“En la literatura basca hi ha hagut avanços des del punt de vista feminista en els últims anys, això és evident. Tenim grans escriptors, tenim presència feminista editorial, tenim grups de lectors feministes en tots els països”. Amaia Alvarez Uria ha volgut posar en valor aquesta base, si bé encara hi ha molt per fer. Des de fa quinze anys, Alvarez forma part del grup Sareinak, que es dedica a teixir la xarxa literària basca amb l'agulla de la teoria feminista, i tenint en compte els avanços esmentats, sembla que han donat les puntades correctament. “La nostra xarxa, la nostra literatura la percebem perforada i, en la majoria dels casos, els noms, llibres i obres de les dones es vesteixen d'aquests forats”, deien en 2007, coincidint amb la seva creació. Encara que avui dia les agulles continuen sent estrictament necessàries, l'avanç és evident i un dels indicadors més significatius d'aquesta evolució positiva són les Trobades de Literaris Feministes.

La Xarxa està organitzant les trobades que se celebraran els dies 1 i 2 de juliol a la Casa de les Dones de Vitòria-Gasteiz. Sense adonar-se, ha portat a això un recorregut que va arrencar fa quinze anys, segons ha explicat Alvarez. Amb l'objectiu de “visibilitzar, valorar, difondre i compartir” el treball realitzat per les dones en la literatura basca i d'acostar a través de la literatura alguns temes perifèrics, una vegada a l'any van començar a organitzar una xerrada o col·loqui en diferents llocs d'Euskal Herria, en cadascun dels dos o tres escriptors. Aquest format va començar a intercalar-se amb homenatges en 2017, ja que en morir Marijane Minaberri es va prioritzar fer alguna cosa en el seu honor; l'acte de memòria es va celebrar en Aldude, prop de la Banca que va néixer, en col·laboració amb el grup de basc Adur. En 2019, després de la mort de Mayi Pelot, van tornar a repetir el format d'homenatge, homenatjant el recentment mort en el gaztetxe Zizpa de Baiona. En 2020 havien de tornar al format de taules rodones, ja que editorials i llibreries feministes estaven pensant a reunir-se en Katakrak de Pamplona, però la pandèmia va frustrar les seves intencions. No obstant això, en aquest context va sorgir la llavor que s'anava a registrar en les Trobades de Literaris Feministes. “No vam fer la taula rodona, però en el sistema literari basc hi havia nous actors feministes, i hi havia la necessitat de sarlos, reunir-los i compartir-los. Així van sorgir algunes trobades en línia”. Aquestes trobades van donar pas a converses que s'han prolongat durant dos anys, i d'aquí neix el desig de realitzar trobades presencials, ja que “es va posar de manifest la necessitat de reunir i parlar a les feministes de la literatura basca”. Editors, escriptors, professors, lectors, crítics culturals... han estat molts els agents feministes del sistema literari basc que han participat en aquest procés que ha durat un parell d'anys.

Els dos dies de les trobades s'han estructurat de manera similar: els matins s'oferiran a les taules rodones i les tardes als tallers amb descansos de cafè i menjar. L'acte d'introducció donarà principi a les trobades i les conferències introductòries de la crítica literària i professora Iratxe Retolaza, cofundadora de Sareinak. A continuació, després de l'espai de la sala, tindrà cabuda la taula rodona que reunirà editorials i llibreries, en la qual s'asseuran Leire López Ziluaga de Susa, Nerea Fillat de Katakrak i María Mur de Consonni. Aquesta taula rodona, tal com ha assenyalat el membre de Sareinak, Gema Lasarte, a Hala Bedi, mostra un fenomen que s'ha produït en la literatura basca en els últims anys: l'augment de la presència de dones editores. “Les editorials no hem tingut editores fins fa poc. I on es decideix què es publicarà, què serà o no serà literatura universal, què és bona i mala literatura? Això ho decideixen gairebé sempre els homes”. Els tallers de sobretaula donaran continuïtat al programa del primer dia, i els participants hauran de triar entre tres que se celebraran simultàniament: Crítica (de la mà d'Andrea Vides i Gema Lasarte), Ensenyament (dirigida per Katixa Dolhare-Zaldunbide i Amaia Alvarez Uria) i Mitjans de comunicació (amb Oihana Arana i Leire Vargas).

