Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un lloc per a pensar

  • Jorge Oteiza va decidir en 1957 abandonar la pràctica escultòrica i iniciar l'activitat social i política de l'artista, reivindicant, entre altres coses, la necessitat d'innovar l'ensenyament artístic i el reconeixement de la funció social de l'art. L'exposició Un lloc per a pensar presa com a punt de partida aquesta data i analitza el temps que transcorre fins a la creació de la Facultat de Belles Arts de Bilbao. L'exposició presenta, per tant, una sèrie de fites en l'experimentació i educació artística durant aquestes dues dècades, dibuixant un mapa dels encreuaments entre artistes i projectes clau.
Argazkia: Anton Bilbao Ruiz.

Un lloc per a pensar Oteiza Quousque tandem…! En el seu llibre (1963), Mikel Onandia, Sergio Rubira i Rocío Robles Tardío, han utilitzat aquesta cita per a la recerca sobre escoles i pràctiques artístiques experimentals que van tenir lloc a Euskal Herria entre els anys 1957-1979. L'exposició és el resultat de llargs mesos de lectures, entrevistes i visites locals, i té la seva seu principal en el Museu Artium de Vitòria-Gasteiz. En ell s'estudien dinou casos de recerca, tant del País Basc com de l'Estat espanyol, en els quals, acompanyats de documentació i obres d'art diverses, es donen a conèixer diferents grups artístics, associacions, projectes i projectes pedagògics de l'època. El projecte s'ha ampliat també al Museu Oteiza d'Alzuza, on, després de ser la casa d'Oteiza, s'ha abordat el cas d'estudi del Cinema Club d'Irun a través de documentació, obres d'art i projeccions procedents d'arxius públics i privats.

El treball de recerca realitzat pels comissaris és intens i les dificultats que té portar tot el material recopilat –cartes, manifestos mecanografiats a màquina d'escriure, retallades de periòdics, fotografies de l'època– a la sala d'exposicions estan resoltes en gran manera gràcies al display creat per l'artista i dissenyador Xabier Salaberria. Salaberria ha col·locat a la sala unes lleugeres estructures metàl·liques per a fragmentar l'espai pròpiament diafano en nombroses parcel·les, un gest subtil i elegant que dona caràcter a l'exposició. La vista obtinguda des de diferents punts de vista sempre és suggeridor. En els panells de pladur es designa la denominació de cada conjunt d'obres –l'Escola d'Art de Deba, les Trobades de Pamplona, Biok-Espiral– i encara que les obres no són moltes, crec que estan ben seleccionades. La documentació és abundant, a vegades és difícil llegir cartes i notes escrites a mà o a màquina, però la profunditat de les troballes realitzades no pot ser qüestionada.

Fotografia: Victor Cinquenes / Cinquenes Fotos.

En la dècada de 1960 Oteiza va definir el projecte de l'Escola Basca d'Art Contemporani a partir dels ja coneguts grups Gaur (Guipúscoa), Emen (Bizkaia), Orain (Llaurava) i Danok (Navarra). En 1966 tots els grups, excepte els navarresos, van llegir el seu manifest en el qual, a través de les obres i accions autogestionades dels artistes, pretenien donar pas a les noves avantguardes i estètiques. Avui José Antonio Sistiaga formava part del grup i aquest, al costat de l'artista Esther Ferrer, va fundar en 1964 l'Escola Experimental d'Elorrio per Oteiza. Aquesta escola estava dirigida a nens de la cooperativa Fulgor i es basava en el sistema pedagògic de Célestin Freinet. L'escola va arribar just a l'any en què es pretenia desenvolupar l'estimulació i la creativitat dels nens. En anys similars, Sistiaga i Ferrer van crear a Sant Sebastià el Taller de Lliure Expressió, que permetia als nens tallers de pintura i processos lliures de creació que els feien classes i estimular la creativitat dels nens sense prejudicis.

Rosa Valverde va ser un d'aquests nens que acudia a la Fàbrica de Sistiaga i Ferrer, que posteriorment es va convertir en pintora i que fins fa poc ha tingut una exposició en el Museu de San Telmo. Valverde també va posar en marxa una experiència educativa en el barri donostiarra d'Egia, basada en la pedagogia d'Arno Stern, i en 1992 va obrir un taller d'expressió artística. Els pintors Rafael Ruiz Balerdi i José Luis Zumeta també van tenir experiències en l'ensenyament artístic en diferents escoles de Donostialdea. Al llarg de l'exposició he llegit a gust l'entrevista de Mariasun Landa en la revista Anaitasuna a Zumeta sobre la seva faceta pedagògica i he gaudit veient els dos colorits mòbils de Zumeta que han portat en préstec des d'una granja d'Usurbil. Al costat d'ell es troben tres quadres de petita grandària que representen els paisatges urbans d'Herrera per Ruiz Balerdi.

