Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“La complicitat amb parlar en basca amb pacients euskaldunes sorgeix immediatament”

  • Té només 26 anys i viu el seu treball amb la il·lusió de la joventut. Matrona a l'hospital públic de Baiona. “El primer dia que vaig arribar tard i em van dir que, com era així, el contracte indefinit tenia guanyada, perquè els van ocórrer molts altres”, ens confessa amb un crit de riure. Afortunadament, en Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra, la trobada de bascos en la sanitat està sent més habitual del que es preveu.
“Hasiberria nintzenean Erditze naturalak oso bortitzak egiten zitzaizkidan, baina ikasi nuen eta ederra da zinez” (Argazkiak: Irantzu Pastor)
“Hasiberria nintzenean Erditze naturalak oso bortitzak egiten zitzaizkidan, baina ikasi nuen eta ederra da zinez” (Argazkiak: Irantzu Pastor)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Per què la matrona?

Com a alumnes del Liceu hem de triar un ofici per a poder realitzar una formació d'un parell de setmanes. No sabia què fer, però tenia clar que volia actuar en l'àmbit assistencial. Vam fer una reunió amb l'orientador sobre els gustos personals i em van sortir metges, matrones, infermeres... En el seu moment, per a mi la funció de matrona era un gran misteri i tot el que anava a la volta. Aquest misteri va provocar intriga i em dedicé a la matrona. En el cas de França, a més, cal fer el primer any de medicina; després del concurs i després de superar-lo tot s'obren les portes per a l'aprenentatge posterior. En el cas de la matrona, ja eren quatre anys més. Avui crec que són sis.

Recordes el primer dia de treball?

Sí, i mai ho oblidaré! Vaig arribar tard el primer dia i em van dir que, sent així, el contracte indefinit tenia guany, perquè els van ocórrer molts altres. Porto ja tres anys i segueixo amb la mateixa il·lusió inicial. Perquè no hi ha cap dia igual que un altre. Estic treballant a la sala de parts, un moment no té res a veure amb el que ve. De la tranquil·litat podem passar ràpidament a la situació d'emergència o viceversa. Podem estar tranquils i de sobte posar a sis dones en el camí del part. És un treball de gran intensitat. Jo ho estimo. Arribar al matí i no saber què passarà. Tenim torns de treball de dotze hores i dono tot.

Porta tres anys, dos d'ells en estat de pandèmia.

Sí, es pot dir que gairebé no he conegut “normalitat” o èpoques sense protocol. Els últims mesos han estat llargs i difícils; com en la majoria de les professions, nosaltres també hem hagut d'adaptar-nos. Per descomptat, hem tingut diferents fases. Al principi era terror, ens sentíem perduts, era molt difícil complir els protocols. En Baiona, a més, la situació no era tan greu a causa del COVID-19. Al desembre de 2021, en canvi, canviem la situació i comencem a atabalar-nos.

A més, abans de la pandèmia les matrones van començar a fer vagues per a millorar les nostres condicions de treball. Hem aconseguit un increment salarial, però això no és tot, molt menys quan parlem de salut. En Baiona, per exemple, hi ha sis paritoris. Hi ha tres matrones de dia i dos de nit. Les grans ciutats franceses s'enfronten a situacions molt pitjors. No obstant això, anem fins al cap i continuarem fent vagues fins a aconseguir el que necessitem.

Cada vegada sou més bascos a l'hospital públic de Baiona!

Sí, som molts, cada vegada som més. Per a mi, com a basc, parlar en basc amb els companys és un plaer. Quan les dones euskaldunes arriben al part i veuen que tinc nom basc, em miren amb una mirada especial. I llavors jo començo a parlar en basc. Aquí sorgeix una cosa especial. Crec que s'aconsegueix més intimitat. Només parlar en basc genera proximitat, confiança i complicitat ràpidament. Quan parlem de francès és diferent. No vull dir que sigui pitjor, o que no em sento còmode, però tot el que he esmentat ha arribat més tard.

És un grup de treball jove a més de Baiona, que a més d'estar euskaldunes, està aprenent en basc.

Què sents quan una dona dona a llum?

És molt difícil d'explicar. La gestió tampoc és fàcil. Quan era novençà m'espantava. No sabia què dir ni com fer-ho. Els parts naturals se'm feien molt forts, però vaig aprendre i és molt bell. Preguntem què necessita. Observo i actuo en conseqüència. Aprenc tots els dies. Cada dona és un món. Alguns demanen presència i altres només volen estar en el seu món.

