Encara que la SAPA [Societat Anònima Placencia de les Armes] té cinc segles d'història, la recerca comença en 1985, quan presa la direcció de l'empresa Joaquín Aperribay Elosua. SAPA, en plena crisi des de 1981, va declarar per primera vegada en la història pèrdues en 1982, però en 1984 es va aprovar una important ampliació de capital, convertint-se en l'accionista principal de Joaquín Aperribay. El llibre que van formar part d'un curt espai de temps és el que denomina “nucli dur” del nou cicle de SAPA: Joaquín Aperribay Elosua; el seu fill Jokin i Ibon Aperribay Bedialauneta; Enrique Falco Carrión [membre d'una família d'origen noble]; Alejandro de Calonje Falçs [membre d'una família militar i militar]; i Gabriel Peña Aranda.

Joaquín Aperribay i la Transició

Probablement el fill Jokin és el membre més conegut de la família ciutadana Aperribay, per ser president de l'equip de futbol de la Reial Societat, però el currículum del seu pare Joaquín no és menor: empresari de pedreres de pedra, fill vicepresident de la Real abans de la presidència, alcalde de Deba en 1967-76... i en l'àmbit polític és propietari d'una àmplia xarxa de relacions (Adolfo Martín Villa o Marcelino amb Juan José José José Delgado), José María, que ha realitzat amb els homes de Garezola i María, “per l'altre de María, María, Garezana, María, María, María, l'altre, María, María Delgado, el Prim, el de Miguel Delgado, l'altre, el de Garés, de María, el de Jesús, de María, de Jesús, el de Jesús”.

Com va aconseguir Aperribay prendre el comandament de SAPA i ressuscitar a aquella petita i feble empresa? Segons els autors, a Aperribay se li “va lliurar” SAPA “en paga dels favors al Govern d'Espanya durant la Transició”. En concret, per les gestions realitzades en l'àmbit del conflicte basc, dels presos i de les persones refugiades a través de la seva àmplia xarxa de relacions. Segons aquesta hipòtesi, el suport rebut seria, en primer lloc, el finançament per a obtenir diners per a convertir-se en accionista principal i, en segon lloc, assegurar des del Ministeri de Defensa espanyol les demandes de l'empresa armamentística.

Evolució econòmica de SAPA

SAPA començarà a enfortir-se pròximament de la mà de nous propietaris, principalment gràcies al pla de modernització de l'empresa i a les demandes del Ministeri de Defensa espanyol. En la dècada de 2000 l'empresa es va embarcar en una nova fase de transformació, liderada ja pel fill de Joaquín, Jokin i Ibon: Es va constituir el Grup SAPA, format per diverses empreses creades a aquest efecte i amb diferents funcions (per exemple, l'empresa Centre d'Excel·lència PID, dedicada a la R+D militar, fundada en 2002). En la dècada de 2010 es tendeix a fer negoci fora de l'Estat espanyol: Si en 2015 les exportacions eren només el 0,82% de la facturació total, per a 2020 són més de la meitat, el 60,73%.

El SAPA per a la dècada de 2020 és el denominat tècnicament “grup consolidat”, format per nou societats. La propietat és d'Aperribay en un 72% (18% pel pare Joaquín i els seus fills Jokin, Ibon i Mari Iciar). A més, el grup ha format part de diverses unions temporals d'empreses (UTE) amb o sense accions de més empreses relacionades amb grans casos de corrupció. Per exemple, en 2017 el Govern d'Espanya va decidir liquidar l'empresa armamentística Defex, entre altres coses perquè l'Audiència Nacional tenia oberts dos procediments. En una d'elles s'acusava la direcció de l'empresa d'haver cobrat en comissions il·legals més de 20 milions d'euros pel comerç d'armes a Camerun, l'Aràbia Saudita, Egipte i el Brasil. Defex era una empresa pública en el 51%. En la part privada, SAPA posseïa el 8,16% de les accions, en aquest moment Ibon Aperribay era membre del consell d'administració i anteriorment van ser directius Joaquín i Jokin Aperribay.

En 2020 SAPA era la novena empresa de l'Estat espanyol en vendes i en el trienni 2018-2020 va declarar un benefici de 10.806.313 euros. L'empresa, composta per tantes societats i que mou desenes de milions d'euros, comptava a principis de la dècada amb un total de 191 treballadors, dada que els antimilitaristes subratllen, ja que són els llocs de treball que generen un dels principals arguments per a no atemptar contra la indústria armamentística.

‘Conqueridors’

A tall d'exemple SAPA, el llibre estudia i explica les maneres de fer negoci de la indústria armera en general. En l'estratègia de SAPA destaca dos pilars: una relació política el més àmplia possible i el paper imprescindible dels anomenats “conqueridors” pels seus autors.