Fotografia: Victor Cinquenes / Cinquenes Fotos.

Un altre cas de recerca és el que presenta l'Estampa Popular de Bizkaia. El grup fundat per Agustín Ibarrola, María Daria i Dionís Blanco, va denunciar durament la dictadura franquista i va lluitar contra l'explotació dels treballadors de Bizkaia, lluitant pels seus drets laborals. Tant Dapena com Ibarrola, malgrat ser pintors, van utilitzar el gravat per a crear una iconografia sobre treballadors i pescadors, a causa de la rapidesa que oferia el mitjà, a l'economia i a l'objectiu de la democratització de l'art. En l'exposició, en el racó corresponent a Estampa, es pot veure l'impressionant quadre Obrer arengant (1964) d'Ibarrola. El grup es va dissoldre en 1962 després de ser empresonats com a comunistes.

Dionís Blanco, membre d'Estampa, va realitzar en 1970 un quadre sobre el procés burgalès en el qual denunciava de forma molt explícita la barbàrie i les tortures policials. Aquest quadre tenia intenció de mostrar-lo en l'exposició L'art basc contemporani de les Trobades de Pamplona de 1972, però va ser censurat. El quadre s'ha convertit ja en icònic i els comissaris han portat a l'exposició el cas de la recerca sobre les Trobades de Pamplona. Aquestes trobades, dirigits pel músic Luis de Pablo i l'artista José Luis Alexanco, es van organitzar amb el mecenatge de la família Huarte durant una setmana en la capital navarresa. El festival, de caràcter internacional, va comptar amb la participació de més de 350 artistes internacionals, nacionals i locals com John Cage, Equip Crònica, els germans Artze o Prada-Poole. No obstant això, a pesar que aquestes Trobades són una referència en la història del nostre art, va rebre un boicot tant per part dels participants –després de la censura de Blanco altres artistes van decidir retirar o encobrir obres de l'exposició– com per part d'agents externs –ETA va denunciar la tendència burgesa del festival–.

L'altre cas d'estudi que m'ha cridat l'atenció és el de l'Associació d'Artistes de Guipúscoa. Encara que l'associació va néixer en 1949, el pintor Amable Arias va assumir la seva adreça en 1962, amb l'objectiu de modernitzar les dinàmiques tradicionals de l'associació i dinamitzar les pràctiques educatives. En aquesta tasca, amb la col·laboració de Sistiaga i Ferrer, una vegada més, van començar a organitzar xerrades, trobades, presentacions i projeccions cinematogràfiques en el local que tenien a l'Ajuntament donostiarra. Encara que Arias va introduir canvis cap a la modernització de l'associació, a causa dels enfrontaments amb el sector tradicional, l'Ajuntament va retirar la subvenció per a destinar-la a societats gastronòmiques. Per a protestar davant aquesta decisió, Arias, Zumeta i Ruiz Balerdi van realitzar un acte o happening amb la col·laboració de Joxean Artze: per a l'esdeveniment anunciat com a exposició impressionista, els tres van menjar en silenci la costella que va portar Artza asseguts al voltant d'una taula, com es fa en les societats gastronòmiques. Any 1964.


T'interessa pel canal: Artea
Exercici difícil de retornar les 500.000 obres d'art robades a Àfrica per colons europeus
França ha retornat el 4 de novembre l'escó real Katakle, que va ser robat pels colons francesos en el desastre de fa 132 anys. En nom de la memòria, el reconeixement i el patrimoni cultural, els països africans volen recuperar els 500.000 objectes robats que tenen en tota... [+]

Les millors fotos de Wikipedia en 2023: imatges espectaculars de la naturalesa
Wikimedia Commons recopila els arxius de llicència lliure que s'utilitzen en Wikipedia: imatges, fotos, àudios, vídeos… En aquest moment formen una col·lecció gegantesca de 110 milions d'arxius. En 2006 van començar a triar les millors fotos de l'any. Els de 2023 han estat... [+]

