Posar el nom de Francisco Pizarro a una planta fotovoltaica, a més d'una, també cínica, tenint en compte les carnestoltes que el conqueridor amb escultura a cavall va realitzar en les colònies espanyoles de Sud-amèrica enmig de la plaça de Trujillo (Extremadura, Estat espanyol) per a aprofitar l'or i la plata. Ara les multinacionals extreuen bor, tel·luri o liti de les seves mines, mentre criden a Extremadura contra les mines de liti, per a fer plaques solars i emmagatzemar energia “neta”.

Iberdrola va anunciar el passat 10 d'agost l'ampliació de la planta fotovoltaica més gran d'Europa entre les localitats extremenyes de Torrecillas de la Tesa i Aldeacentenera. La companyia elèctrica ha instal·lat en un any 1,5 milions de plaques solars o mòduls en una àmplia zona de 1.000 hectàrees de superfície dedicada a l'agricultura i la ramaderia, amb més de 1.000 camps esportius. Amb aquesta infraestructura, Iberdrola preveu generar una força de 590 megavats, suficient per a proveir a 390.000 habitatges, i “evitarà l'emissió de 150.000 tones anuals de CO₂ a l'atmosfera”, segons explica en la nota difosa per a la premsa.

No acaba aquí la llista de possibles avantatges: durant les obres de construcció s'han creat 1.500 llocs de treball i s'han pres mesures per a respectar les restes arqueològiques que han aparegut o els desplaçaments d'ocells autòctons. Què més necessitava Pizarro per a una neteja facial?

Però hi ha qui ha qüestionat aquestes macroinfraestructures. Ecologistes en Acció va alertar fa temps que el territori viu una “febre fotovoltaica” i que es troba davant una bombolla sense planificació en l'excusa de la transició energètica. Fins i tot hi ha els qui diuen que a Extremadura s'està produint una nova “colonització”, una altra en la seva història.

La població extremenya ja sap el que és l'extracció de recursos naturals a través de l'explotació. Durant el franquisme, els grans embassaments de la conca del riu Tajo es van construir amb l'obra d'esclau dels presos, a canvi de la quarta part del que llavors valia, i dedicant part a pagar la condemna. El Centre d'Art Contemporani Escorxador Madrid ha analitzat el cas en la publicació Dominació i (Neo-)extractivisme ("Domperación i (Neo-)estractivismo"): la colonització franquista va tractar de satisfer el desig d'una “regeneració” hidràulica que venia vinguda de fa temps.

Aquesta publicació s'ha publicat per a commemorar el 40 aniversari del famós llibre "Extremadura Saquejada", Rodo Ibèric (pdf). Aquest estudi, realitzat per l'incansable sociòleg navarrès Mario Gabiria i altres punts, va posar de manifest les esquerdes que existien a Extremadura, exposant les conseqüències del projecte de colonització i rego “Pla Badajoz”, emprès dues dècades abans pel règim de Franco, amb un extraordinari estudi de camp col·lectiu: “Les colònies són només poblats per a treballar, en lloc de llocs per a viure”, va concloure Gabiria.

En aquells temps en els quals es vivia una nova crisi energètica, la del petroli de 1973, i davant la necessitat de “il·luminar les cases amb espelmes” sense energia nuclear, el llibre va estimular la lluita contra la central de Valdecaballeros, que en 1979 va unir a 50.000 persones en Villanueva de la Serena.

Per tant, primer va ser una colonització hidrològica, després va continuar la nuclear –quan en 1981 es va inaugurar a Càceres la central de l'Almarazgo, amb els seus dos reactors, la més gran de l'Estat espanyol–. Ara ve la fotovoltaica, aprofitant els raigs solars que dominen la majoria de les èpoques de l'any a Extremadura. Això és el que un grup d'experts denúncia en el seu informe "Com evitar la tercera colonització energètica de la regió" (pdf).

