Com dic, la comunitat UEU celebra els seus 50 anys de festa en festa. Com sabem, són moltes les fórmules de campejo que es volen i la Universitat Basca d'Estiu ha decidit el seu, segons ens ha dit la secretària general de la UEU, Ane Sarasua: “Quan comencem a dissenyar l'aniversari teníem tres objectius. El primer, celebrar-ho; a més, veníem de la pandèmia i volíem una celebració presencial. En segon lloc, donar a conèixer millor el nostre projecte i, per a això, portar la celebració de la UEU a totes les capitals, aprofitant el coneixement i el saber, però amb un contrapunt lúdic, és a dir, a través de les microconferències dels joves investigadors, i amb l'aportació de tentempié i música”. Les “UEUfestak” han tingut lloc a principis de juny en Baiona, Eibar, on té el seu centre escolar la UEU, Sant Sebastià, Pamplona, Vitòria i Bilbao, al costat dels investigadors de la nova generació, “reunint els membres de la UEU que ens han acompanyat tota la vida”, segons Kepa Sarasola, director de la UEU. Després de l'acte d'obertura dels cursos del 50 aniversari en Baiona, on la UEU va fer els seus primers passos, el segon acte institucional, acadèmic, se celebrarà a Bilbao, el 21 de setembre, en el Kafe Antzokia, amb la presència de representants de les universitats i de la societat del País Basc, i la presentació de la renovada web i del nou audiovisual corporatiu. Missatge del director: “Traslladarem a uns i a uns altres que el nostre projecte no ha acabat, que volem fer la Universitat Basca, crear una universitat que consideri el basc com a llengua de comunicació”, que és també l'objectiu de la UEU.
1972, Karlos Santamaría
Fent història, en 1970-72 es van organitzar les Setmanes Basques en l'Estand Basc de Baiona. En l'acte de 1972, Karlos Santamaría va abordar la necessitat de crear una Universitat Basca, per la qual cosa les associacions Euskaldunak, Ikas i Fededunak van decidir organitzar la UEU en l'estiu de 1973. Aquesta universitat es va celebrar del 29 d'agost al 8 de setembre, sota la tutela d'Euskaltzaindia. I en això, Kepa Sarasola ens ha fet llegir les paraules de Santamaría en el triomf: “Crec que hi ha dues funcions diferents en l'àmbit de la nostra Universitat. A un se li podria dir Universitat Basca, i a un altre jo li diria Universitat del País Basc per a explicar bé la diferència. [...] Direm Universitat del País Basc al conjunt d'universitats i falsos universitats existents i que existiran a Euskal Herria. Per contra, encara que aquesta creença té una aparença utòpica, la Universitat Basca és una universitat en basca que, per la meva terminologia, hauria de ser ‘alma mater’ de la cultura i la llengua basques”. Paraules de Santamaría, per tant, recollides en 1977 per la revista Jakin.
Les dues primeres activitats de la UEU es van celebrar en el Col·legi Maurice Ravel de Sant Joan de Llum; les dos següents en el Seminari d'Uztaritz. En 1977, la UEU es va celebrar a Pamplona sota la direcció de Martin Orbe: “Jo haig de citar a Manex Goienetxe. Va observar que, no sols ell, la majoria dels alumnes eren del Sud, que els diners també es recaptava en aquest partit, que la UEU necessitava aquí, i aquí a Navarra. Així van venir els anys de Larraona a Pamplona. En el meu cas, Anton Artiñano va donar el meu nom per a dirigir la UEU”. Per part seva, Kepa Sarasola, juntament amb Manex Goienetxe, ha inclòs els noms de Piarres Xarriton, Jean Haritxelar, Karlos Santamaria, Joxe Ramon Etxebarria i Txillardegi: “Tots els homes, però aviat són aquí els matemàtics María Jesús Esteban i Anjeles Iztueta, o Edurne Alegria i Mari Karmen Meñika, per exemple, que han fet mal treball i que són d'obligat esment”. Va arribar l'època dels anys de Pamplona…
“En 1977 es va establir una infraestructura per als següents
25 anys en
Larraona” (Kepa Sarasola)
Larraona de Pamplona
Al País Basc Nord es van instal·lar els fonaments de la UEU cap a la universitat basca. Després de la mort del dictador Franco en el planter de 1975, dos anys més tard es va celebrar la primera sessió de Pamplona, segons ens compta Sarasola: “Per a llavors, el moviment de les ikastoles estava en plena ebullició, el moviment pel basc també estava fort, l'euskara batua també es reforçava, encara que calia portar-lo a la plaça. Qualitativament, el d'Iparralde va ser important. Quantitativament, la UEU a Pamplona va suposar un salt: 500 persones es van reunir en Larraona en la primera època. La infraestructura era perfecta: era un internat per a qui volia, menjadors i habitacions, sessions complementàries i altres”. Van ser anys de gran èxit i de gran futur: “En 1977 es va consolidar la infraestructura en Larraona per als pròxims 25 anys. Però a més de la quinzena de juliol, es treballava durant tot l'any i es presentava a Pamplona. Larraona era la punta de l'iceberg”. Ane Sarasua subratlla que llavors es van estructurar els departaments, es van vincular els uns i els altres a la interdisciplinarietat de les àrees de coneixement, a l'horitzontalitat entre l'alumnat i el professorat. En algun moment va haver-hi 27 disciplines, encara que en l'actualitat no totes estan vigents.
