Teníem el final del curs, quan en aquell final de juny passat publicé una col·laboració amb algunes preguntes sobre el sistema educatiu. Al final, tal vegada ho recordeu, els convidava als estimats lectors al fet que es fessin més preguntes. La invitació, tot cal dir-ho, de forma semi-simbòlica, la lanzé al mig veritable, però per a la meva sorpresa i felicitat, van començar a sorgir de la inquietud, a aparèixer allí i aquí, i finalment a arribar a les meves mans. Aquí teniu una mostra de les desenes rebudes.
Bons cursos a tots els educadors bascos. A veure si enguany farem la revolució!
• Per què actuem com si sabéssim el millor per als nens, sense preguntar-los directament a ells?
• Per què basem l'ensenyament en la cerca de les bones respostes de l'alumnat i no en el desenvolupament de la capacitat de fer bones preguntes?
• Per què tenen menys prestigi entre els educadors els treballadors de les escoles infantils, si són els primers anys de la vida els que més rastre deixen en la configuració d'una persona?
• Per què prestigia la tasca d'educar i no tant la de cuidar? No és més bonic cuidar als nens que educar?
• Per què són necessaris els plans d'inclusió si entenem que l'alumnat és plural i que tots els alumnes són diferents?
• Per què no dediquem a l'aprenentatge el temps que realment necessitaria per a convertir-lo en un aprenentatge significatiu? Per què preferim la quantitat de continguts que la qualitat?
• Per què sempre estem estressats? Per què tenim ganes de cridar quan sortim de l'escola? Per què l'escola té una certa capacitat per a impedir el benestar dels seus participants?
• Per què l'escola i la vida estan tan enfadats?
• Per què les ciències són molt més importants a l'escola que les humanitats? Per què hem bandejat l'art de l'àmbit escolar?
• Per què els nens bascos surten de l'escola sense sentir mai que Euskal Herria és una nació dominada?
• Per què (i on) l'escola ha perdut el cap? I el cor?
• Per què l'escola està tan allunyada i allunyada de la naturalesa?
• Per què hi ha ajudes econòmiques per a l'escolarització dels nens –transporti, menjador…– i no perquè els nens puguin estar a casa més temps amb els seus pares?
• Per què tractem d'un aprenentatge cooperatiu si al mateix temps impulsem la competitivitat a través de les qualificacions?
• Per què els nens han de romandre tant de temps asseguts?
• Per què anteposem els interessos del sistema a les necessitats de l'alumne?
• Per què ho hem oblidat tan fàcilment quan teníem 5 o 15 anys? Per què tenim tanta dificultat per a convertir-los en aquests adults que volíem a aquesta edat?
• Per què ens sembla la millor manera de mesurar el coneixement d'una persona quan tots sabem que s'oblida l'après?
• Per què sol·licitar permís per a anar al bany?
• Per què demanar permís per a tot? Per què sempre al professor? Per què els professors gairebé mai demanem permís per a res?
• Per què ens passa tan desapercebut el currículum ocult de l'escola, a través del qual l'escola fa el major treball d'educació "", i ens preocupa tant l'evident?
• Després de totes aquestes preguntes, i d'altres tantes que podríem fer, per què tenim tanta por de fer les coses d'una altra manera?
• Per què ens fa por sortir del sistema escolar?
Gràcies a tots, sort i coratge!
Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc... [+]
Palestina, mediatikoki aurkeztua ez den bezala, aipatu zen joan den larunbatean Makean, mintzaldi, tailer, merkatu eta kontzertuen bidez.
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]