Katharina Pavletich no esperava “en absolut” que no acceptés la proposta de la nova constitució amb “aquesta diferència”, i va confessar a ARGIA que ha pres el resultat amb rotunditat: “La negativa ha estat un dur cop per a garantir els nostres drets socials, la nostra dignitat, la igualtat, la inclusió, els drets de les dones…”. No obstant això, està convençut que el procés constituent ha tingut un impacte social i ha obert un camí de reflexió. “És positiu que Xile hagi vist que la constitució no és un text rígid que no es pot modificar. Al contrari del que ens volen fer creure, i encara que el text tingui arrels profundes des de l'època d'Augusto Pinochet (1980), hem vist que nosaltres (ciutadans, treballadors, estudiants, persones amb discapacitat, pensionistes) podem decidir sobre el contingut, alguna cosa que fins ara era impensable al nostre país”.

Pavletich és sociòloga i ha treballat internament tant en el procés constituent com en la campanya de Bàndol, candidata a l'Assemblea Constituent en representació de persones amb diversitat funcional. De fet, està en la cadira de rodes per causa d'una malaltia poc comuna i és activista feminista i política per la inclusió, entre altres coses militant de Comunes, que va participar en l'elaboració del programa de govern del president Gabriel Boric en matèria de discapacitat i inclusió.

Afirma que el no avanç de la nova constitució perjudicarà a tots els xilens, però sobretot a les persones excloses: “Continuem marginats, no ens veuen. Seguim sense tenir reconeixement, no existim”. El text elaborat per 154 persones de l'Assemblea Constituent va qualificar a Xile com un estat igualitari, plurinacional, social i ecològic, progressista i feminista. Per tant, Pavletich diu que tots els drets fonamentals que reconeixia el text s'han quedat enrere amb el triomf de la negativa. No obstant això, considera que el procés també ha deixat resultats positius: “En la lluita d'aquests anys nosaltres, invisibles fins ara, hem pres una posició activa a favor del canvi. Posar-nos en la primera fila de la lluita ha fet que comenci a parlar de nosaltres, a tenir-nos en compte”. Explica que aquest principi necessita una continuació i assegura que els falta molt per a lluitar.

Què ha fallat?

El sociòleg ha subratllat dues conseqüències de la reflexió postperdida, com a raó de no haver guanyat el sí: Consento que el disseny de la campanya tenia “errors importants” i que els partidaris de Carlos van promoure boicot i notícies falses.

Considera que ha estat una “clau” per a guanyar el plebiscit la presència mediàtica dels partidaris de la negativa, i subratlla que la campanya d'Euskaltel va suposar el 80% dels recursos: “Tenien el suport de les elits polítiques i econòmiques, i a elles no els convé canviar el sistema perquè d'aquí s'alimenten. Per això, van tenir una major capacitat publicitària i una gran presència en els mitjans”. Critica que després de provar-ho es va llançar una “campanya de difamació”, difonent notícies falses, entre altres. Adverteix que aquesta estratègia ha cobrat protagonisme en l'última dècada en les campanyes de la punta dreta de tot el món, no sols a Xile.

Pavletich compara les campanyes de Consiente i Franco per a fer entendre el fracàs. “La campanya de Rebuig es va centrar sobretot en la política de la por al canvi, en la incertesa i desconfiança cap a un sistema diferent. Van utilitzar frases senzilles com ‘venen comunistes’ o ‘Ens convertiran en Veneçuela’, i no ens hem inventat enfrontar-nos adequadament a aquests missatges”.

Els partidaris de Subscrit van prendre un altre camí, que no ha estat suficient per a atreure a la majoria de la població, però Pavletich ha valorat el treball dels voluntaris. “Lluny dels recursos econòmics amb els quals va comptar, de l'aprovat es va aconseguir estendre una campanya a tot el país, des de milers de llars i pobles que, gràcies a una gran massa de voluntaris, van estar disposats a donar temps a un projecte d'esperança i canvi. Sense ells hauria estat impossible arribar on estem, i sense ells no serà possible continuar la batalla que ara ens toca fer”, ha subratllat.

Resistència a la transformació

Segons alguns experts i mitjans de comunicació, els xilens no estaven disposats a posar en marxa una constitució progressista, feminista i plural. Pavletich opina que encara que entén que la nova proposta és “diferent, trencadora i transformadora” genera por i desconfiança, no accepta que els xilens no estiguin disposats a canviar. Creu en la pedagogia “per a donar confiança a aquesta majoria que sofreix pel sistema actual”, perquè qui es beneficiarà del canvi és aquesta majoria, com recorda el sociòleg. No obstant això, reconeix que aconseguir “el que sembla tan simple” no és fàcil, “especialment quan els rebutjos alimenten la por desesperadament”.

Però recorda que hi ha ganes de canvi. El 18 d'octubre de 2019 el poble xilè va desencadenar la revolta promoguda pels alumnes i d'aquí el procés constituent. A més, subratlla que el 4 de setembre, malgrat la negativa, segueixen les protestes pel canvi: “Són el reflex del canvi de sistema que necessita i exigeix el poble xilè”.

Altre exemple de desig del poble xilè és que el 80% dels quals van votar el 25 d'octubre de 2020 van sol·licitar la modificació de la constitució dictatorial de Pinochet i la constitució d'una Assemblea Constituent. “Des de llavors se senten demandes de canvi que exigeixen dignitat per a Xile i justícia social”, assegura. De fet, el president de l'esquerra Boric va donar els resultats del plebiscit i immediatament va anunciar l'obertura d'un nou procés constituent. Pavletich té clar el camí a seguir: “Borice ha anunciat un nou procés constituent que partirà del congrés, però que ha de respondre a un procés popular, participatiu, igualitari i democràtic”.

El fracàs el veu com un pas més en aquest camí i reivindica que és el moment de “sumar i reposar forces”, amb l'esperança de tenir una nova constitució. “La nostra labor és garantir que la nova proposta no perdi contingut, que mantingui l'essència del canvi i que l'interès social se superposi als interessos de les elits”. Pavletich ens diu que continuarà lluitant fins que la llei reconegui expressament els drets de les persones excloses.