Els esperits anomenats “mestres superiors” diuen al quintet inicial què escriure i pintar i, de sobte, van encarregar la representació del món espiritual que veien en aquestes sessions. L'únic que va respondre a la sol·licitud va ser Hilma Af Klint.

Entre 1882 i 1887, Klint es va formar en la Reial Acadèmia de les Arts de Suècia, formant part de la primera generació de dones europees a rebre formació acadèmica. La pròpia acadèmia va col·locar un estudi en el barri bohemi de Kungsträdgå d'Estocolm per a desenvolupar el seu talent, i va aconseguir el seu mitjà de vida a través de retrats i paisatges naturalistes.

Però quan Klint va començar a pintar el que suposadament li van demanar els esperits, va abandonar el llenguatge figuratiu. En 1906 va arrencar una sèrie de quadres al temple que en 1915 tancaria una sèrie de 193 obres. En 1916 realitza la sèrie Parsifal i a l'any següent Atomo. En tots aquests quadres, Klint va suposar una innovació radical, fugint de la realitat visual. En altres paraules, a partir de 1906 va utilitzar el llenguatge abstracte. En 1908 coneix a Rudolf Steiner, destacat membre de la Societat Teosófica i fundador de l'Antroposofia. Li va ensenyar a Steiner les seves primeres obres abstractes i ell li va aconsellar que no les ensenyés durant 50 anys, que no les entendrien.

Va mostrar i va vendre les seves obres figuratives naturalistes mentre vivia, però no les seves obres abstractes. Abans de morir en 1944, va demanar que els quadres abstractes no s'ensenyessin altres 20 anys. Finalment van ser 42 anys fins que van ser publicats en 1986.

Vasili Kandinski va escriure en 1911 l'obra L'espiritualitat en l'art, i a partir de llavors va començar a elaborar quadres abstractes de Mondrian i Malevich. Sabem que des de 1986 se'ls va avançar Hilma Af Klint, però encara tenim a Kandinski, Mondrian i Malevich com a creadors del llenguatge abstracte. Per als tres pares hi ha lloc en el podi dels pares de l'abstracció, però no hi ha escletxa per a la veritable mare