Mensual
- Vens, tia? –em va preguntar el vestit de bany en el vestit i els flotadors amb flors als braços.
- Sí. Haig de passar una estona pel bany i li vaig contestar afectuosament.
- T'ajudaré! –Ens vam anar de bracet pujant per les escales.
Vaig rebre el vestit. Esbrossar. Asseure's en el vàter. El meu nebot dempeus enfront de mi. Vaig tirar de la corda i vaig recollir el tampó. Ulls del seu nebot molt extens: “Què és això?”. Vaig obrir un sobre de paper higiènic i vaig començar a explicar què és la regla.
Record perfectament aquell dia que jo ensangré per primera vegada. No vaig ser el primer ni l'últim de la quadrilla. Afortunadament vaig caure en el sac dels reglamentaris: ni molt sa ni cru. Una vergonya menys, per tant. Em recordo que estava a casa i quan vaig veure la gota vermella li vaig cridar a la meva mare. Volia que confirmés la idea: això era això del mes? Per a mi em va donar una de les bosses de compreses que tenia expressament comprada.
- M'avisa la pròxima vegada que vagis a canviar de corda? Vull veure –em va tirar el meu nebot mentre rentava les mans.
- Sí, noia. Li avisaré abans que surti del bany.
Va ser bonic: va cridar a la seva mare ofegada en la ignorància, qui li estava comptant al seu nebot de quatre anys que la sang que surt de la part alta pot ser utilitzada per a regar les plantes. No han estat estèrils els anys en què els tampons passaven ocults com a drogues des de l'institut. Em recorda que ara un amic es va posar pantalons marrons de pana en la calor que per primera vegada va sagnar (va preferir la suor que passaria si s'embrutés en el descuit). Vam aprendre a bombardejar el tabú als peus. Encara ens fiàvem del que deia la revista Super Pop, imagina't! El feminisme ens ha portat a molts a canviar la nostra relació amb la regla.
- Mamà, tu utilitzes corda? –Va trobar als seus pares desdejunant a la volta del bany.
- Què? –va respondre la mare a la pregunta de la seva filla feta sense cap pròleg.
- Ha vist com he canviat el tampó i hem parlat de la regla. –Al cunyat gairebé li va ennuegar el cafè.
- Són assumptes dels caps –va encertar a dir durant la tos–. Tia sempre amb aquestes coses. –Aquí està l'apunt per a mi.
- No et preocupis, afecte. Té raó, aprendràs quan creixes coses així -va afegir la seva mare.
Vaig comprendre que en la improvisació pura els meus pares s'haguessin mogut per la via ràpida. No obstant això, em va disgustar una mica, ja que en el primer acostament conscient que va fer a la menstruació el meu nebot va ser condemnat a allunyar-se. Tinc impressió que el seu nebot també es va sentir una mica descontent.
Quan ens acostem a la menstruació: el càstig. Quan ens acostem al nostre cos sexuat: el càstig. Quan som dones: sanció. A nosaltres ens creua el monstre: nebot, amic, mare, cunyada, cunyat, jo. Arriba a les nostres carns i mongetes. Ens estreny l'interior. El dolor ocupa el comandament. I així ho reviu en la sang que es produirà de la nostra sang.
Ja és un mes que vam estar de vacances. Avui reunim a tota la família per a acomiadar l'estiu. Avui, de la mateixa manera que fa un mes, el meu nebot em ve de darrere quan anava al bany. Avui també he llevat el tampó enfront d'ell:
- Sang! –ha dit.
- Sí. T'ho vaig explicar a casa de vacances. No s'acorda? –li he respost retòric.
- No. –La neboda dona la volta i s'acosta al lavabo parlant de la importància de rentar-se les mans després d'orinar.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]
Portem unes setmanes amb la "serp d'estiu" sobre el TAV i amb la possibilitat d'enllaçar la "I basca" des de Pamplona, des d'Ezkio o Vitòria.
És decebedor veure que el nostre Poble continua depenent de decisions interessades i no argumentades pels llebrers i gossos de caça que... [+]
Els globalistes han triat França, Polònia i el Regne Unit per a crear un conflicte obert amb l'OTAN al novembre, ja que els Estats Units està immers en la campanya electoral per a la Presidència de novembre.
D'aquesta manera, la presència de soldades de Polònia, França, el... [+]
Afortunadament, la majoria de les empreses industrials comencen a entendre, després de les nombroses sentències condemnatòries, que una petita exposició a les fibres d'amiant, sense una protecció respiratòria adequada, és suficient per a causar una malaltia pulmonar greu... [+]
Predir el final de qualsevol cosa s'ha posat de moda. La fi de l'ésser humà, de les ideologies, de la comunitat, de l'autoritat, de la filosofia, o de la democràcia. Són etiquetes carregades de sensacionalisme?
Potser va ser Francis Fukuyama qui va iniciar aquesta moda del... [+]
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
En primer lloc, volem fer arribar les nostres condolences als familiars i amics de la dona assassinada a principis d'agost.
Els habitants de Gaintxurizketa estem farts de la deixadesa de l'administració i dels responsables.
Els que vivim en el barri estem obligats a agafar el... [+]
He sentit dir que les millors llàgrimes són les que veuen els aeroports. Però suposo que es tractava d'altres llàgrimes el que va dir, i no com jo he vist durant aquestes vacances.
Durant diverses hores, les llàgrimes van dominar l'aeroport de Munic, llàgrimes d'indignació,... [+]
Haig d'anar a la perruqueria”, vaig pensar al principi de curs, i no vaig ser. Vaig començar amb els cabells llargs i vaig acabar de la mateixa manera (a meitat del camí vaig fer una ganyota cap avall i li vaig tallar un trosset. Ningú es va adonar. Ni jo tampoc). M'oculta si... [+]
Els bascos sabem que l'aparell estatal està disposat a aprofitar les forces repressives de tots els colors i els mecanismes repressius de totes les formes, per a mantenir l'ordre social dins d'un sistema basat en la dominació, encara que per a això hagin d'infringir una llei... [+]
M'ocorre moltes vegades: fixar-me en les notícies i posar-me nerviós. La France revient, diuen. Tant la França de Le Pen com la xenofòbia i supremacia espanyola, com els pallassos inflables, s'aixequen una vegada i una altra. La merde revient. Com hem sentit, un grup de... [+]
Fins fa poc, la Unió Europea (UE) era una mar en calma. Tot anava bé. Tots vivíem tranquils. Els alts comandaments complien molt bé el seu treball i els europeus ens sentíem contents sota les seves ordres. De tant en tant els pagesos anaven al carrer a mostrar els seus... [+]
Abans de les eleccions va ser un lema en boca de tots: "Hem de posar la cura en el centre", ha afegit. Al marge de les expressions curioses i incorrectes que inventen els polítics i els que tenen la condició de polítics, haig d'admetre que durant un temps el tema va estar en tot... [+]
Fa ja molts anys que no segueixo la competició internacional (Jocs Olímpics, Mundials…). La indiferència, el cansament, el dolor… i també em produeixen una mica de ràbia. I, en conseqüència, l'alternativa que em queda és no veure-la.
El motiu no és que no li agradi... [+]