Tinko Euskara Elkartea ha treballat durant molts anys en el doblatge i oferta de pel·lícules en basca. María Galarraga va ser durant molts anys la primera dobladora en basca. Quan l'associació va complir 20 anys zinea.eus va realitzar una entrevista amb la filla Izaskun Arandia. Segons van explicar en aquest, Tinko ja havia traduït 100 pel·lícules, havia emès 5.000 actuacions i va comptar amb 750.000 espectadors.

Aniversari

En el 25 aniversari Galarraga va oferir una entrevista al mitjà Berria. En el mateix va manifestar que els últims 25 anys li havien deixat “l'alegria d'haver complert”. No obstant això, el compliment de tots els objectius de l'associació era encara inviable per una raó principal: “En un moment donat el sector també estava bastant malament, i aquí alguns van veure una font d'ingressos, i va entrar gent que no li importava res el basc en les convocatòries, la qual cosa li va impactar tot”, va assegurar Galarraga.

Iñigo Arandia és fill de Galarraga i també està en Tinko Euskara Elkartea. El pròxim 2023 l'associació complirà 30 anys i les xifres anteriors han augmentat considerablement, segons Arandia: Han obert prop de 120 pel·lícules i han comptat amb més de 2.000.000 d'espectadors. A més de posar les pel·lícules a la disposició dels centres escolars, també ofereixen sessions en sales. Arandia comenta que l'experiència que ofereixen per als nens és molt especial perquè per a molts és la primera vegada que van al cinema amb ells.

Les pel·lícules de la seva col·lecció solen ser europees i es difonen amb material didàctic. Perquè dirigeixen les pel·lícules a l'educació. Intenten que les pel·lícules siguin atractives i d'oci, però sempre amb valors concrets: la pel·lícula ha de ser una visió feminista, inclusiva i igualitària. Les pel·lícules i els materials didàctics que s'ofereixen al professorat es preparen per als alumnes d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria.

Abans, la pròpia empresa Tinko traduïa quatre o cinc pel·lícules a l'any, gràcies a l'ajuda econòmica del Govern Basc. No obstant això, en el període 2009-2010, les subvencions van ser cedides a Zineuskadi i van perdre aquesta ajuda econòmica. Des de llavors, Zineuskadi decideix quina pel·lícula es traduirà al basc. Si Tinko li agrada una projecció traduïda al basc, el doblatge es posa en contacte amb el distribuïdor assignat per a obtenir la llicència d'obertura. A més, Tinko tradueix una o dues pel·lícules a l'any (Tess i Nire Zirkua, per exemple ). En cas contrari, obtenen pel·lícules de distribuïdors locals.

Treballen projeccions amb valor pedagògic i audiovisuals adequades per als nens. Durant la selecció de la pel·lícula, l'associació es posa en contacte amb el distribuïdor o productor. En funció de la llicència que s'obtingui per a distribuir la projecció, les pel·lícules es distribueixen per més d'un any fins al final de la llicència.

Al llarg del curs, després de veure les pel·lícules en els centres, Tinko fa un qüestionari als professors per a saber com han estat l'organització, el material didàctic… Per a anar millorant gradualment el seu servei, “evolucionant”, segons Arandia. En el curs anterior es van rebre 300 respostes.

En pandèmia i sense pandèmia, pel·lícules en basca

L'epidèmia COVID-19 va començar a arribar a nosaltres a mitjan curs 2020. Iñigo Arandia calcula que Tinko Euskara Elkartea va perdre prop de 25.000 espectadors. “Pandèmia ens va colpejar de ple”, reconeix. L'epidèmia ha afectat a molts i als centres escolars, clients d'aquests. En 2021 l'oferta de pel·lícules en línia va salvar el curs. Llavors, María Galarraga va explicar a Berria: “Des de la creació de Tinko Euskara Elkartea hem hagut de superar multitud d'obstacles. Enguany, inevitablement, ens ha parat el projecte a les Sales de Cinema de Basc i ens ha adaptat als nous temps, però l'objectiu continua sent el mateix: Que els nens i nenes d'Euskal Herria vegin les pel·lícules en basca. Cinema en sala o a casa”.

