La manifestació a Bilbao estava autoritzada i no va haver-hi cap incidència. A les nou de la nit, quan el cap de la manifestació va arribar a Zabalburu, encara quedaven diversos milers en el punt de partida. L'organització va llegir un text sol·licitant la paralització immediata de les obres de Lemoiz, la denegació de l'autorització d'una central a Tudela i la retirada del projecte de la costa nuclear basca.
El de Bilbao no era un cas aïllat, ja que el moviment antinuclear es trobava en ple apogeu europeu, però gràcies a la multitud i consens social allí reunits, el moviment contra la central de Lemoiz es va convertir en un referent. Un any abans, la principal fita del moviment antinuclear europeu es trobava en l'Isère francès, en la central Superphènix de Creys-Malville. Lemoiz va prendre el seu testimoni.
A pesar que l'autòpsia al cadàver de Vital Michalon va evidenciar la causa real, l'Administració de Justícia va arxivar el cas sense exigir cap responsabilitat
El primer ministre Pierre Messmer va presentar en 1974 el projecte Superphénix, “el superreactor més poderós del món”. Es va posar en marxa en 1976 en el Creys-Malville i aquest mateix estiu es van reunir prop de 20.000 persones per a detenir la central. El pròxim estiu hi haurà molta més gent. Davant l'èxit de la manifestació bilbaïna, un parell de setmanes després, el 31 de juliol de 1977, 60.000 persones procedents de tota Europa es van donar cita en la Marxa Internacional Antinuclear. Però la compareixença no estava permesa. El Govern francès va prohibir als ciutadans acostar-se a la central i va enviar 5.000 CRS perquè complissin l'ordre. La policia va atacar als manifestants amb duresa, utilitzant, entre altres coses, magranes. Centenars de persones van resultar ferides i l'explosió d'una d'elles va provocar que el professor de física de 31 anys Vital Michalon explotés els pulmons. Segons el primer informe de la policia, va morir d'un atac al cor.
La central del Creys-Malville no va ser paralitzada: Va estar en funcionament fins a 1997. I encara que l'autòpsia al cadàver de Vital Michalon va evidenciar la causa real, l'administració de justícia va arxivar el cas sense exigir cap responsabilitat.
Al nostre país, dos anys després, el guàrdia civil José Martínez Salas va matar a tirs a Tudela a l'ecologista Gladys de l'Estal en un acte contra les nuclears. Ell va ser jutjat, però va ser condemnat al mínim i no sembla que ho trepitgés en la presó. A més, uns mesos després li van donar la creu del Mèrit de la Guàrdia Civil i deu anys després una altra medalla al mèrit militar.
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]
Dakota Access oliobidearen kontrako protestengatik zigortu du Ipar Dakotako epaimahai batek erakunde ekologista, Energy Transfer Partners enpresak salaketa jarri ostean. Standing Rockeko sioux tribuak protesten erantzukizuna bere gain hartu du.
Sareak nabarmendu du Euskal Herri osoko eragileak daudela bertan eta deialdiak 140tik gora atxikimendu jaso dituela: "Horrek islatzen du zein den gaur egungo errealitatearen urgentzia, lurraren defentsaren beharra eta auziarekiko dagoen konpromezua".
Greenpeaceko kideak Dakota Acces oliobidearen aurka protesta egiteagatik auzipetu dituzte eta astelehenean aztertu du salaketa Dakotako auzitegiak. AEBko Greenpeacek gaiaren inguruan jasango duen bigarren epaiketa izango da, lehenengo kasua epaile federal batek bota zuen atzera... [+]