Els centres educatius d'Hego Euskal Herria tenen damunt la llei d'educació de les empreses espanyoles, adaptada pels governs de la CAB i Navarra, que en principi tenen una competència del 50% per a influir en el currículum. Aquesta LOMLOE del PSOE, que substituirà a la criticada LOMCE del PP, té molts caps –que no hi ha una aposta per l'escola pública enfront de la xarxa concertada, que no s'oposa a la segregació dels alumnes i que no contempla mesures per a baixar els ràtios i estabilitzar als professors, per exemple Steilas, a pesar que la Llei d'Educació de la CAB donarà resposta pròpia a alguns temes. Nosaltres ens centrarem en els canvis que portarà en la pedagogia i en el currículum en les següents línies.
La llei proposa un canvi metodològic per a la posada en marxa d'Educació Primària i Secundària en
el curs que ve, a través de la intersecció de diferents matèries i disciplines, des d'una perspectiva més global i potenciant les competències. En Educació Infantil i Primària existeixen experiències d'aquest tipus, però no en Educació Secundària Obligatòria, i l'objectiu de la llei és que tots els centres treballin abans o després per projectes. La peculiaritat de l'Educació Secundària és que hi ha més professors especialistes, que cada assignatura té el seu propi professor (en Primària el tutor passa més temps amb els nens), per la qual cosa aquest canvi de metodologia exigeix una nova coordinació i treball en grup entre els professors, tant per a l'elaboració de projectes com per a la impartició de classe, ja que l'educador no tindrà la seva assignatura en la ment.
La llei divideix les matèries que es creuaran en dos àmbits: el sociolingüístic (Basc, Castellà, Societat) i el científic-tecnològic (Tecnologia, Matemàtiques, Ciències Naturals i Biologia). Una altra cosa és com cada centre durà a terme el projecte i com treballarà dins d'aquests àmbits, o si inclourà més assignatures en aquest encreuament, per exemple una assignatura artística en un dels camps.
Olatz Zumeta: "Per a canviar la metodologia i treballar per projectes és imprescindible prescindir d'alguns continguts i agilitzar el currículum"
Erniobea, de Villabona, està immersa en un procés de reflexió per projectes en l'Institut d'Educació Secundària i té el repte d'anar fent passos en aquest camí. La directora, Olatz Zumeta, ens ha dit que ja han treballat petits projectes pertot arreu, que no és començar per zero, però sí que aprofundir més en el tema. Per a això, han conegut l'experiència de diversos centres educatius, entre ells una escola pública catalana que porta dotze anys treballant per projectes. “Hem vist positiu que amb aquesta metodologia es dona molta importància a les competències transversals, es treballa l'autonomia i la criticitat de l'alumnat, etc., i es treballa menys continguts. Aquesta és una preocupació en nosaltres, a veure si serem capaces de donar tots els continguts que tenim programats treballant amb aquesta metodologia –diu Zumeta–. Dit d'una altra manera, és imprescindible prescindir d'alguns continguts i agilitzar el currículum, perquè el treball per projectes t'exigeix una altra cosa, i almenys el Govern ha dit que agilitzarà el currículum amb contingut”.
El treball per projectes consisteix a plantejar uns reptes i posar als alumnes en la seva organització, buscant alternatives i solucions, proposant coses... “Un altre dels objectius és prestar més atenció a l'esforç realitzat per l'alumne, al procés d'aprenentatge que ha tingut”. Zumeta valora positivament però també posa sobre la taula una dificultat: l'avaluació. “Necessitem una formació en avaluació de competències, necessitem eines pràctiques més enllà de la teorització per a saber com valorar realment les competències”. En definitiva, segons la llei, la clau són els mitjans per a portar-los a la pràctica, segons la directora: “Heziberri també és aquí i no ha suposat grans canvis perquè l'educació la fem les persones, i per a això necessitem recursos, entre ells garantir claustres estables, perquè l'alta temporalitat del professorat no ajuda en absolut”.
Pensar vs. memoritzar?
