El busseig sol associar-se a llocs exòtics. Però què aporta la costa basca?

La costa d'Euskal Herria té molts llocs per a explorar, està plena d'històries! Per a mi la zona d'Urdaibai és especial, tenim molts tresors sota l'aigua. Per exemple, les coves d'Ogoño estan prop d'Elantxobe, per on moltes vegades treballem. En dies assolellats, en sortir de les coves, sembla estar en un cenote mexicà. La llum ocupa un altre to sota l'aigua, és realment un lloc especial. Un altre exemple: Entre Matxitxako i Bermeo hi ha un vaixell sota l'aigua anomenat Mina Mani. Es va enfonsar en 1963 i necessita uns 35 metres per a veure-la.

De totes maneres, també has caminat en paratges internacionals…

Sí. He realitzat viatges internacionals sempre que he pogut. He rebut cursos de busseig a l'estranger fins a ser mestre professional. Indonèsia, Tailàndia, Filipines, Sri Lanka, Maldives, Egipte… Però sens dubte la meva segona casa s'ha convertit en Indonèsia. He fet molts amics, he après l'idioma, he viatjat de punta a punta…. També vaig estar cinc mesos vivint al parc natural de Komodo, mentre realitzava el curs Divemaster.

A més de l'ecosistema submarí, els banyats per l'aigua al llarg dels segles generen una gran curiositat; els vaixells enfonsats, els objectes, els temples… també hi ha ciutats sota l'aigua!

És el que més curiositat em desperta. La història de totes aquestes coses que han quedat submergides és molt interessant. Per exemple, per què o de quina manera s'ha enfonsat un vaixell, quantes persones viatjaven dins o què transportava el vaixell… La guia explica abans de trobar-se amb aquest escenari sota l'aigua. Després, quan tens davant dels teus ulls les preguntes comencen a venir a tu mateix i tractes de reconstruir l'ocorregut.

Com descriuria la sensació d'estar sota l'aigua?

La vida subaquàtica, el desenvolupament dels corals i els animals em fan sentir especial, canviar de perspectiva i aïllar-me de les rutines superficials. La vida submarina és realment curiosa, les formes, els colors i els moviments lents que hi ha semblen haver sortit d'una pel·lícula alienígena. Cada vegada tinc ganes i curiositat de conèixer més. Aquest món submarí canvia en els diferents racons del món, el seu comportament és diferent, però té el seu encant a tot arreu.

Mentre gaudeixes del neoprè, segur que alguna cosa t'ha detingut en més d'una ocasió: els residus i plàstics que hi ha en els oceans i mars.

Això és el que més em preocupa. Hi ha una dita que diu que tot acaba en la mar, i així és. Lates, sorres de plàstic… les mars i oceans estan plens de residus. Necessitem cuidar el medi ambient, la mar no és un abocador. Encara queda molt per fer en matèria de conscienciació.

Els bussejadors respecten molt a la naturalesa. Però, com a activitat de moda, fins a quin punt pot afectar els ecosistemes?

Quan en un mateix lloc existeix una activitat de submarinisme massiva cal regular-la perquè afectarà la vida marina. Per exemple, recentment he visitat Murcia, en Cap de Pals, amb sortides limitades a la reserva natural. Existeix una gran organització i les immersions es realitzen de manera controlada. Això és el més habitual, tractem de minimitzar els impactes sobre la naturalesa.

A hores d'ara, a algun lector li hauria fet venir ganes d'iniciar el busseig. Però és una activitat per a totes les butxaques?

No ens enganyarem: cal invertir diners al principi, en l'aprenentatge i en el material, però com quan comences a practicar qualsevol esport. A poc a poc, a mesura que augmenta l'activitat i descendeix el preu dels materials, és cada vegada més assequible. No obstant això, estem treballant juntament amb els amics de l'escola de busseig Bou Nabarra Busseig d'Elantxobe per a donar la volta a la indústria, perquè l'economia no sigui un mur per a qui vulgui gaudir.

El que és clar és que almenys algunes pors han de superar-se abans!

En primer lloc, és imprescindible que no hi hagi problemes respiratoris o auditius, que són els principals òrgans que s'utilitzaran per a realitzar aquest exercici. Convé venir sense prejudicis i sense idees generals, perquè hi ha qui pensa que s'espantarà i després no és així. Uns altres ho consideren un repte personal. La majoria de les vegades la gent surt molt contenta, molt lluny de penedir-se. & '97; Jo els diria: deixar de costat els problemes quotidians, relaxar-se, respirar… i a gaudir!