Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Inflació

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En els últims mesos hem conegut a Euskal Herria i en tots els països occidentals la pujada general de preus més alta que no s'ha conegut en els últims trenta anys. Des de fa temps, les baixes taxes d'inflació han quedat enrere i els preus han pres una forta tendència a l'alça. Per exemple, entre abril i enguany l'Índex de Preus al Consum ha augmentat un 8,7% a Navarra i un 7,8% en la Comunitat Autònoma del País Basc, batent totes les marques.

El tradicional enfocament liberal en el diagnòstic de la inflació posa l'accent en la política monetària expansiva utilitzada per la majoria dels governs occidentals i el Banc Central Europeu per a fer front a la pandèmia. Des d'aquest punt de vista, l'ampliació de la quantitat disponible suposa un increment dels preus dels béns i serveis. I per això, per a fer front a aquesta pujada de preus seria necessari limitar la quantitat de diners i incrementar els tipus d'interès. Per tant, es pot preveure que l'era dels tipus d'interès moderats dels últims temps està a punt d'acabar, ja que als Estats Units s'ha produït un canvi de tendència i està previst que es materialitzi a la Unió Europea a curt termini.

"Incrementar els tipus d'interès o limitar els increments salarials no són mesures eficaces per a limitar el creixement dels preus actuals"

En qualsevol cas, els increments dels preus de 2021 i 2022 procedeixen de l'oferta. Per exemple, els preus del petroli mundial van esclatar la primavera passada. D'altra banda, des del passat estiu es van començar a donar fortes pujades d'altres matèries primeres energètiques. I amb l'explosió econòmica després de la parada de la pandèmia, les cadenes de valor dels semiconductors i altres béns intermedis indispensables per a la indústria es van desbordar. En conseqüència, els preus d'aquests inputs també han augmentat considerablement. Enguany, la invasió d'Ucraïna i les mesures econòmiques adoptades contra Rússia han agreujat encara més els preus dels aliments i l'energia. A aquests factors concrets cal afegir l'increment injustificat del marge de rendiment de les grans empreses. Aquestes són les principals causes de la inflació actual.

Per tant, no cal observar la política monetària expansiva ni el comportament dels salaris per a comprendre les pujades generals de preus. Per això, incrementar els tipus d'interès o limitar els increments salarials, més enllà de ser socialment injustos, no són mesures eficaces per a limitar el creixement dels preus actuals. Si el Banc Central puja els tipus d'interès oficials, encarirà la inversió i els crèdits de préstec i, per tant, frenarà les vendes, l'activitat econòmica i l'ocupació. Això suposaria una nova recessió que no interrompria la tendència a l'alça dels preus.

Una altra estratègia per a combatre la inflació és la limitació dels salaris. Com he avançat, aquesta mesura no sols seria retrògrada, sinó irrellevant per a dominar el creixement dels preus. D'una banda, els salaris no estan darrere del creixement general dels preus actuals. Segons Eurostat, en l'Estat espanyol durant els últims 21 anys el pes dels salaris en la renda nacional ha retrocedit un 3.5 per cent, el benefici dels rendiments i les rendes de capital. I l'any 2021, quan els preus es van incrementar, va ser pitjor, ja que el poder adquisitiu dels assalariats va disminuir un 2,2%. D'altra banda, la tendència a l'alça de la diferència preu/salari no es correspon amb la situació actual. En aquests temps els excessos de beneficis de les grans empreses i oligopolis i els costos no laborals, com l'energia, són els que estan estimulant els preus.

En lloc d'aquestes mesures injustes i estèrils, la lluita contra la inflació hauria d'incidir en l'oferta i en els principis estructurals, ampliant el marc de la justícia social i ecològica.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-07-10 | Roser Espelt Alba
Industria-politikaren egia deserosoa

Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]


2024-07-10 | Castillo Suárez
Jogurtak ordainetan

Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]


2024-07-10 | Sukar Horia
Ingreso altuko eremua

Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Lan merkatuaren oreka liberala

Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]


Materialismo histerikoa
Eutsi beldurrei

Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]


Bilbao BBK Live-k ‘life’-a xurgatzen dit!

Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]


Eguneraketa berriak daude