Tenen un avís pertot arreu: aquest estiu sofrim el restrenyiment. Els estanys subterranis són en menor mesura que les olors i en una proporció preocupant, és cert. Les reserves es cobreixen a la tardor i hivern, des d'octubre fins a febrer, i a nivell de França, suposem, s'ha complert el 70% del rang normal.

En aquest context, l'ambient s'està escalfant en diverses zones rurals de França, convertint els projectes de mega-bassines o llacunes gegants en conflictes conflictius. Aquestes són enormes reserves artificials d'aigua per a garantir el reg de les monocultures. Es tracta de zones plastificades d'uns quinze metres de profunditat i una amplària d'entre vuit i divuit hectàrees –rang de deu camps de futbol–, que tenen com a funció acumular l'aigua al llarg de l'any per a, posteriorment, regar a l'estiu. Oficialment es tracta de recollir la pluja acumulada, però finalment és l'aigua subterrània i de les regates la que acudeix majoritàriament mitjançant sistemes de bombes d'aigua.

El sindicat agrari Conféderation Paysanne, que forma part d'aquest ELB del País Basc, el moviment popular denominat Alçament per la Terra i el col·lectiu Bassines senar mence (Uraskak, ez eskerrik asko) són el col·lectiu en la primera línia d'aquesta lluita, un moviment que es va obrint i engrossint dia a dia. Per exemple, 7.000 persones es van reunir a la fi de març en el poblat Rochenard del departament de Deux-Sèvres. Travessant els gasos devastadors, van superar la barrera policial i van aconseguir impedir les obres desmuntant una bomba d'aigua.

Els activistes tenen clar des del principi que la qüestió no és una guerra entre pagesos: “Des del principi hem deixat clar que aquesta lluita no és entre el bon conreador i el mal agricultor, el que ens interessa és l'agroindústria. La persona interpel·lada en l'anterior protesta mai és propietària de 1.200 hectàrees i 20 companyies”, afirma Lena, del col·lectiu Alçament per la Terra, al mitjà de comunicació La relève et la pesta.

En benefici de l'agroindústria, en total tenen un miler de mega-bassines a construir per França. No és res. D'aquí ve que la mobilització se situï una mossegada més amunt, sistematitzant la resposta i que en tot moment s'ajuntin en la zona de les obres amb l'objectiu d'entorpir les obres, ja que si s'executen les que van en curs, les que vinguin després obririen el camí.

En el manifest signat per unes 40 estructures es pot llegir: "Una vegada iniciada una obra de construcció, us animem que ens reuniu tres setmanes després, al fet que ens sumeu més que mai per a fer la manifestació i parar les obres. Ens quedarem prou i tornarem sempre que sigui necessari". Aquesta estratègia es diu desobediència civil i acció directa, o sabotatge... i destaca pel seu ampli suport. Entre els signants es troben sindicats, partits polítics, associacions ecologistes, anarquistes i altres ciutadans col·lectius. El motor que es demanda a l'Estat francès no arriba, per la qual cosa es troba en una determinació de detenció per desobediència.

Més que una solució, un pla per a empitjorar la situació

Ecològicament, aquestes mega-bassines es consideren “absurdes”. Christian Amblard, investigador expert en sistemes hidrobiológicos en Radi France, explica: “No té sentit construir magatzems en superfície. L'aigua recollida hauria d'estar en el sòl o en les regates. (...) Per a garantir una bona gestió de l'aigua és necessari fer tot el possible perquè l'aigua s'estanci en el sòl”. Aquest expert afirma que l'evaporació produeix una pèrdua de “ 20% i 60%”. És a dir, lluny de ser un mitjà per a combatre la sequera, augmenten el problema.

A més, la lluita inclou una reflexió política: aquests megaprojectes són vies per a privatitzar un bany que hauria de ser comú a tots. Nicolas Girod, portaveu del sindicat Confédération Paysanne, vol deixar clar que no s'oposen al reg, però sí a aquesta acumulació d'aigua: “Aquí tenim la privatització d'un bé comú. Ens oposem a aquests mega-bassines, perquè afavoreixen un únic model de cultiu, un cultiu intensiu”. En l'actualitat, només alguns tenen l'ús d'aquest aigua acumulada. Per exemple, els disset projectes del departament de Deux-Sèvres només podrien destinar-se a 220 finques, que sumen un total de 5.371 caserius. Quines pistes no, sobre centenars i centenars d'hectàrees de sòl que eliminen.

Diu que cal decidir en grup i col·lectivament què fer amb l'aigua, determinant que es necessiten activitats que vagin al sentit de la sobirania alimentària. Girod no accepta l'argumentació dels partidaris de la mega-bassine com a via per a combatre l'escassetat d'alimentació provocada per la guerra d'Ucraïna. “Porta 70 anys amb el mateix discurs. Ara es parla de sobirania alimentària, però darrere la lògica és la mateixa: necessiten transgènics, farines amb animals, diners públics, grans acumulacions d'aigua, tot per a acabar amb la fam. Però fa anys que hi ha països en sofriment i el cultiu industrial no resol el problema. El repte no és produir més, sinó l'accessibilitat per a tots”.

Model subvencionat per l'Estat

Aquests megaprojectes són sostinguts per l'Estat, amb un 70% de les despeses pagades amb diners públics. En aquest sentit, l'Estat torna a constituir una minoria i un model de cultiu concret: el model intensiu i industrial. Com a contrapartida, s'ha posat en marxa una reflexió per a reduir l'ús de productes fitosanitaris i/o plantar barreres. “Reflexió... estem en un veritable green-washing... La condició de la ‘reflexió’ reflexa tot...”, a iniciativa del col·lectiu Bassines senar mτ.

Diuen que aquests megaprojectes són una via per a fer front a l'emergència climàtica. El problema és que les plantes produïdes en monocultiu demanden quantitats ingents d'aigua –l'exemple més clar és el del blat de moro–, i per a fer front realment a la dessecació o al canvi climàtic, a més del model productiu, haurien de canviar les produccions, garantint més biodiversitat. El Ministeri d'Agricultura argumenta que “sense aigua no hi ha agricultura”, però cal recordar que el 95% de les produccions avança sense reg, és a dir, només gràcies a les pluges.

A més de l'acció directa, els opositors utilitzen el camí de la justícia i el marc institucional europeu. Suposem que el col·lectiu Bassines senar mc.c. ha acudit a la Comissió Europea perquè, segons això, nou directives són ampolladas. La Comissió Europea respon que assumeix seriosament la petició de “preocupació per la protecció de l'aigua”, ampliant a l'Estat francès els requisits de millorar el control de les aigües subterrànies, presentar “amb transparència” el cost financer i ecològic d'aquests projectes i orientar mesures contra els “excessos d'acumulació”. També un Tribunal de Crides ha confirmat la il·legalitat de diversos gegants. “Aquestes batalles jurídiques són les que cal portar, però desgraciadament, en la majoria dels casos, les sentències venen massa tard i algunes obres grosses ja estan en marxa”, diu l'activista Julien Le Guete.

Sembla que cada vegada hi ha més traves en l'agroindústria, la qual cosa implica que en els seus inicis cada vegada més associacions veïnes estan sortint de les juntes administratives que gestionen projectes. Sí, el moviment es va inflant i sembla que el Govern francès no mesura el seu potencial. Avisa el moviment Bassines senar mgr: “Seguint així, la de mega-bassine se sumarà a la via de les lluites de Larzac o Notre-Dona'm-donis-Landes”.