Els primers embassaments, ara els camps de miralls

L'informe ha estat publicat pel Club Sènior d'Extremadura, un lobby d'empresaris i acadèmics, gens sospitós de defensar les idees extremes. Aquests experts s'han mostrat molt crítics amb la implantació de les renovables, començant per una perspectiva social. Segons han explicat, la meitat del ben industrial extremeny correspon a la producció d'electricitat, mentre que Iberdrola actua com a oligopoli, ja que el 30% de tots els recursos industrials, incloses les principals centrals nuclears i hidroelèctriques, a penes manté 1.200 llocs de treball en el territori.

En Torrecillas de la Tesa van treballar centenars de persones per a instal·lar plaques solars en la planta de Francisco Pizarro, sobretot procedents d'Andalusia, i dormieron en precaris pisos llogats al poble. Però van desaparèixer d'un dia per a un altre i ara només hi ha uns pocs operaris de manutenció. Segons l'informe, el sector fotovoltaic genera 0,05 ocupacions per hectàrea, menys que l'agrari en la majoria dels casos. Inclou els resultats d'un estudi demogràfic realitzat pel catedràtic Julián Mora: Tots els 20 municipis de l'entorn de les grans plantes fotovoltaiques construïdes a Extremadura en els últims anys han perdut habitants sense excepció.

El sistema té més disbarats. Només una quarta part de l'energia generada es consumeix en el lloc i la resta es transporta a molts quilòmetres. La de la planta de Francisco Pizarro, per exemple, estarà destinada a les fàbriques de Danone i Pepsi en diverses ciutats, entre elles Vitòria i Pamplona, segons ha acordat Iberdrola amb aquestes companyies. “Només el que s'utilitza directament en el lloc on es genera és ‘energia verda’ –diuen els experts de l'informe–. Però les administracions estan tolerant la publicitat enganyosa, denominant ‘verd’ a les energies que es transporten i consumeixen amb no renovables”.

Torrecillas de la Tesa, Talaván, Talayuela, Usagre... Els terrenys de molts pobles han estat plagats de ciment per a bigues de plaques solars, destruint el que abans era productiu agrícola o ramader. Angel García, membre de l'Associació de Joves Agricultors Asaja, ha parlat en el seu web per a un reportatge especial sobre aquests projectes fotovoltaics: “Quan una d'aquestes empreses toca la porta del propietari de la terra li toca la loteria, però també desapareix un agricultor”.

Segons les estimacions realitzades pel Club Sènior, la superfície ocupada per renovables pot aconseguir les 85.000 hectàrees: “Extremadura és avui un territori replet de miralls fotovoltaics, i continuarà sent així en els pròxims anys”. Òbviament, aquests experts no s'oposen a l'ús de les energies renovables, però sense una planificació i criteris sostenibles, afirmen que els danys socials i ecològics seran similars a les colonitzacions anteriors.

No són els únics. Antonio Turiel, responsable del famós blog The Oil Crash i coneixedor de la transició energètica, també ha dit que els parcs solars seran el “infern” a l'estiu, perquè la temperatura local puja molt i estan fets de materials contaminants. Turiel ha publicat en Context un article amb Juan Bordera i Alfons Pérez sobre la crisi energètica actual. Diuen que el "pla colonial d'escombratge energètic que Alemanya vol imposar als països de fora de la Unió Europea a través de la importació d'hidrogen verd" es vol aplicar també als països del sud d'Europa. I aquí tindran un pes important els gegantescos projectes fotovoltaics que la indústria de les renovables, per a aconseguir l'hidrogen verd, necessita energia elèctrica verda.

Davant això què? A Sardenya, per exemple, a més de denunciar la colonització de les renovables des del moviment contra els gasoductes, han reivindicat una "transició energètica justa", reivindicant comunitats energètiques com les que s'han posat en marxa en diferents llocs del País Basc, perquè els ciutadans consumeixin l'energia neta generada i els beneficis tornin a la comunitat abans que a una metròpoli llunyana.