Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Quan vaig arribar a la Facultat de Medicina, en 1979, no hi havia cadàvers per a fer pràctiques”

  • “Aquí estan les cendres de les persones generoses/el voler deixar el cos a la ciència./Aquí es recreen els morts/somiant per a ajudar a les vides”. Així es pot llegir en una placa que dona la benvinguda als assistents al Bosc de la Vida, darrere del campus de la UPV en Leioa. Hem parlat amb el seu promotor, Paco Doñate (Almansa, Albacete, 1948), catedràtic de medicina jubilat.
“Hemen daudenei esker medikuak hezi dira, eta medikuek bizitza osoa emango dute oinazearen eta heriotzaren aurka borrokan. Horregatik da Bizitzaren Basoa” (Argazkiak: CC BY SA - Oskar Gutierrez/Hiruka)
“Hemen daudenei esker medikuak hezi dira, eta medikuek bizitza osoa emango dute oinazearen eta heriotzaren aurka borrokan. Horregatik da Bizitzaren Basoa” (Argazkiak: CC BY SA - Oskar Gutierrez/Hiruka)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Què és el Bosc de la Vida?

En essència, un monument funerari d'art modern. Té una història curiosa. Quan jo vaig arribar a la Facultat de Medicina, en 1979, em va sorprendre que no hi havia cadàvers per a utilitzar-los en algunes de les assignatures que s'ensenyaven en primer i segon curs. Només hi havia restes de quatre cadàvers, res més. Així, comencem una campanya en premsa perquè la gent donés els seus cossos. Era una qüestió a llarg termini, perquè no sabem quan morirà el donatiu que fa avui. Jo estava de la Universitat de Saragossa i li vaig demanar a un catedràtic d'allí que prestés un cadàver. Amb això comencem a fer les pràctiques.

Va tenir èxit la campanya?

Sí, va tenir molt bon acolliment. De seguida van començar a cridar des de les residències de persones majors dient que alguns residents de la mateixa havien sol·licitat el seu trasllat a la Facultat de Medicina després de la defunció. I també van venir els joves donants. Vam establir una condició per a donar, tots havien d'acceptar que després d'haver utilitzat el seu cos per a la docència o la recerca, calia incinerar-lo. Ningú es va negar.

Per què incinerar?

La conservació d'un cadàver requereix l'embalsamament i l'embalsamat mai es podreix. D'altra banda, jo no estava a favor de deixar els cossos en fosses comunes, com es feia fins llavors. Perquè pensava que donaven un servei tremend a la societat, i jo crec que havien d'estar en un lloc que els donaria reconeixement social.

Aquest lloc és el Bosc de la Vida, però no es va inaugurar fins a l'any 2003. Mentrestant, on van estar les cendres d'aquells morts?

En la meva oficina. Al principi un, després dos, després quatre… I al final uns 200. Els visitants quedaven impressionats.

Sortir d'allí.

Sí. Jo volia que la universitat fes un esforç i construís un panteó o un altre lloc on dipositar les cendres. Finalment, es va fer alguna donació, es va fer més sensible a l'administració… i es va recollir una quantitat bonica. Jo li va proposar al llavors rector, Pello Salaburu, que fes una idea de concurs. Van ser gairebé 50 concursants i gairebé per unanimitat triem el que avui és el Bosc de la Vida.

Tornarem al bosc, però dir: abans de demanar donacions, com s'obtenien els cossos? D'on venien aquests quatre cadàvers que vostè ha esmentat el principi?

Eren de morts que ningú reclamava. Per cert, vaig anar unint correctament les restes i les seves cendres van ser les primeres que vaig guardar. Un d'ells era un noi que va arribar amb vaixell a Bilbao. D'aquí a la Facultat de Medicina i després al Bosc de la Vida.

Com és el Bosc?

Està format per vint arbres d'acer i en el centre hi ha una olivera d'uns 2.000 anys. Dins dels arbres d'acer hi ha buits per a dipositar les arquetes de cendres. No tots els donants estan en el Bosc de la Vida, però la majoria s'han quedat aquí.

Quantes cendres de cossos hi ha actualment?

De més de 300 persones. I els donants, els que encara estan vius, són més de mil, perquè fa cinc o sis anys vam haver de dir que no podem acceptar més, de moment.

Com s'utilitzen exactament aquests cossos?

Pots imaginar un arquitecte que ha acabat d'estudiar i mai ha vist un edifici? Perquè els metges passaran tota la seva vida treballant amb el cos humà i, de fet, amb el cos humà malalt, una versió degradada del cos humà sa. Els metges han de conèixer aquest cos, com és i com funciona. La malaltia es produeix en canviar la forma o funció.

S'estudien els cossos sans?

Bé, menys sans, perquè han mort. En analitzar afirmem el diagnòstic de la causa de la mort o, a vegades, el desmentim. No obstant això, l'important és que els nens, els futurs mèdics, vegin amb el seu ull l'anatomia humana.

És necessari complir algun requisit especial per a donar el cadàver?

Per exemple, no haver mort per una malaltia infectocontagiosa, alumnes, embalsamadors… per a evitar el risc de contagi. Perquè la legislació exclou expressament a aquests donants. Aquest és un dels pocs límits. Sense grans deformacions.

Durant quant temps s'utilitza cada cadàver en la facultat?

Normalment durant dos anys. Es conserven durant molt de temps, però el seu ús acaba deteriorant-se. Per tant, se solen incinerar després de dos anys d'ús. I després es traslladen al Bosc de la Vida, en una cerimònia anual.