El segon dia començarà amb una taula rodona sobre genealogies. Karmele Jaio, Laura Mintegi i Itziar Ugarte dialogaran per a fomentar el diàleg intergeneracional. Posteriorment, serà el torn d'una taula rodona de lectorats feministes en la qual participaran Ainhoa Aldazabal, Iratxe Retolaza i Ines Castiella. Igual que en la taula rodona del primer dia, aquest també mostra un altre fenomen significatiu de la literatura basca en els últims anys, segons Lasarte: l'enfortiment dels grups de lectors feministes. Després de l'esmorzar es realitzaran tallers d'Il·lustració i Teatre (de la mà de Maite Caballero i Paula Estévez, i d'Amancay Gaztañaga, respectivament), amb l'objectiu d'acostar la literatura des d'un altre lloc. I per a tancar el dia i les trobades, homenatjaran a Itxaro Borda, Mariasun Landa i Arantxa Urretabizkaia. “Ells van iniciar la presència de dones escriptores en la literatura basca. Hi ha més –Laura Mintegi, Aurelia Arkotxa, Nerea Azurmendi, Amaia Lasa…–, però nosaltres hem triat aquests tres que encara estan escrivint fort”, explica Lasarte.

L'objectiu fonamental de les trobades és impulsar que les feministes que orbiten al voltant de la literatura basca es reuneixin i coneguin per a plantejar objectius que una vegada aconseguits vagin més enllà. Per exemple, realitzar un diagnòstic de la literatura basca i “començar a impressionar a partir d'aquest diagnòstic els objectius de futur, l'estratègia, el full de ruta”. Aquests serien els principals objectius de les trobades, segons Alvarez. “Caldrà veure quins reptes tenim, què volem aconseguir, en quina direcció volem remar”. Es mostra optimista davant l'opinió que la diversitat de rols dels participants en les trobades –editores, lectors, escriptors…– permet realitzar un ric diagnòstic, diversitat que permet observar el passat, el present i el futur des de diferents àmbits, aconseguint una perspectiva polièdrica de la literatura basca.

Les trobades seran decisives per a dibuixar la direcció feminista de la literatura basca. Caldrà veure quin és el camí que es prendrà, però per part seva, Álvarez ha compartit diversos camins que ocuparia. D'una banda, fa referència als quals ha denominat com “els de sempre”: “Visibilitat, valoració, denúncia de prejudicis i creences, inclusió entre feministes, foment de la cooperació…”. Però, a més, esmenta el que ha explicat amb més profunditat: posar en valor i fomentar el sentit col·lectiu de la literatura. “En la literatura es parla molt de solitud. Es diu que l'escriptor treballa en solitud, fins i tot l'editor, i que només llegeix el lector. No es fa referència al grup. Però l'escriptor no està només, sempre té lectors, o quan està bloquejat en el procés creatiu una persona per a parlar, i la seva obra beu del que veu i del que ha après. I el mateix amb els lectors; encara que llegeix el llibre en solitari, després el comenta en el grup de lectors, en el grup d'amics, en la família, amb la parella, amb l'amant… Per tant, des d'una perspectiva feminista, reivindicar aquest treball en grup pot ser un camí que puguem prendre”. Als ulls d'Álvarez, la part més bonica de la lectura d'un llibre és la seva experiència com a lector, i la manera d'enriquir-la és compartir-la. En aquest sentit, atès que es tracta de compartir experiències amb una dimensió d'Euskal Herria, les Trobades Literàries Feministes tenen potencial d'enriquiment.