Serà l'estiu més calorós del passat, sens dubte el de l'any 2022. A la intensa bugada provocada per l'escalfament del clima de la Terra se suma la crisi energètica, l'angoixa econòmica que la gent ha castigat amb l'atur i l'encariment de la vida, la guerra d'Ucraïna i, com se'ns anuncia, la reducció general dels aliments.

Els governs han de moure la fe per a demostrar a la ciutadania que han entès bé el seu malestar: tots els estats anuncien mesures socials cridaneres, que ni tan sols es podien citar ahir a l'Oest neoliberal que ha difós les forces del mercat: uns bons per a famílies vulnerables, altres descomptes en el preu de la gasolina, això tallava ales a multinacionals de l'energia, els següents si el transport públic fos gairebé impossible…

El que més crida l'atenció és el govern alemany. La coalició formada per Socialdemòcrates, Verdes i Liberals ha dut a terme al juny una de les mesures estrella acordades en la passada tardor en el programa de govern sobre la promoció del transport públic: per a aquest estiu s'ha establert un tiquet universal de 9 euros, vàlid per a tot el mes, que permet utilitzar qualsevol mitjà de transport públic dins del país. L'operació 9-Euro-Tiquet, alimentada pel Govern per 2.500 milions d'euros, pot entendre's també com a test que els alemanys estan realitzant durant tres mesos per a demostrar els efectes i conseqüències de les mesures socials imposades per les autoritats. Aquests i molts més seran necessaris, segons molts experts, per a controlar la pau social davant una crisi global que es veurà estreta a la tardor.

La patronal de transport públic ha estimat que durant tot l'estiu superaran els 30 milions de tiquets. Les notícies dels moviments de gent que demostren l'èxit de la mesura s'han difós ràpidament. En el diari digital Nius, Salvador Martínez Mas conta que en el pont de Pentecosta es van reunir científicament punkis joves i menys joves per a assistir al festival de tres dies celebrat en la infringida Sylt, en el nord d'Alemanya, “després de llargues hores de viatge, amb nombrosos transbord. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials han mostrat aquests punkies en la gran plaça de Westerland, la capital de Sylte, en una festa bulliciosa. Aquestes imatges de Westerland, un lloc turístic i bastant elitista, que a molts els han recordat els caps de setmana dels barris alternatius de Berlín o Hamburg, no haguessin estat possibles si no hagués estat per un tiquet de 9 euros”.

En els aplaudiments generals, també són molts els desconfiats i crítics d'envergadura, segons ha comptat el periodista Thomas Schnee, Billet de train à 9 euros en Allemagne : entre enthousiasme immédiat… et déraillement à venir ("Bitllet de 9 euros a Alemanya: de la il·lusió instantània… a l'accident dels suaus") en Mariastanne. Alguns dirigents dels Länder autònoms consideren que l'objectiu marcat no pot aconseguir-se invertint només 2.500 milions d'euros. Les zones rurals es queixen, sobretot, que aquesta operació de tres mesos ajudarà fonamentalment als ciutadans, oblidant de nou les inversions en zones rurals.

Les associacions d'usuaris dels mitjans de transport públics i molts ecologistes tampoc estan satisfets perquè les autoritats han fet demagògia durant les vacances en lloc d'abordar el problema fonamental. I ha vingut a explicar quin és el problema fonamental… qui i qui és el director de Deutsche Bahn, paritari d'SNCF, RENFE i Euskotren, que és cert que en els últims mesos tres de cada quatre trens estan massa tard per a reparar avaries i modernitzar tota la infraestructura de la xarxa ferroviària obsoleta que està integrada a Alemanya. Richard Lutz ha afegit que aquesta situació no es tramitarà almenys… fins a l'any 2030!

The Local és un informatiu electrònic que ha publicat amb la signatura de Brian Melican: Germany’s €9 tiquet for summer is just a gimmick, not a solution ("el tiquet de 9 euros a Alemanya és un truc, no una solució"): “Els ciutadans, sobretot els que hem fet tota la nostra vida com jo en el transport públic –ni he après a conduir el cotxe–, no hauríem de caure en aquesta eufòria generalitzada i hauríem d'analitzar amb més detall quins són els possibles objectius del tiquet de 9 euros i si pot aconseguir-los. (…) Jo crec que el tiquet de 9 euros no serà efectiu, i això en el millor, perquè en el pitjor serà un petit desastre”.

En la coalició de Govern, l'objectiu d'aquesta mesura és per als Verds atreure als ciutadans que mai els ha interessat a transport públic amb tiquet gairebé gratuït, reduint l'ús dels cotxes. El socialdemòcrata SPD vol donar un estímul econòmic, un regal, als ciutadans que la crisi ha posat en dificultats durant les vacances. Els liberals de la FDP que no estimen els transports públics no han posat traves perquè al mateix temps s'han decidit ajudes en els preus dels combustibles per a automòbils, que mai han cregut en el transport públic.

A Alemanya, diu Melicán, si la taxa d'ocupació dels transports públics estava en el 80%, amb aquesta mesura s'aconseguirà augmentar la concentració de gent en trens i autobusos quan el COVID-19 estigui totalment incontrolat i sigui obligatori l'ús de màscara. Al capdavant de tot, molts que ja no tenien problemes per a viatjar amb tarifes normals, ara podran viatjar gairebé tres mesos gratis, mentre que els usuaris tradicionals dels transports públics hauran de sofrir que les anxoves viatgin com en llauna… i a la volta de les tarifes normals a la fi d'estiu es poden trobar serveis públics amb un important descens d'usuaris. Aquesta seria la paradoxa del suposat èxit del tiquet de 9 euros.

En les últimes dècades, les autoritats s'han centrat ara en els transports públics exclosos sense inversió en favor del cotxe privat, amb la finalitat de pal·liar l'encariment general de la vida i, en concret, el preu exagerat dels carburants en les gents. Si abans no se sap si l'èxit o el fracàs serà de 9 euros, sí que és segur que l'experiment que es prolongarà durant els mesos de juny, juliol i agost proporcionarà una bona informació sobre els comportaments de les persones i sobre els assoliments, incapacitats i necessitats del transport públic. Hi haurà algú a Euskal Herria que estigui mirant aquest experiment?