Sempre fa especial il·lusió veure a un artista basc fora d'Euskal Herria, sempre hi ha un punt de nerviosisme i complicitat. La Fundació Palau celebra cada estiu el festival de poesia i més, amb actuacions als pobles de la comarca de Maresme. Hem viatjat amb moto des de Sant Esteve de Palautordera a Caldetes d'Estrac.

La cita és al jardí situat en la part posterior de l'edifici de la Fundació. El lloc i les seves vistes són belles. Però de l'ambient popular, en realitat, és un d'aquests festivals pijados de Catalunya, quant a ambient i preu. A diferència dels quals avui venen a cantar, el públic en general és adult.

Ana Arsuaga puja acompanyada de loop i teclat al petit escenari i Lorda Iriondo dona principi a la projecció. No és poc la capacitat del tolosarra per a controlar la seva veu, però sobretot la d'enfosquir o aclarir la seva veu d'una frase a una altra en la mateixa cançó. Hi ha gent que també aconsegueix ser la seva vibrato característic i un d'ells és Verd Prato.

Si es nota la joventut, no és la que té a l'hora d'interpretar una innocent joventut. La presència i la seguretat, o almenys l'aparença, sobren en l'escenari, encara que un somriure nerviós mostra un punt d'humilitat i nerviosisme en el pas d'una cançó a una altra. Només aquí es veu vulnerable. Tampoc té problemes per a ballar sobre les bases i cantar a capella, amb o sense micròfon –diria que m'ha enxampat en una d'aquestes cançons–.

Canta una mà en el pit i en l'estómac l'altra si no està ballant o en el teclat i sofria quan sabia que anava a pujar als aguts, sempre ha mostrat el control absolut de l'ampli registre. Les cançons amb looper i bases preprogramadas són difícils d'acabar, no hi ha moltes possibilitats que a poc a poc baixin el volum o s'interrompin bruscament, i a vegades se m'han fet violentes.

El tolosarra ha ofert un concert d'unes deu cançons, la gran majoria de la Llegenda, però també les dues últimes del Jaikiera, alguna nova i dues versions. S'agraeix que les versions hagin estat versions, no sols interpretacions de cançons. Verd Prato ha fet seva una cançó d'Herzainak i Kortatu, traient clares harmonies i polint melodies, donant protagonisme a elles.

El tablado sempre té la responsabilitat de donar les gràcies, però es poden donar les gràcies per venir, per estar callat, per ballar… "Gràcies per venir i per ser tan respectuós", ha tirat el músic. Imagina el que el músic puja a l'escenari disposat a viure, si també agraeix de manera natural el respecte per la volta.