Una altra de les bases que propugna la LOMLOE després de la metodologia esmentada és que, més que continguts, l'important és aprendre a fer amb ells, debatre i reflexionar i prioritzar el pensament sobre la memorització. Olatz Zumeta considera que no es tracta de passar de blanc a negre: “Quan es treballa per projectes es diu que el professor ha de ser el guia, però a més del conductor ha de transmetre als alumnes uns coneixements, explicacions, continguts…, perquè això també és necessari, i no s'hauria de triar entre l'un o l'altre, sinó mantenir l'equilibri. La memorització es qüestiona avui dia i, per descomptat, no tot ha de centrar-se en la memorització, però caldrà memoritzar alguns continguts, l'alumne necessita unes bases per a recórrer el camí. Al mateix temps, és molt important que l'alumnat reflexioni i discuteixi, treballi la criticitat, a mesura que ens preparem per a la vida”.
En la mateixa línia ens ha parlat el professor de Filosofia Iñigo Martínez de la ikastola Lauro de Loiu quan li hem preguntat pel tema: “Hi ha un corrent pedagògic que diu que cal acabar amb els continguts, que els continguts estan en Google i per a què aprendre, però què pensem sense ells? La memòria ens porta a recollir un patrimoni, a recollir el que han dit els anteriors, i enllaça entre passat, present i futur. Els mètodes de pensament estan bé, però necessitem agafadors, perquè no es tracta només d'opinar, sinó també de la consistència d'aquesta opinió, si és una opinió aprofundida, si és investigada... En cas contrari, convertirem als alumnes en tertulians”.
Iñigo Martínez: "Hi ha un corrent pedagògic que diu que cal acabar amb els continguts, però què pensem sense ells? Necessitem tiradors, en cas contrari convertirem als alumnes en tertulians"
Quin lloc tindrà la filosofia en el nou currículum?Aquesta
és la pregunta que li hem fet a Iñigo Martínez. Ens ha contextualitzat primer: Tots els partits van votar en el parlament espanyol que s'anava a retornar la Història de l'Ètica i la Filosofia suprimida per la LOMCE, però no així ho va recollir el primer esborrany de la LOMLOE. A conseqüència d'una campanya de protesta i pressió, Martínez afirma que les coses han anat canviant i que finalment el Govern espanyol ha donat un “passo a mitjà”: L'assignatura de Filosofia també serà obligatòria en segon de Batxillerat –amb la LOMCE només era una assignatura obligatòria en primer–, però en la llei d'educació anterior al PSOE no es tornarà l'assignatura d'Ètica obligatòria en l'ESO i a més la LOMLOE ha eliminat de la llista l'assignatura de Filosofia que la LOMCE oferia com a optativa en l'ESO. És important recordar que no tots els alumnes cursen Batxillerat.
Malgrat tot, la influència del Govern d'Espanya en Hego Euskal Herria es veurà reduïda, ja que tant el Govern com el Govern Foral han decidit que en l'ESO la llista d'optatives inclogui també l'opció de Filosofia, en la mateixa línia que han fet la resta de les comunitats de l'Estat espanyol excepte València. En la CAPV s'oferirà una altra assignatura relacionada amb la filosofia entre les optatives: Pensament Crític i Autònom.
D'altra banda, Iñigo Martínez destaca que l'assignatura de Valors Cívics i Ètics s'impartia en tots els cursos de l'ESO fins que va ser eliminada per la LOMCE, i ara han reduït la seva oferta a un sol curs de l'ESO, “gairebé per a complir l'horari”. L'ètica no és equivalent a la filosofia, “però hi ha una part de la filosofia”, recorda el professor. En aquests temps en els quals vivim la saturació de la informació, per a interpretar i qüestionar tota aquesta informació sembla necessari parar i dedicar temps, “i en això també contribueix la filosofia”. Per als quals no tenen clar per a què serveix aquesta assignatura, aquestes paraules de Martínez són: “Per a qüestionar la ‘normalitat’ i viure més despert”.
Criteris de repetició del curs en qüestió Perquè la repetició del curs per part dels
alumnes sigui realment una excepció, la nova llei estableix una forma més fàcil d'aprovar. Amb dues assignatures pendents, l'alumne avançarà directament i si té més de dues assignatures pendents, l'equip docent decidirà què fer, però en un màxim de dos, l'alumne podrà repetir algun nivell durant tota l'educació obligatòria. En el Batxillerat, el/la jove també podrà passar de primer a segon curs amb dues assignatures pendents i obtenir el títol amb una assignatura pendent.