Els adquirents són persones que obtenen contractes, avantatges o informació gràcies a les seves relacions, xarxes i coneixements en el sector públic i privat de l'armament. Una funció també relacionada amb el fenomen de les portes giratòries, ja que són persones que en moltes ocasions han ocupat llocs molt importants en l'àmbit públic i que són fitxades posteriorment per empreses privades de la indústria armera.

Després de prendre l'autoritat, Joaquín Aperribay va incorporar a Gabriel Peña Aranda en el consell d'administració de SAPA, càrrecs polítics en el franquisme, membres de consells d'administració d'empreses públiques armamentístiques, o treballant com a enginyer en el desenvolupament de noves armes. Segons el llibre, el testimoni el va prendre Pedro Morenés en 2002 en morir Peña Aranda. Morenés va ser conseller en diverses empreses privades d'armeria i ministre de Defensa espanyol amb el PP, entre altres. El llibre relaciona algunes decisions cridaneres a favor de SAPA amb les intervencions de Morénes, com l'adjudicació de contractes no competitius o les modificacions en les condicions dels préstecs públics.

Suport polític

El segon pilar de l'estratègia empresarial seria “crear i conservar una àmplia i diversa xarxa de patrocinis polítics”, bé directament amb partits o polítics, bé amb les institucions que els gestionen. De la lectura es dedueix que la major proximitat es dona amb PP, PSE i PNB, però també s'esmenten els acords d'EH Bildu amb SAPA en Soraluze i Andoain en relació amb les requalificacions de terres de l'empresa. Les subvencions i préstecs que rep SAPA (i la indústria armamentística en general), de la mà d'institucions basques, espanyoles i europees, són una conseqüència i un exemple d'aquesta àmplia protecció.

El llibre ha realitzat una exhaustiva anàlisi quinquennal 2008-2013, “l'època de major impacte de la crisi econòmica anterior”, i encara que assegura que les dades reals són majors, posa sobre la taula els següents números: SAPA va rebre gairebé 37 milions d'euros en subvencions directes o en deute condonat; poc més de 45 milions d'euros en avals o préstamos.la
protecció, la col·laboració o la complicitat de la indústria armamentística van més enllà. En educació, per exemple, ofereixen als seus alumnes la possibilitat de realitzar pràctiques en l'empresa de R+D de SAPA, la UPV/EHU, la Universitat de Deusto, la Universitat de Mondragón o la Universitat de Navarra d'Opus Dei. O, en l'àmbit dels mitjans de comunicació, la majoria col·labora amb el blanqueig de l'armeria i l'ocultació d'informacions que poguessin ser motiu d'escàndol.

“Casos rars” mostra d'impunitat

El llibre dedica una secció completa als anomenats “casos rars”. Els autors han recollit les mesures que les institucions han adoptat en benefici de SAPA o les infraccions legals més denunciables que l'empresa ha comès: les organitzacions protagonistes són diverses i els autors les consideren un exemple d'impunitat del sector armero, no una excepció. Heus aquí alguns d'ells.

La societat Arrola, vinculada a la família Aperribay i a SAPA, va ser condemnada per la Diputació de Guipúscoa a la pena de 12 milions d'euros durant la legislatura en la qual va governar EH Bildu, imputant diversos fraus. “Per fi, llavors sí que van fallar [a SAPA] les seves àmplies relacions [polítiques]”, diu el llibre.

Saltant a l'Estat, en 2011 SAPA va rebre de mans del Govern espanyol un préstec de 30 milions per a desenvolupar una eina per a vehicles d'ús militar i civil. En 2019 el Govern va reconèixer que l'eina només va tenir aplicació militar, és a dir, que SAPA no va complir el contracte, però no obstant això, no sols va mantenir el crèdit, sinó que li va eximir de pagar interessos i va allargar el termini d'amortització, amb un “regal” a l'empresa de 21 milions d'euros. Prèviament, en 2016, el Ministeri de Defensa espanyol va concedir a SAPA 43,6 milions d'euros “addicionals” pel programa del vehicle de lluita Leopard 2E, encara que el Tribunal de Comptes d'Espanya va declarar que no hi havia cap raó per a això.

Al País Basc, en 2015 el Fiscal General d'Àlaba va presentar una querella criminal contra els responsables del cotxe elèctric de la Ciutat, un dels casos més famosos de corrupció en les últimes dècades. SAPA estava implicada en l'assumpte i la fiscalia va demanar, entre altres coses, que l'empresa armera fos sancionada com a “còmplice” del frau. Al final no va haver-hi cap càstig per a ningú, encara que milions d'euros es “van perdre”.

