Per què la matrona?

Com a alumnes del Liceu hem de triar un ofici per a poder realitzar una formació d'un parell de setmanes. No sabia què fer, però tenia clar que volia actuar en l'àmbit assistencial. Vam fer una reunió amb l'orientador sobre els gustos personals i em van sortir metges, matrones, infermeres... En el seu moment, per a mi la funció de matrona era un gran misteri i tot el que anava a la volta. Aquest misteri va provocar intriga i em dedicé a la matrona. En el cas de França, a més, cal fer el primer any de medicina; després del concurs i després de superar-lo tot s'obren les portes per a l'aprenentatge posterior. En el cas de la matrona, ja eren quatre anys més. Avui crec que són sis.

Recordes el primer dia de treball?

Sí, i mai ho oblidaré! Vaig arribar tard el primer dia i em van dir que, sent així, el contracte indefinit tenia guany, perquè els van ocórrer molts altres. Porto ja tres anys i segueixo amb la mateixa il·lusió inicial. Perquè no hi ha cap dia igual que un altre. Estic treballant a la sala de parts, un moment no té res a veure amb el que ve. De la tranquil·litat podem passar ràpidament a la situació d'emergència o viceversa. Podem estar tranquils i de sobte posar a sis dones en el camí del part. És un treball de gran intensitat. Jo ho estimo. Arribar al matí i no saber què passarà. Tenim torns de treball de dotze hores i dono tot.

Porta tres anys, dos d'ells en estat de pandèmia.

Sí, es pot dir que gairebé no he conegut “normalitat” o èpoques sense protocol. Els últims mesos han estat llargs i difícils; com en la majoria de les professions, nosaltres també hem hagut d'adaptar-nos. Per descomptat, hem tingut diferents fases. Al principi era terror, ens sentíem perduts, era molt difícil complir els protocols. En Baiona, a més, la situació no era tan greu a causa del COVID-19. Al desembre de 2021, en canvi, canviem la situació i comencem a atabalar-nos.

A més, abans de la pandèmia les matrones van començar a fer vagues per a millorar les nostres condicions de treball. Hem aconseguit un increment salarial, però això no és tot, molt menys quan parlem de salut. En Baiona, per exemple, hi ha sis paritoris. Hi ha tres matrones de dia i dos de nit. Les grans ciutats franceses s'enfronten a situacions molt pitjors. No obstant això, anem fins al cap i continuarem fent vagues fins a aconseguir el que necessitem.

Cada vegada sou més bascos a l'hospital públic de Baiona!

Sí, som molts, cada vegada som més. Per a mi, com a basc, parlar en basc amb els companys és un plaer. Quan les dones euskaldunes arriben al part i veuen que tinc nom basc, em miren amb una mirada especial. I llavors jo començo a parlar en basc. Aquí sorgeix una cosa especial. Crec que s'aconsegueix més intimitat. Només parlar en basc genera proximitat, confiança i complicitat ràpidament. Quan parlem de francès és diferent. No vull dir que sigui pitjor, o que no em sento còmode, però tot el que he esmentat ha arribat més tard.

És un grup de treball jove a més de Baiona, que a més d'estar euskaldunes, està aprenent en basc.

Què sents quan una dona dona a llum?

És molt difícil d'explicar. La gestió tampoc és fàcil. Quan era novençà m'espantava. No sabia què dir ni com fer-ho. Els parts naturals se'm feien molt forts, però vaig aprendre i és molt bell. Preguntem què necessita. Observo i actuo en conseqüència. Aprenc tots els dies. Cada dona és un món. Alguns demanen presència i altres només volen estar en el seu món.

A més, diria que els que desitgen un part natural solen arribar molt preparats. Preparats per a acompanyar-nos.

La violència obstètrica s'esmenta en l'actualitat. Com vius el tema?

He sentit alguna cosa sobre aquest tema, però no em sento identificat amb això. No conec a ningú que el part hagi estat així. En el nord, les matrones liberals treballen molt preparant a la seva dona per al part. Gairebé és una assistència personalitzada. A la sala de parts, per contra, escoltem i estem per a cobrir la demanda de la persona, depenent de les circumstàncies. La gent arriba informada i es diverteix. Res més néixer li donem el tiquet a la mare i nosaltres ens rebutgem. Aquests moments són màgics i en una casa no es viuen tots els dies! També aprenem a estar callats.