En realitat, l'esclavitud voluntària sembla un concepte contradictori, però a Mesopotàmia els ciutadans lliures podien treballar com a esclaus en un temps per a saldar els seus deutes. I en l'època de Babilònia, quan el deute es va convertir en un greu problema, aquesta opció es va utilitzar molt, massa. Abans, en l'era dels sumeris, els principals prestadors eren els temples religiosos, però quan van arribar temps més inestables i fragmentats, la majoria dels prestadors van ser privats. Segons l'escrit en tablillas, els temples cobraven un interès màxim del 3%, mentre que els nous prestadors van aconseguir el 22%. Els terminis van ser molt ajustats, i els de menys de dos mesos s'han anotat en els escrits. Malgrat els interessos més baixos per als rics i de terminis més llargs, de fins a cinc anys, els ciutadans endeutats de menor grandària no tenien més remei que recórrer a l'esclavitud.
Es tractava d'un pagotx per als prestadors que aconseguien grans interessos i mà d'obra gratuïta amb facilitat. A més, per a augmentar el pes de les carteres, els deutes es venien a intermediaris o a tercers, normalment ciutadans rics o altres prestadors. D'aquesta manera es va formar una bombolla a través del que avui diem “paquets de deute”. També comptaven amb els anomenats “deutes d'escombraries”, ja que era impossible pagar molts deutes. Per exemple, els esclaus voluntaris tenien l'oportunitat de tornar a demanar un altre préstec per a aconseguir la llibertat, i així cada vegada era més difícil sortir de la roda boja.
Entre 1922 i 1934, l'arqueòleg Sir Leonard Wolley va realitzar excavacions a la ciutat d'Ur. En la capa que corresponia al final de Sumer i a l'inici de l'era babilònica va trobar un nou barri, separat de la ciutat antiga per un canal. No existia un bell palau de la família reial o de la noblesa, però sí edificis de diverses plantes, lavabos i altres luxes que no es trobaven en els barris pobres. Era el barri dels “nou-rics”. Allí vivien l'empresari Dumuzi-Gamil i el soci Shumi-Abiya. A més del negoci de forns i aprovisionament de blat, també actuaven en préstec. A casa del primer van trobar la comptabilitat dels negocis i un munt de cartes, recollides en tablillas, d'on s'extreuen la majoria de les dades aquí esmentades.
Hammurabi va prendre mesures per a controlar la situació, limitant l'esclavitud al període voluntari. Però les autoritats també van adoptar mesures més dures fins a la cancel·lació dels deutes
Sistema de condonació de deutes
El que per als nous banquers era una bona màniga, era molt dolenta per a l'economia babilònica. Els esclaus voluntaris endeutats havien de deixar el seu treball habitual: els pagesos deixaven les terres sense conrear, els artesans no produïen i els petits comerciants trencaven els negocis… i a més els deutes quedaven sense pagar. Uns pocs s'enriquien artificialment en detriment de la majoria. I, com avui dia, la bombolla econòmica no podia perdurar per sempre.
Com ja s'ha esmentat en el portal, Hammurabi va prendre mesures per a controlar la situació, limitant el termini de l'esclavitud voluntària. Però les autoritats també van adoptar mesures més dures fins a la cancel·lació dels deutes. Així ho va fer, per exemple, el rei Rim-Sense de Larsa, que va controlar diverses ciutats de Babilònia, fins que el propi Hammurabi la va conquistar. Rim-Sine va establir un rigorós sistema de condonació de deutes, amb conseqüències immediates per als nous “banquers”. El ric barri descobert per Wolley fa un segle en O va sofrir una important decadència, com demostren les restes arqueològiques.Malgrat
les diferències, la bombolla de l'antiga Babilònia presenta característiques similars a les actuals, però també una diferència important: la resposta de les autoritats. Aquells vells reis de fa quatre mil·lennis no van ser rescatats als banquers.
Aurtengo neguan INRAPeko (Ikerketa Arkeologiko Prebentiboen Institutu Nazionala) arkeologoek nekropoli berezia aurkitu dute Auxerreko (Frantziako Estatua) erdigune historikoan: haur jaioberrientzako edo hilda jaiotako haurrentzako erromatar garaiko hilerria. K.o. I. eta... [+]
El Villar aztarnategian 2017an aurkituriko mosaiko erromatar handia zaharberritu eta ikusgai jarri dute Ablitasko kultur etxean. IV. mendeko villa edo etxaldeak 40.000 metro koadro ditu eta oso-osorik dagoela uste dute arkeologoek, nahiz eta zati txiki bat baino ez duten... [+]
va ser fundada per R fa uns 6.500 anys. I recentment, l'arqueòleg de l'Institut Alemany d'Arqueologia, Max Haibt, ha creat el "bessó digital" de la ciutat, utilitzant la tecnologia utilitzada en els videojocs.
L'equip ha realitzat un registre tridimensional dels 40 quilòmetres... [+]
Roma, a. C. 443. Per primera vegada es van triar censors. Dos segles després seria la magistratura més important de la República. Cada cinc anys elegien dos censors entre senadors consulars.
Es tractava d'un càrrec de gran responsabilitat: s'encarregaven principalment del... [+]
S'ha considerat que el vi que bevien els antics romans era un vi mal elaborat, sense cos i de sabor desagradable. Però el treball que els investigadors de les universitats de Gant i Varsòvia han publicat en Antiquity ha provocat la retirada d'aquesta creença.
Els antics romans... [+]
Un grup d'investigadors de la universitat italiana de Pàdua analitza un petit vaixell de pedra descobert a l'Iran en 2001. En concret, s'han analitzat les petjades que es trobaven a l'interior del flascó, i s'han observat que conté hematita fina –òxid de mineral de color... [+]
Mostafa Waziri, secretària general del Consell Superior de l'Antiguitat d'Egipte, ha presentat recentment el gegantesc projecte de restauració de la piràmide de Mizerino: Cobriran amb blocs de granit la piràmide més petita de l'home perquè recuperi el seu aspecte original. A... [+]
Els investigadors del Centre de Conservació del Museu Egipci del Caire han comprovat que el rave Eutrema japonicum o Cochlearia wasabi és adequat i eficaç per a la neteja i conservació dels papirs. És a dir, el wasabi utilitzat principalment en la cuina japonesa, per les... [+]
Per a analitzar la situació política del món actual no utilitzem amb freqüència la història de l'època romana. Suposo que serà perquè sembla massa antic i massa llunyà. És més, entre coses tan diferents, ens resulta difícil empatitzar amb la història d'allí. No... [+]
Greece, a.C. Fourth century. Several Greek thinkers, such as Aristotle and Heraklides, wrote about the Etruscans, collecting a negative opinion about the people who lived in the center and north of the Italian peninsula. Etrurian women were especially criticized and historian... [+]