Yun ping. Tornar a casa cada vegada
"Ningú és una sola cosa, ni una cosa molt tancada"
Durant tot l'estiu s'han pogut veure fotos de Yun Ping en la galeria Cibrian de Donostia-Sant Sebastià. Treballen els processos identitaris en la cruïlla de gènere i racialización. El 12 de setembre, com a inauguració i tancament de l'exposició, Yun Ping va realitzar una... [+]

Per què els trens de Renfe estan pintats amb més grafitis que mai?
Dins del declivi del servei de transport públic, encara que es tracta d'un aspecte purament estètic, s'ha convertit en habitual veure els trens pintats i, encara que sigui per una vegada, no és per motius econòmics, segons han explicat els treballadors.

Montse Borda. L'artesà de la pintura en la cova
"Soc a la fàbrica durant 25 anys tots els caps de setmana, però això em permet estar en el taller els dies laborables"
Cada vegada que pas pel barri d'Arrosadia de Pamplona em fico el cap en el taller del carrer Sant Marta. En general, Montse fica el pinzell en el potet, es lleva gairebé tota la pintura d'un drap i s'unta el pinzell en el llenç, en el llaç. Avui vaig entrar en el seu espaitemps... [+]

El toc final d'una obra d'art

Aquest text arriba dos anys tard, però les calamitats de borratxos són així. Una sorpresa sorprenent va succeir en Sant Fermín Txikito: Vaig conèixer a Maite Ciganda Azcarate, restauradora d'art i amiga d'un amic. Aquella nit em va contar que havia estat arreglant dues... [+]


2024-09-24 | Eneko Atxa Landa
4t dia Festival de Cinema de Sant Sebastià
El pròxim sempre és commovedor

El dilluns a la tarda ja tenia planificats dos documentals realitzats a Euskal Herria. No soc especialment aficionat als documentals, però el Zinemaldia sol ser una bona oportunitat per a deixar de costat els hàbits i les tradicions. Em vaig decidir per la Rèplica de Pello... [+]


2024-09-23 | Estitxu Eizagirre
Presentació de l'agenda "La Lluna i les Plantes" 2025
Xerrada sobre plantes i animals, il·lustracions i bertsos a Tolosa el 26 de setembre
Jakoba Errekondo ens explicarà com organitzar l'hort lunar i respondrà a les preguntes dels teleespectadors en directe. Per a això, Antton Olariaga mostrarà les il·lustracions de dotze animals que ha realitzat per a la publicació, així com les explicacions més... [+]

Mor l'artista Juan Luis Goenaga als 74 anys
Nascut a Sant Sebastià, va viure diversos anys en Alkiza, un caseriu. La naturalesa que ho envoltava li fascinava. És conegut principalment com a pintor.

Arantxa Orbegozo Txitxi
“Els viatges més bonics per a mi són els que van a poc a poc”
Arantxa Orbegozo Txitxi (Tolosa, 1962) és portadora de l'emoció i la passió. Porta la vida a les seves mans i l'ofereix a qualsevol que la hi dirigeixi. Ha estat atleta, ciclista, i ha participat en altres disciplines que s'ha proposat a si mateix. No obstant això, el que... [+]

“La intencionalitat política dona sentit a la col·lectivització del coneixement”
La Iniciativa Socialista d'Art Ekida ha organitzat una escola d'art en Donostia-Sant Sebastià, que es desenvoluparà entre el dimecres i el dissabte. Paral·lelament, durant quatre dies, es realitzaran dues sessions formatives: una sobre muralisme i arts visuals i una altra sobre... [+]

Crònica: Jornada 'Llibres valents'
Silenciosos, muts, blancs... i valents
El 23 de febrer sortim a Saragossa (Aragó) un amic i jo. Ella mestra d'Educació Infantil i jo dinamitzadora literària. Album! El curs organitzat per l'associació (estructura que reuneix editorials independents que publiquen literatura infantil i juvenil) ens va cridar... [+]

2024-06-21 | Sustatu
Parany en un concurs d'imatges AA amb foto real
En un concurs de fotografia basat en Internet, en 1839 Color Photography Awards, es produeix un parany. Van crear una categoria especial per a l'edició de 2024, en la qual presentaven imatges d'Intel·ligència Artificial, i el guanyador va fer un parany, un premi que va guanyar... [+]

Eguneraketa berriak daude