“Viure en basc és colpejar en tot moment contra una muralla”
- Beñat Jusue (Tutera, 1998) és membre de la nova generació que es vol unir a la lluita del basc. Fa unes setmanes es va celebrar en Donostia l'Euskara Aurrera! també forma part de la Xarxa de Joves Euskaltzales, que va ser un dels convocants de la manifestació. Parla amb satisfacció d'aquesta mobilització, en la creença que “va barrejar els racons” i “va estendre la perspectiva d'entendre la lluita pel basc”. Amb aquesta perspectiva més àmplia es treballa en diversos projectes que s'han posat en marxa a Tudela en els últims anys, considerant el basc com una eina per a incidir en diferents àmbits.
En els últims temps s'han multiplicat les eines a favor del basc a Tudela i Ribera.
Tenim eines, però tenim una enorme opressió. I no sols estem reprimits jurídicament, sinó també culturalment: hi ha una actitud molt agressiva contra el basc que ha anat sorgint any rere any. Davant això, podem: & '97; La compareixença i Errigora són un gran instrument, Hordago! la iniciativa popular i el treball de la indústria basca a la Ribera. Però l'eina més eficaç per a euskaldunizar a Tudela són els euskaltzales de Tudela. I ho estan fent, cadascun des del seu àmbit.
En tots aquests instruments s'aprecia un intent de passar de l'àmbit reivindicatiu al pràctic.
Sí. Volem crear una societat euskaldun, però nascuda del basc. Union Tutera, Ageraldia, Hordago!, el moviment juvenil... tenen un element comú: posen el basc en el centre i el creen al voltant d'aquest, ja sigui en l'àmbit de l'esport, la sobirania alimentària, la dinàmica de superar la zonificació o la lluita per polititzar als joves i superar la precarietat. Però sempre entenent que el basc és aquí una eina fonamental i que cal fer-ho des del basc.
I hi ha una tendència conscient a no vincular el basc amb el nacionalisme?
Els nacionalistes de Tudela no són com la resta dels nacionalistes bascos. I no vull homogeneïtzar-los, però crec que hi ha una elecció molt conscient per a fugir de les banderes i fer aquest treball subjacent. No crec que sigui una pràctica contra-nacionalista, però sí un nou nacionalisme que vol fugir de la imatge hegemònica del nacionalisme. I crec que és l'únic camí que existeix en aquest moment per a buscar una solució al basc. Potser s'allunya de l'identitari, però s'acosta al transformador. No treballem el basc perquè és basc. Té un sentit que va més enllà.
Què és avui dia que un jove sigui euskaltzale?
.jpg)
Estem tractant de definir la figura del jove euskaltzale. Creiem que s'ha perdut i que cal recuperar-ho o reformular-ho o crear-ho. Requereix un caràcter que s'articula entorn d'uns valors comuns. I el que es contamina, la qual cosa no és un tresor dels membres de la xarxa.
Com s'atreuen les noves generacions a la lluita pel basc?
Perquè una majoria faci el salt, l'elecció ha de ser més fàcil del que és ara, i les institucions ho han de permetre. També fa falta un nivell de politització perquè la gent entengui per què necessitem basca. En el meu cas el basc no és perquè l'estimo –i el vull–, sinó perquè el veig com una eina per a construir una nova societat. I cal canviar tot l'ecosistema lingüístic: consumir en basc, tenir contradiccions en basca, àmbit festiu, militància i estudis en basc, gaudir en basc...
Aquí està el salt de ser vascófilo a ser basc parlant?
En part és una qüestió personal, però per a nosaltres la qüestió ha de ser sobretot col·lectiva. La decisió que cada jove euskaltzale vulgui viure en basc de manera individual i saltar a l'ús és un camí que s'interromp. Avui dia no és possible viure en basc, sobretot allí on la correlació de forces juga en contra, és a dir, en la majoria dels llocs d'Euskal Herria.
Què és per a tu viure en basc?
Una cosa impossible, que poden fer uns pocs. Des de la meva perspectiva, alguna cosa és esgotador, perquè sempre he viscut en castellà, i he utilitzat el basc en àmbits molt concrets, militància o estudis. Molt poc al carrer. És costós perquè no tenim eines per a viure en basca. Però no sols perquè no tenim la llengua del carrer, sinó perquè tampoc tenim drets. Viure en basc és actuar en tot moment contra una muralla. Volem, però no podem. És una utopia.
Està en crisi la indústria basca?
La lluita pel basc s'ha esgotat en alguns àmbits. Sobretot, perquè hi ha hagut destensionamento en favor del basc. No és l'únic responsable d'això, però sí un dels responsables. D'aquí la nostra preocupació: es necessiten nous mètodes per a engantar una nova generació a la lluita pel basc. Una cosa més fresca i amb capacitat d'engantar. I això no vol dir que tot el treball realitzat per la indústria basca s'hagi d'abandonar i començar per zero. Crec que encara existeixen algunes lluites històriques amb potencialitat. Però es necessiten noves fórmules per a connectar amb els joves. Busquem.
La presa de testimoni suposa la substitució de l'anterior?
No tenim intenció de jubilar-se [rient]. Hem utilitzat el lema "Estem disposats a agafar el testimoni", però no volem testimonis. No és bo que ningú tingui el testimoni com a tal. L'AEK serà testimoni de la lluita per l'euskaldunización d'adults i el Consell serà el testimoni de la victòria en polítiques lingüístiques integrals. No hi ha un testimoni i no necessitem que ningú el porti. Avui dia els testimonis, o els pioners, rebutgen. La gent és la que ha de defensar el basc.
Tudelan Tudela
“Soc un jove de Tudela que viu a Pamplona i que torna a Tudela. El naixement a Tudela suposa una nova comprensió de la basca. Podria haver nascut a Oiartzun i ser euskaltzale de la mateixa manera. Però en el meu cas, el naixement i la residència a Tudela, i l'inici de la militància a Tudela, ha modelat la meva vasquismo. Sobretot, perquè Tudela no existeix, és Tudela el que existeix. Nosaltres volem crear una Tudela entorn del basc, entesa en altres valors i d'una altra manera. I això és el que fa”.
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