A pesar que avui dia es debat en el claustre de professors quins alumnes seguiran endavant i quins no, alguns opinen que la falta d'assignatures pendents per a repetir i la flexibilització de les opcions ha suposat una càrrega excessiva d'esquena del professorat. A més, Olatz Zumeta dubte si la llei no es contradiu: “Si veus que l'alumne ha interioritzat les competències i caminarà, és rar que no se superi l'assignatura, si no és un cas molt especial”.
La raó de la decisió del Govern d'Espanya de flexibilitzar la normativa és que dels 34 països que conformen l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic que marca les orientacions educatives, Espanya és l'Estat amb major nombre de repetidors –el 9% de l'alumnat enfront de la mitjana el 1,9% de la resta de països–. Per tant, com fer perquè els repetidors es redueixin i les dades del fracàs escolar semblin millor? Evitant en la mesura del possible que els alumnes repeteixin. Però, d'una banda, la realitat d'Hego Euskal Herria no és això –el nivell de repetició és menor–, i per un altre, la solució per a fer front al fracàs escolar no hauria de ser simplement impedir la repetició, sinó prendre mesures per a evitar aquest fracàs, identificant com més aviat millor a l'alumne que s'està quedant “darrere” i aportant el suport necessari, ja sigui posant dos professors en grup, adaptant el currículum i la metodologia... En definitiva, el sistema educatiu preveu plans individualitzats de reforç, però sense recursos addicionals no és fàcil portar la teoria a la pràctica.
Insistim en el tema: El cim de l'iceberg es va posar de manifest en la taula rodona i la mateixa conclusió: segons els estudis, la repetició no produeix bons efectes acadèmics. “I és normal que si repetim i la solució és tornar a fer el mateix, aprenent de la mateixa manera: si res canvia i les discapacitats són iguals, el resultat serà el mateix”, assenyalava l'inspector d'Educació, Pedro José Macho. És a dir, que el repetidor necessitaria aquest pla de reforç individual, tal com recull la LOMLOE, però tornem a xocar amb la mateixa paret: sense recursos les paraules belles són inútils.
La solució per a fer front al fracàs escolar no hauria de ser simplement impedir la repetició, sinó identificar com més aviat millor a l'alumne que s'està quedant "darrere" i donar-li l'ajuda necessària
Cal no oblidar que repetir està mal vist i això té molt pes a l'hora de prendre una decisió. “De fet, repetir no és greu si ho plantegéssim d'una altra manera: en la primera no encertarem, en la segona tampoc ho aconseguirem en la tercera, així anem superant dificultats i desenvolupant aprenentatges, però la veritat és que una mesura estigmatitzada en el nostre sistema educatiu i en la nostra societat és que un alumne repeteixi”, deia la professora Agurtzane Martinez en la taula rodona. “Per què ha estat tan escandalós repetir? La idea del fracàs està darrere, però formar-se introduint diferències en aquestes repeticions no té per què ser dolent, no hauria de ser una tragèdia repetir-la”, Iñigo Martínez.
Un currículum més feminista?El
Govern ha venut que ha elaborat un currículum que supera la mirada eurocèntrica i incorpora altres perspectives en el relat històric, però sobretot el currículum feminista. Planteja un moviment feminista en el tema, per exemple, les dones estan més presents en les llistes de noms que cal aprendre, i la normativa recull, entre altres coses, l'obligació de lluitar contra els estereotips, la violència i les actituds sexistes, i que correspon a l'administració educativa garantir que els materials dels centres siguin no sexistes ni discriminatoris. “El que s'esmentava indirectament en les lleis fins ara ve redactat explícitament i és la modificació més evident. La necessitat de treballar la violència de gènere en els objectius, per exemple, cal considerar-la com un pas endavant, i és una resposta, d'alguna manera, al treball que ha realitzat el moviment feminista en els últims anys –ens diu Beatriz Rubio, responsable de Coeducació de l'escola pública Toki Alai d'Irun–. Ara bé, el que no s'ha fet fins ara en matèria de coeducació no ha estat perquè la llei no ho ha permès, per la qual cosa caldrà veure si canvia alguna cosa en endavant”. II de la CAPV. Rubio afegeix que el propi Pla de Coeducació, que està implantat en els centres, va més enllà de la LOMLOE.
