Els nens tenen, i alguns adults no hem perdut la tendència a la creació. Potser tots els que tendim a submergir-nos en la creació no farem treballs bonics, però crec que l'experiència és similar: quan ets aquí pots deixar de costat moltes coses per a tenir una bona vida en aquest món: la cura de la família, la salut del cos, les relacions, la cura del lloc de residència... No és fàcil submergir-te en la creació i compartir una “bona vida”, almenys si no construeixes la teva vida completament lligada al que vols crear.

Quan penso en els creadors que treballen en l'àmbit digital, m'imagino en una taula d'una petita sala d'una ciutat, un poble, un caseriu, una empresa, una biblioteca..., dedicant un munt d'hores en solitari com qualsevol creador per a fer els seus treballs en solitari: música, disseny, texturització, cocció, dades, pòdcast, vídeo, videojoc, fotografia, fotografia, penetració, electrònica... El treball d'aquests creadors fa de l'àmbit digital i influeix en la transformació de la nostra societat.

Em ve al capdavant la cova: la idea de l'antiga cova, al meu entendre, no tenia a veure amb la solitud, sinó amb l'objectiu de la creació. En les expressions “art” del paleolític, que es donaven en la cova, l'home dibuixava per a un mateix, era una manera de reflectir els propis interiors, lluny de les mirades dels altres. Potser en alguna ocasió algú es va adonar que aquests reflexos interns podien ser interessants també per als altres i comencem a pensar en els altres. Amb el temps, el sentit d'una creació queda en gran manera condicionat a l'acceptació dels altres. En l'àmbit digital, aquest caràcter s'ha accentuat i s'ha convertit en èxit el caràcter principal de la creació. En lloc de comunitats i societats, els algorismes són els que manen crear per a triomfar. Al principi per a un mateix, després per a la comunitat, al final estem creant per als algorismes. En aquesta realitat, a vegades em venen ganes de tornar a la cova, però de moment estic en marxa.