“Volem crear un centre de control davant els impactes de les empreses transnacionals basques”
- Euskal Herria proposa crear un centre basc de transnacionals i drets humans Planto al capital! plataformes. S'estan buscant adhesions per a tenir una proposició de llei. Júlia Martí Comas (Barcelona, Països Catalans, 1989), doctora en estudis de desenvolupament i investigadora de l'Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL), ha treballat molt de sobre la necessitat i el desenvolupament del centre.
De què parlem quan diem que les empreses multinacionals vulneren els drets humans?
Estem parlant d'una pràctica sistemàtica. Es donen violacions de tota mena de drets: civils, polítics, econòmics i culturals, fins i tot contra les dones, laborals... Aquestes empreses actuen amb total impunitat a l'hora d'implantar projectes gegants en altres països. Parlem dels assassinats dels defensors de la terra, de la contaminació dels rius i del medi ambient, de l'obligació de tota la comunitat d'abandonar els seus territoris…
No hi ha cap eina per a controlar l'activitat de les empreses?
No, no existeix cap mecanisme jurídic ni per a controlar ni sancionar els impactes de les empreses transnacionals. En el si de la Unió Europea s'han produït diversos intents de fer complir els drets humans, però no s'han tingut en compte. A Catalunya han aconseguit una fita; en breu el Parlament començarà a debatre el projecte de llei de creació del centre de transnacionals i drets humans; nosaltres volem seguir el mateix camí.
Per a representar la dimensió de la impunitat de les empreses és necessari saber que els Estats poden ser demandats pels tribunals privats.
L'asimetria és enorme. Les empreses transnacionals poden demandar als Estats i fer pagar milions, però no al revés, per violació dels drets humans. No hi ha manera d'equilibrar aquesta balança. Perquè existeix un règim jurídic internacional que protegeix els interessos de les grans empreses, una espècie de justícia privatitzada, basada en acords comercials.
Per a què serveix llavors el concepte de Responsabilitat Social Empresarial i l'atenció adequada que s'ha creat recentment?
Són principis voluntaris incontrolats perquè les empreses s'autoregulin. La Responsabilitat Social Empresarial va ser un intent de netejar el rostre de les transnacionals en els anys 70 i 80. S'ha comprovat que no ha servit per a res. El mateix ocorre ara amb la proposició de llei, que és una bona atenció, perquè només obliga a tenir informes d'anàlisis a conseqüència de les actuacions. Sempre hi haurà assessors “amics” que acceptin aquests informes. Cal exigir el compliment dels drets humans, no fer-lo voluntàriament.
Quin seria llavors el paper de les empreses transnacionals i del centre basc de drets humans?
Volem crear un punt de control davant els impactes de les empreses transnacionals basques. La proposta és la constitució d'un 
organisme públic d'inspecció independent. Tindria personalitat jurídica pròpia per a rebre i analitzar denúncies. Entre les seves funcions estaria la de sol·licitar comptes, realitzar inspeccions públiques i proposar sancions a les empreses que incompleixin la normativa internacional sobre drets humans. Entre altres coses, el centre pot permetre que les administracions públiques no contractin o inverteixin en elles. Obriria noves portes, publificación o municipalització de sectors, polítiques de suport a l'economia solidària…
Mentrestant, cada vegada es destinen més pressupostos a la internacionalització de les empreses basques.
Encara que ens volen dir que les empreses basques són diferents i que respecten els drets humans, això no és així. Iberdrola, CAF, Petronor, Gestamp… podem fer un ampli llistat dels seus impactes en països com Mèxic, el Perú, Palestina… Molts d'ells aprofiten la fiscalitat basca. En altres ocasions, el Govern Basc és accionista. La majoria són contractats per l'administració pública. Els beneficis de les grans empreses estan prevalent per sobre del benestar, i se'ls posa una catifa vermella perquè s'internacionalitzin sense tenir en compte els drets humans.
Les multinacionals estrangeres també produeixen conseqüències en nosaltres…
És l'altra cara de la moneda. Gegants de l'economia digital com Amazon venen al nostre destí, adquirint el nostre espai i el sector industrial i comercial, entre altres, mentre vulneren els seus drets laborals. Aquest centre, que proposa EH Capital Planto!, tindria un paper bilateral i el seu objectiu és ser capaç de donar respostes a aquestes conclusions.
Fins a quin punt pot afectar el centre?
És un pegat concret. Però també hi ha una manera de dir que és suficient i que és hora de prendre mesures concretes, que ja no acceptem la posició de les administracions basques. Tenen en marxa programes de protecció de defensors dels drets humans, una cooperació internacional forta… però tot això no serveix per a res si no es treballa la prevenció. El control de les activitats és possible si hi ha voluntat política.
Plantant el poder corporatiu
“Porto anys analitzant i donant a conèixer els impactes de les empreses transnacionals. La tesi és clara: vulneren sistemàticament els drets humans. La necessitat de construir ponts entre els països d'origen i els afectats per aquestes empreses és urgent, perquè les resistències són possibles, sobretot si s'aborda la qüestió des d'una perspectiva ecofeminista. Perquè a més dels danys mediambientals, són les dones les que sofreixen les conseqüències del poder corporatiu”.
Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]
Un dels majors assassinats laborals de la història moderna compleix 10 anys. Cinc mil treballadors de Bangladesh els van obligar a treballar en una fàbrica de roba en un edifici en condicions desastroses. Així, el 24 d'abril l'edifici de la Plaça de Granota va ser derrocat i... [+]
