarcal volia escoltar el relat”, va escriure l'alferes Catalina Moja en la inauguració de l'exposició d'Azkuna.

En la primera part del vídeo, tres persones modernes trans no normatives xerren amb el retrat d'Erauso en to crític i irònic. Li han dit que tenen avantpassats als dissidents de gènere i sexe, però que no estan orgullosos de la seva biografia.

Cabell i Carceller porten anys donant tornades a la idea de treballar Erauso. En la presentació de l'exposició van reconèixer que el personatge els causava tant rebuig com atracció: "Va participar en la massacre i destrucció cultural de l'Imperi espanyol, va expressar racisme i misogínia i va viure a la mà. Hem treballat des de la censura per a veure què podem aprofitar en el context actual”. Per això preparen un viatge entre el present i el passat: La performance basada en l'assaig Confusió de gènere de Judith Butler i les fotografies dels drag king que imiten als actors de Hollywood apareixen abans que Eraus arribi a les pistes que va deixar en els arxius històrics. Cabell/Carceller tanca l'exposició amb una còpia de la seva sol·licitud a l'Ajuntament de Sant Sebastià: Que canviï el nom del carrer Catalina d'Erauso d'Amara perquè aparegui Catalina/Antonio.

Paul B, de reconegut prestigi internacional. El filòsof cuira Preuat ha estat el comissari de l'exposició. Nascut a Burgos, era mare de Barakaldo i va escoltar moltes històries de la Monja Alferes en la seva infància. “Quan t'han assignat el gènere femení i tens una altra identificació, com en el meu cas, saps que el viatge extraordinari que va fer Eraus té a veure amb la teva vida”. Preuat destaca la necessitat de trobar narratives de dissidències de gènere i sexe en la història local, en lloc de mirar als EUA. A continuació es resumeix l'entrevista realitzada per a Pikara Magazine.

S'ha considerat a Erauso com una icona feminista, lèsbic o trans.
Era tot això, i no era ni l'un ni l'altre. En l'actualitat pensem de forma segmentada les identitats sexual i de gènere. Per contra, Eraus no permet narracions tancades, sinó interpretacions diverses. Òbviament, la fugida del convent pot entendre's com un procés d'emancipació de gènere. Quant al lesbianisme, en les biografies s'ha presentat com una espècie de Don Joan, però no es va casar ni es va conèixer cap dona concreta. Parlar de la identitat Trans és encara més difícil perquè en el seu moment ni tan sols la noció de gènere estava desenvolupada. No obstant això, utilitzava plastes per a aixafar mames, una pràctica que recorda al binder. No ens interessa donar a Eraus una identitat definitiva, sinó explorar la nostra relació amb la història i el present. Qui vulgui proclamar Erauso tindrà un problema, perquè es tracta d'una figura fosca de classe alta que va aprofitar les xarxes de poder del seu entorn en un procés impregnat de violència, racisme i misogínia.

Va buscar constantment la protecció de la Corona i de l'Església…
No existia una dona al·lèrgica en el segle XVII, per la qual cosa aquesta denominació és una manera de comprovar el gènere. En la societat contemporània, els àmbits de validació s'han traslladat a l'àmbit mèdic-jurídic. Jo mateix he hagut de passar un procés de validació perquè el passaport reflecteixi la meva identitat, que em permet viatjar tranquil·lament. És una demolició interessant, ja que alhora va incomplir i va assimilar les regles de la masculinitat patriarcal.

Els homes trans i intersex històrics que conec han estat lligats a exèrcits o guerrilles, com el coronel mexicà Amelio Robles o el maqui Florencio Plá Messeguer.Quan
vaig llegir l'autobiografia d'Erauso em va parar esment sobre el que l'autor s'aixeca de les seves violentes accions i hi ha un punt d'exageració. Es legitimava com a home a través de l'ús de la violència. Si Erauso no fos una figura militar implicada en la conquesta i de classe alta, no tindria la possibilitat de canviar el nom ni de rebre el reconeixement del Papa. Va haver-hi moltes més pràctiques dissidents de gènere, però ens han arribat les relacionades amb els àmbits militars o amb el poder judicial, perquè hi ha certificacions administratives. Igual que l'expansió del feminisme ha posat de manifest una gran quantitat de dones científiques o artistes, caldria canviar la metodologia de la recerca històrica perquè apareguin altres subjectes.

Des de la perspectiva actual, què t'interessa d'Eraus?
Ajuda a observar com la comprensió de la sexualitat ha passat del paradigma teològic-polític al científic-mèdic-farmacològic. Erauso, per la seva estratègia de supervivència, tenia pràctiques de gènere no fixes; quan va tornar a Europa, abans que fos l'impuls del papa, va tornar a identificar-se com a dona i va passar els últims anys com a home. Actualment, els activistes transs estan proposant la sortida del règim binari. Necessitem un paradigma administratiu-jurídic que no sigui necessari demanar reassignacions de gènere.

Alguns discursos feministes relacionen la transsexualitat masculina amb el privilegi patriarcal. Confirma aquest prejudici la història d'Erauso? La virilitat d'un home
trans mai serà plenament acceptada en una societat heteropatriarcal. Diria que l'elogi de la violència d'Eraus responia a l'extrema vulnerabilitat que vivia en els exèrcits del segle XVII. Es diu que passem al lloc de privilegi amb el transsepte, però no és cert. Encara que sigui passaport masculí, si hem de despullar-nos davant la policia, viurem una gran vulnerabilitat. És transfòbic acusar les transas del seu passat masculí i, alhora, transfòbic pensar que els homes transitaris ens integrem en el patriarcat.

Podem aprofitar la història d'Erauso per a respondre als atacs contra els trans d'identitat?
Erauso no ens serveix per a legitimar res perquè en la seva biografia colonialista i nacional-catòlica no hi ha res a recuperar. Podria inspirar un hipotètic moviment de trans en l'extrem dret! Això és el més interessant: al no ser una figura heroica, ens permet una Lectura més complexa de la història.

També formen part d'aquesta Larrun les següents entrevistes: