No és molt coneguda la història de l'òpera Madama Butterfly basada en una obra de l'escriptor Pierre Loti, bojament enamorat d'Euskal Herria. Aquesta obra és Madame Chrysanthème. Té un argument similar, encara que l'original de Loti té un final feliç i en el cas de Puccini la història fa un volt tràgica.
Tampoc és conegut que, malgrat ser una de les obres favorites del públic, la seva estrena no va ser molt afortunat. La posada en escena del 17 de febrer de 1904, en el Teatre alla Scala, va ser un fracàs. Això va obligar a Puccini a retirar l'obra i a sotmetre's a diverses revisions. L'estrenat a París el 28 de desembre de 1906 pot considerar-se definitiu.
D'altra banda, l'execució d'aquest treball va tenir un trist camí. Durant els tres anys que va durar la composició de Madama Butterfly es van produir alteracions. Si el 25 de febrer de 1903 no fora per accident de cotxe amb un dels primers cotxes italians propietat del mestre, hauria trigat menys temps. No van col·laborar els problemes amb la seva dona, Elvira, ni les discrepàncies amb els libretistas Giuseppe Giacosa i Luigi Illica i amb l'editor Giulio Ricordi. No obstant això, aquesta obra és una fita en el repertori operístic del segle XX.
La versió oferta per l'ABAO en el Palau Euskalduna va ser senzilla, en el millor sentit de la paraula, sense complicacions escèniques. I el més important, la veu, podríem dir que l'obra es va solucionar correctament, però no va haver-hi lluentor.
El tenor Sergio Escobar segurament no va tenir el seu millor dia, o potser el paper de Pinkerton no és el que millor s'adapta al seu instrument. Però la veritat és que no va convèncer al públic. També és possible que l'excés de volum de l'orquestra obligui el cantant a forçar la seva veu, la qual cosa provoca una emissió més severa del tenor del normal. Quant a la soprano italiana María Agresta, va tenir l'oportunitat de mostrar la seva veu forta i voluminosa, amb moments de gran bellesa com Un bel di vedremo, ària de la segona edició. No obstant això, la falta de finor de la batuta orquestral o el to més o menys gris de la representació va poder influir i Agresta no va aconseguir la lluentor esperada.
Grups d'òpera Don Pasquale de
Donizetti: GOSI i Cor de l'Òpera de Bilbao.
Solistes: S. Orfila M.J. Moreno, F. Demuro, D. Del Castell, P. m. Sánchez.
Director d'escena: Emiliano Suárez.
Escenografia: Alfons Flores.
Lloc: Palacio Euskalduna.
Data: 19 d'octubre.
... [+]
En la llibreria Hitz de Durango se'm va ocórrer que l'òpera Saturraran es mereixia la crítica. D'una banda, la resposta de Jose Julián Bakedano, la il·lusió de les paraules de Gaizka Olabarri de la llibreria, la il·lusió de Nekane Bereziartua, que durant tants anys s'ha... [+]
Òpera de cambra basada en l'obra d'Orgia
Pier Paolo Pasolini.
Música: Héctor Parra.
Llibret: Calixto Bieito. Ensemble Intercontemporain.
Director: Pierre Bleuse. Escenografia: Calixto Bieito. Solistes: Ausrine Stundyte (soprano), Leigh Melrose (baríton), Jone Martínez... [+]
Òpera Anna Bolena de Donizetti organitzada per l'ABAO. Bilbao Orkestra Sinfonikoa. Dirigit per Jordi Bernacer. Cor d'Òpera de Bilbao. Dirigit per Boris Dujin. Solistes: Joyce El-Khoury (soprano), Silvia Tro Santafé (mezzo), Marko Mimica (baix), Celso Albelo (tenor), Anna... [+]
Òpera I Puritani de Bellini organitzada per l'ABAO. Orquestra d'Euskadi. Director: Giacomo Sagripanti. Cor d'Òpera de Bilbao. Director: Boris Dujin. Direcció d'escena: Emilio Sagi. Escenografia: Daniel Bianco. Solistes: Jessica Pratt (soprano), Xabier Anduaga (tenor),... [+]
Bilbao Orkestra Sinfonikoa. Director: Daniel Oren. Cor de Bilbao Opera. Director: Boris Dujin. Solistes: Angela Meade (soprano), Daniela Barcellona (mezzo), Sergio Escobar (tenor), Giovanni Meoni (baríton), David Lagares (baix).Lloc:... [+]
Rigoletto és una d'aquestes obres que es poden gaudir mil vegades sense cansar-se. És una de les òperes més destacades de Verdi, amb passatges molt coneguts i de gran bellesa i un argument que atreu al públic. La història d'un gibós que tracta de protegir la seva filla d'una... [+]
Un dels projectes més interessants de l'ABAO en els últims anys ha estat el denominat Tutto Verdi. En aquest cicle s'han representat totes les òperes del compositor Verdi, sense excepció. I l'última d'aquestes òperes és la que esmentem a continuació: Alzira.
Per moltes... [+]
És un plaer poder gaudir de dues obres del segle XX que aprofundeixen en l'ànima de les dones en el Palau Euskalduna. Poques vegades podrem escoltar aquestes òperes curtes, vives i, argumentalment, dures, perquè realment poques vegades es programen. I la veritat és que no... [+]
Sempre és plaer gaudir d'una òpera de Mozart. En l'ampli repertori del compositor de Salzburg hi ha autèntiques pedres precioses i no sols des del punt de vista musical. Aquest és el cas de La clemenza di Tito, una obra singular, de caràcter introspectiu des del punt de vista... [+]
Operazaleok pozez itxaroten dugu OLBE-ren denboraldiaren hasiera. Eta aurten poza bikoitza izan dugu. Alde batetik, titulu eder-ederra, publikoaren kuttuna izan dugulako, eta, bestetik, interpretazio mundialak disfrutatu ditugulako. Behin baino gehiagotan entzun dugu Bilbon... [+]