1985, UEU tot l'any
Segons paraules de Karlos Santamaría, “la Universitat Basca és una universitat en basca que hauria de ser ‘alma mater’ de la cultura i el llenguatge bascos”, i, per descomptat, és “de tot l'any, no sols d'estiu”, segons Sarasola. Ell considera la punta de l'iceberg la quinzena estival, ja sigui de Baiona o de Pamplona. La veritat és que la secretària general, Ane Sarasua: “Aquells alumnes-professors eren militants, joves, i aviat van començar a aconseguir plaça en la UPV/EHU, influir en els plans de basc de la UPV/EHU, formar grups com IXA… És a dir, l'absorbit en Larraona es va començar a dur a terme en les universitats oficials perquè les carreres estiguessin en basca. No tenien suficient l'estiu”, i així, en 1985, la UEU va començar a organitzar conferències i jornades al llarg de l'any.
Un any després, la UEU adquireix personalitat jurídica amb dos treballadors: Mari Karmen Meñika, secretària general, i Nekane Intxaurtza, responsable de l'activitat editorial.
Sarasola ha volgut fer anotacions sobre l'època, considerant meravellosa la generació inicial. “Va ser molta gent intel·ligent, aquells que van inventar el que no han inventat altres llengües, el basc que el va inventar, de la mà de José Ramón Etxebarria, Joseba Intxausti, Andoni Sagarna, Joxe Azurmendi i molts altres… Els temes més complexos van ser també capaços de comunicar-se en basc, no sols traduir –aquí estava encara l'experiència de la transparència de la guerra–, sinó que calia fer el basc i el comunicatiu”. No va ser casualitat ni fruit de l'atzar: “Sembla que va ocórrer perquè havia de succeir, però no, en altres països no ho ha fet. En la història del basc, en el segle XIX, s'han realitzat intents de tractar temes en basc, però sense èxit, fins als anys 70-80”. En aquest sentit, la gent que, segons el parer de Sarasola, s'ha reunit amb la intenció de la universitat basca.
En 1985 la UEU va celebrar un congrés en el qual va aprovar, entre altres coses, la figura de soci, amb una àmplia base social i una forta adhesió al projecte.
L'any 2000 com a fita
Ane Sarasua va començar a treballar en la UEU en 1997 i ha viscut de prop als d'acolliment.Té com a fita l'any 2000: “Ens vam adonar que havíem de deixar enrere l'època de Larraona, la gent va començar a no quedar-se adormida, a fer desplaçaments amb autobús… i això va venir amb l'augment de recursos: L'any 2000 passem de dos a cinc llocs de treball, la Diputació de Bizkaia ens va oferir suport i reconeixement institucional, amb seu a Bilbao, l'editorial sempre a Navarra, la delegació del País Basc Nord en Baiona, i l'Ajuntament d'Eibar va cedir el palau Markeskoa”. En l'actualitat són presents la seu de la UEU i els col·legis majors. El palau del segle XVI, Markeskoa, amb una qualificació patrimonial, estava rehabilitat però buit en aquella època, esperant a ningú que ho fes viure. Diu Ane Sarasua: “Eren 900 metres quadrats. L'any 2000 signem un conveni per a 20 anys més per a 5 anys més”. Van començar a bufar: “La seu de Bizkaia en propietat i 900 metres quadrats d'Eibar... no és Larraona, però és un potent aparador. Geogràficament Eibar, comencem a sortir de l'estiu, a més de conferències i jornades, ens van vincular a la formació contínua”, és a dir, al procés d'aprenentatge al llarg de tota la vida.
