Quatre grups de recerca de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea van iniciar en 2018 un estudi qualitatiu sobre els moviments socials: S'investigava la composició dels moviments socials d'Euskal Herria i les relacions entre ells, i d'un dia per a un altre vi la pandèmia.

Veient que les retallades institucionals sobre el COVID-19 estaven tenint una gran influència en els moviments socials, aquests investigadors van decidir realitzar una recerca quantitativa dins d'una recerca més àmplia que ja havien iniciat. Així, es van obrir qüestionaris de resposta escrita als moviments socials entre maig i setembre de 2021. Els investigadors destaquen la importància de recordar a l'hora d'interpretar les respostes que reflecteix sobretot aquella època concreta: a l'any del tancament i quan era el moment de l'obertura "". En aquest moment, malgrat la posada en marxa de moltes mesures reguladores relacionades amb els espais i el carrer, encara no s'havia desenvolupat la fase d'inserció, no hi havia nivells alts de contaminació i el passaport COVID no existia.

Afortunadament, com l'univers de l'activisme al País Basc és massa extens per a investigar íntegrament, les preguntes van ser dirigides a grups estructurats en quatre àmbits: l'euskalgintza, l'ecologisme, el feminisme i la pluralitat de definicióncon les sigles AMK. Més de 700 grups d'aquests àmbits han estat informats en l'estudi i van enviar preguntes a 396 grups.

Com a nota, els autors de l'estudi han subratllat que aquestes quatre àrees no són un reflex integral de l'urbanisme. I és precisament en l'època de la pandèmia i en els últims anys, en els moviments socials d'Euskal Herria, on els moviments de joves i pensionistes vinculats a les edats es van originar per a fer front a les mesures de la pandèmia, no pertanyen als àmbits analitzats per aquest estudi. Si aquestes també s'haguessin pres dins de la recerca, les respostes que s'haguessin rebut per efecte de la pandèmia podrien ser diferents.

Amb els resultats d'aquesta recerca quantitativa a la mà, Ekhiñe Eizagirre va realitzar un estudi qualitatiu en el qual va entrevistar diversos membres d'aquests moviments populars en profunditat sobre els principals aspectes que havien sortit de la recerca quantitativa.

Quines conclusions han extret en aquests estudis? Què va suposar la pandèmia en els moviments populars? Marta Luxan i Mirin Guilló ens han respost de grat, ja que formen part de l'equip que s'ha bolcat en aquestes recerques al costat de Marta Barba, Julen Zabalo, Edorta Arana i Iñaki Barcena.

En l'inici de l'estudi es recullen les característiques dels moviments socials en quatre àmbits: euskalgintza, ecologisme, feminisme i AMK. Què us ha cridat l'atenció?

Marta Luxan: En analitzar la grandària dels grups hem vist que aquests grups treballen en capes. Hi ha un nucli amb gent molt activa, però no gaire gran en número. Referent a això hi ha més persones que realitzen responsabilitats o tasques concretes, però aquestes no estan tan presents en el dia a dia i acudeixen a les reunions de manera puntual. I en una tercera capa estarien els participants en les activitats organitzades per aquest grup. Això té a veure amb una altra característica: hi ha una gran relació entre els grups i és habitual que una mateixa gent participi en més d'un grup, per la qual cosa qui està molt actiu en un grup pot estar a menor intensitat en un altre grup. Altres característiques són que la majoria de les persones que participen en els grups estudiats són dones i funcionen en basca. I a mi m'ha cridat l'atenció veure que en molts grups, a més del basc, utilitzen un altre idioma i no és el castellà.

En Pandèmia semblava que "tot es va parar", però les dades d'aquest estudi demostren que la gent no va estar quieta...

Marta Luxan: El nombre de membres es va mantenir. És clar que va haver-hi menys accions perquè era impossible dur a terme moltes d'elles, però la majoria dels grups van mantenir l'acció que per a ells era més important. Es veu que van apostar per continuar actiu i mantenir algunes coses.

Mirin Guilló: Sí, hem vist que va haver-hi una gran capacitat d'adaptació en els moviments socials, va haver-hi moltes dificultats però es va intentar mantenir d'una altra manera coses simbòlicament importants.

D'una banda, la pandèmia va provocar la desactivació, però per un altre, l'enfortiment de l'adhesió emocional dels membres cap al seu grup i el seu discurs. En una situació de dificultat, i sent aquesta gent molt preocupada socialment, es va intensificar l'adhesió, es va reafirmar en la necessitat del treball que realitza aquest grup i es va sentir pròxima.

D'altra banda, hem observat que durant la pandèmia es van intensificar les relacions entre els grups, existia un desig de conèixer-se i fer coses junts.

M. Luxan: “Anem plegats o no tenim tasca”, va llançar un company en les entrevistes i es va reforçar aquesta lògica.

M. Va guillar: També destaca la seva aposta per polititzar la presència per sobre de les dificultats.

Poseu més paraules al que significa “polititzar la presència”. Quin valor se li veu a la presencialitat?