A nivell municipal, el llibre recull els passos dels “pelotazos” emesos per SAPA requalificant els terrenys que té a Andoain i Soraluze, amenaçant als ajuntaments que si no s'accepten les seves condicions l'empresa anirà a un altre municipi.

Sorprenents inversions en l'últim any

Encara que es podia esperar el contrari del llegit fins ara, SAPA ha arribat a principis de la dècada en una situació econòmica molt feble. Va abandonar un gran negoci que va anunciar als EUA i va deixar un gran forat, en els pròxims anys ha de retornar préstecs per diversos milions ja rebuts o pagar el que la Hisenda guipuscoana li va demanar. “L'any 2021 es continuarà amb el pla de reducció o contenció de despeses perquè l'empresa en general sigui més competitiva”, en l'Informe de Gestió 2020 del Grup de Motius. El contrari: Des de setembre de 2021 ha invertit 210 milions d'euros en tres torns, polsosos en el sector armero espanyol.

Al setembre de 2021 SAPA va adquirir el 5% de les accions de l'empresa armera basca ITP Aero per 80 milions d'euros. Al desembre es va apropiar del 5% d'INDRA, la principal indústria armamentística de l'Estat, per 90 milions d'euros. Sis mesos després, al maig de 2022, SAPA va sol·licitar plaça per a Jokin Aperribay en el consell d'administració d'INDRA. Però es va negar perquè una de les condicions és que el 7,5% de les accions. Llavors va adquirir prop del 3% de les accions d'INDRA per uns 40 milions. El Consell d'Administració d'INDRA va aprovar finalment a Aperribay com a membre, en una sessió conflictiva en la qual els opositors a l'operació van qüestionar la seva legalitat. El principal accionista d'INDRA és el propi Estat a través de la societat pública SEPI. Amber Capital és un altre dels principals accionistes del grup de mitjans PRESSA, al seu torn. Aquests són els accionistes que han impulsat la polèmica designació d'Aperribay. La CNMV tindrà l'última paraula en la qüestió. El llibre no recull el succeït des de maig, ja que ja estava en impremta, però en la hipòtesi que va avançar en el llibre s'ha confirmat per part de Vitòria després del grup antimilitarista:

“Tant els moviments de SAPA com d'INDRA tenen a veure amb una operació de major importància: Consolidació d'un gran pol industrial militar espanyol a l'entorn d'INDRA. En aquest pol, a més de les empreses SAPA (vehicles militars) i ITP (aeronàutica), s'intentarà involucrar a més empreses militars d'altres sectors per a no tenir en els pròxims anys un paper tan secundari en els grans programes militars europeus”. Aquest projecte va ser plantejat fa temps per Pedro Morenés, ministre de Defensa, i ara els antimilitaristes creuen que Margarita Robles ho ha fet seu. Cal tenir en compte que els estats europeus s'han compromès recentment a multiplicar la despesa militar en l'OTAN.

Per part seva, SAPA tractaria de guanyar importància en aquest pol, segons els autors del llibre: “El temps aclarirà la qüestió, però la nostra impressió és que l'ambició de SAPA d'Aperribay (...) és continuar cobrant major importància en l'estructura del pol espanyol de comerciants de la mort actual”.

Alternativa executable

L'antimilitarisme va proposar fa temps una alternativa per a les empreses armamentístiques: substituir la producció militar per una producció civil d'utilitat social, mantenint així els llocs de treball dels treballadors en sortir del “mercat de la mort”. En el cas de SAPA, la reconversió seria particularment senzilla, segons el llibre.

SAPA ha realitzat periòdicament peces per a vehicles, brides o, en particular, maquinària tèxtil. I no en grandària anecdòtica. A la fi dels anys 60 la facturació de la producció civil va superar al militar, igual que la facturació dels telers en 1995. La producció civil és rendible... però militar molt més. Entre altres coses, com ha demostrat tota la recerca anterior, perquè és una de les indústries més subvencionades, i perquè fa negoci amb molta impunitat i pocs escrúpols.

La clau, la societat

“Mentre als pobles i ciutats d'Euskal Herria hi ha fàbriques d'armament, la recerca militar en els nostres centres educatius, les institucions públiques que subvencionen la indústria de la mort, els partits polítics que l'accepten, els sindicats que demanden llocs de treball i els comerciants de la mort que es beneficien del seu comerç, podem dir clarament: La guerra comença aquí”, diuen els antimilitaristes al final. Com trencar el cercle viciós? Com les guerres comencen “aquí”, proposen que el final es doni “des de”: “Des d'aquí podem fer un treball de rebuig i objecció real fins al final de les guerres, a Ucraïna o en qualsevol altre lloc del món”.