No és molt coneguda la història de l'òpera Madama Butterfly basada en una obra de l'escriptor Pierre Loti, bojament enamorat d'Euskal Herria. Aquesta obra és Madame Chrysanthème. Té un argument similar, encara que l'original de Loti té un final feliç i en el cas de Puccini la història fa un volt tràgica.

Tampoc és conegut que, malgrat ser una de les obres favorites del públic, la seva estrena no va ser molt afortunat. La posada en escena del 17 de febrer de 1904, en el Teatre alla Scala, va ser un fracàs. Això va obligar a Puccini a retirar l'obra i a sotmetre's a diverses revisions. L'estrenat a París el 28 de desembre de 1906 pot considerar-se definitiu.

D'altra banda, l'execució d'aquest treball va tenir un trist camí. Durant els tres anys que va durar la composició de Madama Butterfly es van produir alteracions. Si el 25 de febrer de 1903 no fora per accident de cotxe amb un dels primers cotxes italians propietat del mestre, hauria trigat menys temps. No van col·laborar els problemes amb la seva dona, Elvira, ni les discrepàncies amb els libretistas Giuseppe Giacosa i Luigi Illica i amb l'editor Giulio Ricordi. No obstant això, aquesta obra és una fita en el repertori operístic del segle XX.

La versió oferta per l'ABAO en el Palau Euskalduna va ser senzilla, en el millor sentit de la paraula, sense complicacions escèniques. I el més important, la veu, podríem dir que l'obra es va solucionar correctament, però no va haver-hi lluentor.

El tenor Sergio Escobar segurament no va tenir el seu millor dia, o potser el paper de Pinkerton no és el que millor s'adapta al seu instrument. Però la veritat és que no va convèncer al públic. També és possible que l'excés de volum de l'orquestra obligui el cantant a forçar la seva veu, la qual cosa provoca una emissió més severa del tenor del normal. Quant a la soprano italiana María Agresta, va tenir l'oportunitat de mostrar la seva veu forta i voluminosa, amb moments de gran bellesa com Un bel di vedremo, ària de la segona edició. No obstant això, la falta de finor de la batuta orquestral o el to més o menys gris de la representació va poder influir i Agresta no va aconseguir la lluentor esperada.