Donació d'òrgans per defecte

“Quan comencem a demanar donants de cadàvers [a principis dels 80 del segle passat] el tema dels trasplantaments d'òrgans no estava tan avançat com avui, però quan ens venia un jove nosaltres animàvem a donar òrgans i li explicàvem què fer per a això. Com és comprensible, a salvar vides li donàvem més prioritat que a formar a futurs mèdics, encara que ells també haguessin salvat vides”.

 


T'interessa pel canal: Medikuntza
Quatre anys per a recuperar la vida

Avui he vingut a arrencar amb les meves paraules.

Quatre anys!

He necessitat quatre anys per a recuperar la meva vida.

Quatre anys també vivia per a fugir de la presó.

Quatre anys… En silenci… Sol… Deixant a un costat la vida del passat… Per a comprendre el... [+]


La violència psiquiàtrica és denunciada a Bilbao per Harro Zoro Radical de tot l'Estat espanyol
La CAPV presenta la taxa més elevada de pràctica d'electroshock en l'Estat espanyol, mentre que a Navarra el contenció mecànica de pacients és habitual en les unitats de l'hospital psiquiàtric. La manifestació de Presos Bojos Radicals de l'Estat per primera vegada a Bilbao... [+]

Menys psicòlegs per a atendre víctimes de violències masclistes
En el Servei de Suport a les Dones i a les Famílies de la Diputació Foral de Bizkaia s'han eliminat tres de cada quatre psicòlegs. És més, els treballadors han denunciat que el nou pla d'atenció a les víctimes de violència masclista exclou a moltes dones.

Volem bons metges i euskaldunes

Falta de bons metges per una política de nota mitjana alta. Aquesta política ha aconseguit que molt pocs joves hagin aconseguit la carrera mèdica i la MIR hagi allunyat encara més a la gent d'aquesta carrera.

I hi ha pocs metges euskaldunes perquè no s'ha impulsat el... [+]


The Lancet adverteix del risc de medicalificar la menopausa
A les portes del 8 de març, la revista especialitzada en medicina The Lancet ha publicat una selecció d'articles sobre menopausa. En el seu resum recorda que la menopausa és una etapa ineludible de la vida de la meitat de la població mundial, però les experiències varien... [+]

"Ens impedeixen prendre decisions sobre els nostres cossos"
Izei Etxeberria denuncia la “mala atenció” i el “tractament violent” de la Unitat d'Identitat de Gènere de l'Hospital de Creus.

Infraestructures a tot arreu, atenció sociosanitària festa

Matins vermells plujosos, rosses vermelles. Poc amb el tren Aramaio i aviat s'instal·laran eòlics, destrossant les muntanyes. El vent del riu, procedent de Vitòria, ens porta pel mateix camí: el riu. Infraestructures sí, totes les que vulguem, però no l'atenció... [+]


2023-08-30 | Reyes Ilintxeta
Vicente Madoz. Psiquiatre humanista
"Hem trobat amb pandèmia éssers més febles que es desborden davant situacions d'estrès"
Durant aquest últim mig segle, el psiquiatre Vicente Madoz ha estat molt present a Navarra en parlar de salut mental, educació sexual, relacions de parella, addiccions o mort. El que va veure i va aprendre a Anglaterra en la dècada de 1960 ho va portar aquí, establint les... [+]

El moviment Harro Zoroa saca al carrer la denúncia contra els psiquiàtrics el cap de setmana en Bilbao
“Hego Euskal Herria és el territori de l'Estat espanyol on més electroshock es practica; a l'hospital de Basurto hi ha sis màquines d'electroshock”, explica a ARGIA Heiko Elbira Zoroa, del grup GAM. Per a denunciar aquestes i altres pràctiques psiquiàtriques, el dia Harro... [+]

Ismael Cerón. Flexibilitzar etiquetes
"Si el personal és polític, la psicologia també ha de ser política"
Acudir a la teràpia ens ha ajudat a situar uns dolors i a viure més amb el que som. Però, sent gent polititzada, sovint ens ha suscitat dubtes, contradiccions. Quan vaig tenir notícia de Psicoteràpia queer, d'Ismael Cerón, em vaig adonar que aquestes inquietuds eren... [+]

De qui és responsable el sofriment psicològic?

Ara parlem més de la salut mental, del benestar psicològic i la seva repercussió en la nostra qualitat de vida. És motiu d'alegria, perquè ajuda a treure el tema de l'armari, perquè en demostrar que el dolor el tenim tots (i no uns pocs) el malestar es normalitza i ajuda a... [+]


Eskola nola bihurtu espazio psikologiko seguru

Haur eta gazteen egoera emozional eta psikologiko txarra dela-eta, irakasleak gaindituta daudela eta ikastetxe bakoitzean psikologo bat ezarri beharko litzatekeela aldarrikatzen du mugimendu batek. Hari horri tiraka, jakin nahi izan dugu zein den pandemiak eskoletan utzi duen... [+]


La indústria farmacèutica va guanyar 90.000 milions d'euros amb 19 vacunes finançades amb diners públics COVID-19
Les empreses van rebre diners públics per a la recerca i els països del nord els van comprar les vacunes amb antelació. Mentrestant, les multinacionals van augmentar els preus de les vacunes. En l'actualitat, als països més pobres, només el 23% té dosis totals, segons... [+]

Malestar per dolor desaprendible
“Moltes vegades sentia molt de dolor als peus, però era rar perquè no associava amb un cop o una lesió i no identificava d'on venia”. Són paraules d'Iraia Etxebeste, qui des de fa sis anys va començar a sentir dolor inexplicable sota el peu, i durant molt de temps ha... [+]

Eguneraketa berriak daude