Llavors, per què els currículums de les nostres escoles estan tan lluny de ser feministes? Rubio respon en la línia dels seus anteriors interlocutors: “La llei ha de proporcionar recursos per a portar a la pràctica els objectius. D'una banda, la formació en coeducació, perquè el decret pot posar que cal trencar els estereotips sexistes, però hi ha professors que no són ni tan sols per a identificar aquestes qüestions. D'altra banda, cal dedicar hores al responsable de coeducació per a realitzar aquesta labor. Avui dia, està establert que en cada centre hi hagi un responsable de coeducació, però sense hores alliberades per a aquest treball; jo soc responsable de coeducació, però a penes tinc hores per a donar formació al professorat, perquè participin en els seminaris de cada assignatura i incloguin la perspectiva de gènere en els seus continguts i assignatures, perquè els llibres de text vegin amb ulleres habitades i treballin la visibilitat i referències de les dones en els continguts… Ens oferirà la nova llei als responsables de coeducació? En cas contrari quedarà totalment estripat i aquest tema seguirà subjecte a la voluntat del professorat”.
Beatriz Rubio: "Per a fer un veritable treball feminista, ens dedicarà la nova llei als responsables de coeducació? En cas contrari es quedarà patoso i continuarà depenent de la voluntat del professorat"
D'altra banda, les dades indiquen que en el Batxillerat els nois opten principalment per la modalitat de Ciències i les noies per la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials. En l'àmbit tecnològic també destaca la bretxa de gènere. Doncs bé, en el paper, la LOMLOE planteja un altre repte interessant: aconseguir que hi hagi més noies en branques poc femenines. Li hem preguntat a Beatriz Rubio com es fa això, i ens ha contat que en el seu centre tenen experiències en marxa, i que tots tenen un punt de partida fonamental: s'han aliat els professors d'assignatures de ciències per a avançar en coeducació. Enguany, per exemple, han demanat als alumnes que escriguin la nota que esperaven en acabar l'examen de matemàtiques i el professor ha format un Excel amb la nota esperada i obtinguda. “Volem demostrar que la imatge que les noies tenen de si mateixes lligada a la competència matemàtica no es correspon amb la capacitat real, perquè els nois es veuen millor que les noies, i la realitat diu que les noies treuen més notes que els nois”. Les noies són portades a reunions, seminaris, conferències i tallers científics; la comissió de coeducació organitza anualment un projecte en col·laboració amb els seminaris de ciència, tecnologia, informàtica i matemàtiques; analitzen amb l'alumnat com es duu a terme la construcció de gènere en la societat i com això condiciona als nens i nenes a l'hora de triar estudis i professions...
La LOMLOE ha retret als qui
creien que la llei del PSOE anava a fer passos cap a l'educació laica: els centres han d'oferir la Religió obligatòriament, serà una assignatura opcional per als alumnes i servirà per a la nota.
D'altra banda, el debat s'ha centrat en les assignatures. Amb motiu de la desaparició de l'assignatura d'Història en 3r de l'ESO en el currículum de la CAB, diversos professors i professores han mostrat el seu malestar argumentant que el relat històric del curs anterior no se succeirà i que el coneixement dels alumnes es quedarà coix. I entre els canvis més significatius, s'ampliarà l'oferta d'assignatures optatives tant en l'ESO (Segona llengua estrangera, Filosofia aplicada al desenvolupament personal i social, Digitalització, Tecnologia, Cultura científica, Salut física i emocional…) com en el Batxillerat (Història del País Basc, Anatomia aplicada, Fotografia, Pintura, Tècniques de Laboratori, Antropologia social, Comunicació oral en llengua estrangera…). En el Batxillerat, a més, les tres branques actuals se substituiran per cinc branques per a triar als alumnes: Ciència i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, Arts Plàstiques, Música i Arts Escèniques i Batxillerat General (que abastarà les àrees humanístiques i científiques).
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]