El pròxim curs també tenen previst avançar i presentaran sis pel·lícules: Per als alumnes de E.I. Grufaloa eta Harri Zopa, per als de 1-2-3 de Primària Aventura en Prehistòria i Dempeus ! i per als de 4-5-6 d'FP El meu Circ i Elkano, la primera gira mundial.

Sumant i ajuntant

Bieuse és l'Associació de Dobladors Bascos que, a més de treballar en el doblatge, reivindica unes condicions laborals dignes dels dobladors. Aquesta cooperativa està integrada per 52 dobladors, actors, etc. d'Euskal Herria. Dobleguen els mitjans audiovisuals amb els quals compten i a més de duplicar-los per a Tinko i altres empreses, esperen que aviat comencin a treballar per a empreses estrangeres. Bieuse és el major grup de dobladors que treballa en basc. Xabier Alkiza forma part d'aquest gran grup.

Alkiza va completar una petita història de les condicions de treball en basc en l'entrevista concedida a ARGIA en 2020. Així ho va recollir Gorka Bereziartua: “En la dècada de 1980, amb l'inici d'ETB, estava en vigor un conveni estatal que regulava el treball dels duplicadors, que es va veure interromput pel traspàs de competències a les comunitats autònomes”. Afegeix a continuació les paraules d'Alkiza: “Aquí va començar tot en ETB. No sols en ETB, sinó en gairebé tot l'estat. Hi havia molta feina en els centres, a Madrid i a Barcelona, es va mantenir el que es marcava en aquest acord. Però en la resta es va col·locar la barra lliure. Com aquí, en la zona mediterrània, on hi havia televisions autonòmiques, la precarització i l'intrusisme eren impulsats des de les institucions públiques”. Després de diverses reunions celebrades en 1990, des de l'any 2000 es va decidir anar reduint progressivament el doblatge.

Una vegada més, Alkiza ha subratllat en l'entrevista concedida a ARGIA la falta de producció que es pot consumir en basca, ja que molts creuen que últimament s'està explotant, però no ell. Alkiza considera que en els últims anys no hi ha hagut pràcticament consum de basc. Per tant, ara que ha sortit més de dues produccions, sembla que està donant una explosió tremenda.

Els dobladors bascos porten anys treballant en una situació precària, però han estat capaces de dur a terme diferents projeccions.

Avançant a poc a poc

Iñigo Arandia va recórrer la taula amb Netflix Euskaraz i Disney+ Euskaraz a Durango, els qui li van convidar a formar part d'Apantallas Euskaraz. Ara, les associacions Bieuse i Tinko Euskara completen la iniciativa popular Apps Euskaraz. Són part del projecte Netflix Euskaraz i Disney+ Euskaraz, entre altres.

La iniciativa reivindica la presència del basc. No exigeix la traducció al basc de les projeccions concretes, sinó la presència del basc en les plataformes de streaming. No són processos concrets que van associats a un determinat audiovisual. Així ho ha assenyalat Alex Aginagalde, que forma part de la iniciativa: “La nostra reivindicació i lluita és general, pressionant a les institucions i plataformes en les xarxes i a través de cartes formals fem reivindicacions i peticions generals, exigint que respectin els drets dels bascos”.

Han estat moltes les fluctuacions que han tingut els audiovisuals en basc, sobretot les que han estat doblegades al basc, i els problemes augmenten per a un poble dividit entre dos estats. A Espanya s'han avançat en l'adquisició de continguts en basc en les plataformes de streaming. A França, no obstant això, estan començant a posar a disposició els continguts en basc aquest estiu. Malgrat això, Apps Euskaraz no cessarà i al setembre mantindrà reunions amb les institucions del País Basc continental.

El sector audiovisual en basc presenta una tendència creixent. A poc a poc hi ha més audiovisuals que es poden consumir en basc. És un petit avanç, però al cap i a la fi un avanç.