M. Luxan: En l'estudi s'ha posat de manifest que la virtualitat va facilitar en alguns moments la comunicació entre ells, però que en aquest moment es van posar en valor altres coses en el grup. Sobre la base d'aquesta recerca quantitativa, a continuació hem realitzat un estudi qualitatiu juntament amb Ekhiñe Eizagirre sobre els principals elements que van sortir de la recerca quantitativa entrevistant en profunditat a algunes persones dels moviments socials, en el qual s'esmentava la pèrdua d'espais informals en absència de presència i la necessitat d'espais informals per a mantenir el clima i la naturalesa dels grups. Una altra idea que va sortir de les entrevistes és que en l'espai virtual no es poden fer totes les coses perquè aquests espais estan controlats. I es va posar de manifest que no tots tenim la mateixa relació amb la virtualitat: alguns són més viables amb aquestes eines.

M. Va guillar: També es posa de manifest la importància dels afectes en els processos de politització amb el tema de la presència. Les relacions que tenim entre nosaltres són un important motor, la dimensió emocional que té l'àmbit polític és molt important i influeix molt. També és important la proximitat geogràfica, reunir-se en el barri o al poble. Per exemple, les xarxes de vigilància es van posar en marxa amb agents i persones pròximes.

M. Luxan: A més, quan vostè vagi físicament a una reunió, pot trobar-se amb persones que caminen pel camí o en aquest mateix espai en una altra salsa. Això no ocorre entrant en una reunió en línia.

M. Va guillar: I per a tenir discussions o conflictes, la presència dona un altre calma.

M. Luxan: Sí, hi ha gent que llança virtualment coses que no diríem a una persona en persona. Al mateix temps, s'han extret alguns aspectes positius de la virtualitat: eficiència, que les reunions no s'allarguen tant, que l'accés des de casa pot donar a més gent l'oportunitat de participar, estalviar quilòmetres...

Quines actituds es van adoptar en els moviments socials davant el compliment de les mesures adoptades pels governs per a gestionar el COVID-19?

M. Luxan: En les enquestes es constata que els grups socials van parlar i van debatre sobre aquest tema. Va haver-hi posicions diferents, alguns van aprovar les mesures, altres grups van crear les seves pròpies mesures, i en altres grups van continuar com sempre. Però no va haver-hi resposta col·lectiva entre els grups estudiats en la recerca. Quan en la recerca qualitativa preguntem sobre aquest tema, s'ha constatat que moltes persones han viscut aquest tema des de la incapacitat i la desesperació, “no hem estat capaces de donar una resposta col·lectiva”, és una sensació pesada.

Amb què està relacionada aquesta incapacitat de resposta?

M. Va guillar: La complexitat de la situació per a començar. D'altra banda, dins d'un mateix grup podien existir opinions diferents. I d'altra banda, en aquests mateixos moments es van enfrontar moltes altres coses.

Entre les principals pèrdues provocades per Pandèmia en els moviments populars, l'estudi assenyala que les reivindicacions van disminuir la visibilitat i el basc va perdre presència...

M. Luxan: La disminució de la visibilitat de les reivindicacions i del basc està lligada a les mesures que es van posar al carrer, però també al que va ocórrer amb els mitjans de comunicació: la centralitat en els mitjans de comunicació, la qüestió de la pandèmia i a qui es va donar veu, és a dir, qui va parlar i des d'on, les reivindicacions i el basc, que van provocar les seves conseqüències, han reduït la seva presència.

La presència de moviments socials es va reduir considerablement en els mitjans de comunicació i el mainstream va experimentar una gran distància emocional amb els mitjans de comunicació. Aquesta era una tendència que ja venia, però s'ha accentuat amb la pandèmia.

Els grups dels moviments populars van perir el descens de l'ús del basc en les relacions socials i en els mitjans de comunicació, però van apostar per mantenir el basc en la vida del grup, per mantenir l'hàbit preexistent.

En el tema del basc, explicaré per a l'exemple el que ens va passar als i les treballadores de la universitat: el funcionament és en si mateix bilingüe, però en determinats moments es van escriure coses oficials en castellà, per a fer-ho més ràpid, en un context d'excepció.

També han analitzat les conseqüències de les mesures de pandèmia en les formes de finançament dels grups. En ell s'aprecia que les subvencions són les que més es van reduir, ja que les accions necessàries per a aconseguir-les no es podien realitzar.

M. Va guillar: En aquest tema ens trobem amb situacions inesperades. Els grups més consolidats són els que van tenir majors problemes, ja que obtenen finançament d'accions molt concretes o de subvencions. Per tant, s'ha posat de manifest la vulnerabilitat que tenien. A més, molts grups es financen a través de les txosnas, que tampoc van estar... Davant aquestes situacions, han tingut creativitat i capacitat d'adaptació per a aconseguir finançament, com per exemple la posada en marxa de campanyes per a aconseguir aportacions econòmiques per internet...

M. Luxan: Queda clar que els qui millor van passar econòmicament per la pandèmia són els qui tenen diferents fonts de finançament. De front, és una pista per als moviments.