“Professors i investigadors d'al voltant de 30 anys crearan una nova generació miraculosa”
(Kepa Sarasola)
La residència Markeskoa va oferir una infinitat de possibilitats a la UEU. En 900 metres quadrats del Palau disposen de sala d'actes, aules, aula d'informàtica, despatxos... i en breu van comptar amb personal de major envergadura: informàtic, responsable de comunicació, documentalista per a alimentar la base de dades Inguma, consultora per al model pedagògic… Síntesi d'Ane Sarasua: “En la dècada 2000-2010 completem el 75% dels 21 llocs de treball actuals. Vam venir amb una persona a Markesco i ara estem setze a Eibar. La dècada va ser prolífica i útil”. En 2011 la UPV/EHU i la UEU van signar un acord marc per a organitzar congressos científics, compartir bases de dades de la comunitat científica basca, alimentar el corpus de tesis doctorals en basca… D'altra banda, la UEU va començar a impulsar postgraus, i en el camí de 20 anys, en 2019, la UPV/EHU va aprovar com a centre adherit l'Institut En línia de Goimail (GOI) de la UEU.
El futur, les noves generacions
Kepa Sarasola creu que la UEU és un agent molt dinàmic per a tractar temes universitaris en basc: “Som catalitzadors, tractors, estem treballant perquè el basc arribi a tots els àmbits de la universitat”, per descomptat, en col·laboració amb altres universitats. Ens ha dirigit i parlat de noves generacions: “Els professors i investigadors d'al voltant de 30 anys crearan una nova generació miraculosa, tenen una gran potencialitat, tenim als millors professors, investigadors bascos de tots els temps, la nostra labor és ara oferir-los noves utopies, la qual cosa semblava impossible per a Koldo Mitxelena, ho hem fet: fent titulacions universitàries en basca, demostrant que és possible”. I la utopia, “ara el projecte és una universitat en línia per a aprendre de casa en basca. Això no existeix, i aquest és el nostre pròxim pas. És una de les grans llacunes que té la universitat, que nosaltres podem omplir, dins de l'aprenentatge al llarg de tota la vida, sense fer sofrir a ningú, oferint un aprenentatge còmode, donant l'oportunitat d'adquirir una segona titulació... Ho han fet a Catalunya, a través de la Universitat Oberta (UOC), d'on també volem anar en la UEU. Portem vint anys darrere d'aquest model”, encara que en les organitzacions algunes veus deien que aquest model és una orientació, en les prospeccions realitzades han vist que és possible en la UEU.
Des del cel se sap que el basc també està en les universitats oficials, i la UEU està mirant cap endavant, en contacte amb universitats de l'una i l'altra, “sense la col·laboració entre universitats no podem complir amb els nostres objectius, la Universitat Basca de Carlos Santamaría”, ens diu Kepa Sarasola.
“Euskal munduaren aitortza dugu, bai, ARGIAren aitortza, Jakin-ena, euskarazko hedabideena. Erdal munduak ez gaitu ikusten. Oraintxe jasotzen ari garen oihartzunek horixe erakusten digute. Euskal komunitatearen baitan UEU oso maitatua da, eta erreferentzia ere bai. Proiektu batean sartzen bagara, gure atzetik datoz 1.300 bazkideak eta inguruan mugitzen diren beste 10.000k. Esparru horretan gure iritzia oso inportantea da. EHU sortu zenean, esaten zuten ezinezkoa zela euskara unibertsitatean modu praktikoan sartzea, baina sartu da gradu guztietan, UEUren lanari esker neurri batean, giro sortzailea dugulako, militantzia handia, jende oso trebea” (Kepa Sarasola, UEUko zuzendaria)
Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]