A més, diria que els que desitgen un part natural solen arribar molt preparats. Preparats per a acompanyar-nos.

La violència obstètrica s'esmenta en l'actualitat. Com vius el tema?

He sentit alguna cosa sobre aquest tema, però no em sento identificat amb això. No conec a ningú que el part hagi estat així. En el nord, les matrones liberals treballen molt preparant a la seva dona per al part. Gairebé és una assistència personalitzada. A la sala de parts, per contra, escoltem i estem per a cobrir la demanda de la persona, depenent de les circumstàncies. La gent arriba informada i es diverteix. Res més néixer li donem el tiquet a la mare i nosaltres ens rebutgem. Aquests moments són màgics i en una casa no es viuen tots els dies! També aprenem a estar callats.

Emagin Gasna

Els urruñeses són autèntics. No es pot dir com una altra. Els d'Urruña són els millors carnestoltes, els d'Urruña són els millors, els d'Urruña són els millors amics… Es pot seguir i seguir. “La gira entre nosaltres sempre es diverteix, és molt bonica”, afirma Aramendi sense borrissol. Qui coneix Urruña sap que és un vent especial. Pensa que, a més d'anar a treballar com a matrona, la matrona acudeix a l'hospital a vendre gas. Els seus companys són els grans i fidels clients del gas que fa amb la seva parella. Els nens o el gas, la seva passió és la creació.

 


T'interessa pel canal: Erditzea
2024-06-12 | Ane Labaka Mayoz
Néixer en basc

La lingüista Carmen Junyent va ser la que va reivindicar fins a la seva última etapa la possibilitat de morir en català. Quan va morir, va escriure les seves vivències amb el personal sanitari i va demanar que la publiquessin després de la seva mort. D'aquesta manera va... [+]


“No denunciïs la violència obstètrica, si no perds amb claredat: temps, diners i salut mental”
L'Organització de les Nacions Unides condemna a l'Estat espanyol per la violència que va rebre Nahia Alkorta en el seu primer part, però els governs rebutgen la resolució. Ha escrit el llibre 'El meu part robat' per a socialitzar el viscut i explicar que és un problema... [+]

Embaràs: més del visible
La fisio obstètrica Ane Etxeberria i la psicòloga perinatal Enara Beloki parlen dels canvis que es produeixen des de l'embaràs fins al part, així com de les eines per a combatre'ls i empoderar-los.

Mancant matrones i incertesa
Les matrones de l'Hospital Encreuaments denuncien la falta de matrones a l'hospital per a atendre amb seguretat a les persones embarassades i als nounats.

Aconsegueixen entrar a Galícia acompanyats de cesàries programades
Gràcies a la lluita d'un grup de mares, en les cesàries programades han aconseguit que les dones no es donin a llum en solitud i que la parella o una persona de confiança puguin ajudar a Galícia. A Euskal Herria també hi ha veus que exigeixen poder donar a llum amb... [+]

Embullant lactància
Juntament amb altres centres de Navarra, el centre de salut de Lesaka pretén naturalitzar la lactància.

Estitxu Fernández
"En el part, la percepció sensorial i emocional s'amplifica i la violència, fins i tot en la versió més lleugera, pot ser traumàtica"
La Llei d'Igualtat aprovada l'any passat en la CAPV ja recull la violència obstètrica, però més enllà de l'esment, com definir-la i com afrontar-la? La psicòloga perinatal Estitxu Fernández ha parlat en el marc del procés que s'està duent a terme en el Parlament per a la... [+]

S'està sol·licitant servei de pediatria i part a l'Hospital de Galdakao
La iniciativa ha estat posada en marxa entre diversos ciutadans i ha comptat ja amb el suport de més de seixanta associacions de Bizkaia i s'estan recollint signatures de particulars.

2022-11-16 | Saioa Baleztena
Arantxa Masachs Villarino
“No interessa a les dones ni a tot el relacionat amb la nostra sexualitat”
Arantxa Masachs Villarino (Barcelona, 1987) és la promotora de les jornades Entre Doules que se celebren a la fi de novembre a Barcelona. En 2015, quan vivia a l'Equador, una dona li va comentar per primera vegada les docuas, i allí va decidir el seu futur: atendre les... [+]

Eguneraketa berriak daude