Què som nosaltres, qui som nosaltres, som bascos? Els nusos de les identitats i de les crisis de la joventut basca s'han vist embolicats en l'escenari pel laboratori Formol, que en el teatre basc sembla causar picor. Perquè no és una obra teatral dramàtica i poètica. És un exercici d'honestedat i nuesa. I perquè en veure les entranyes de Mikel Ibarguren i Intza Alkain genials ens trobem. Nosaltres sí.
Obra de teatre 'Album'
QUAN: 28 d'abril
ON:Sala Biteri (Hernani)
Hem estat una generació d'humor absurd. Però en els nostres manifestos hem volgut assajar un llenguatge poètic elevat: l'alta, com s'ha esmentat anteriorment, i la bla i la bla. Com diu l'accurado: Fuck commovedor. Quan ens deixem fer el que volem?
Perquè tenim la càrrega del subjecte neoliberal a l'esquena: “Sé tu mateix”. Però per a què nosaltres? Per a ser el que esperem de nosaltres? Som nosaltres els que assumim personalment? I jo haig de voler-me per a reconèixer-me? Què espereu de mi? Preguntes que no poden ser respostes pel subjecte neoliberal, amb càrrega de depressió, ansietat i malaltia mental, amb interrupció de notificacions, sorolls i dissociacions constants. [I la falta d'intel·ligència emocional de l'home no ajuda: “Intza, llavors quin és el problema?”].
El que ens iguala és la motxilla: “ESO, sentir tan forta la idea que et quedaràs lliure als 18 anys. La motxilla és fer abraçades en les quadrilles masculines només quan ha ocorregut una cosa greu –els homes són motxilles–, és una motxilla saber si alguna vegada has violat o no a algú”.
La motxilla és, en definitiva, una cosa compartida. No trobar coherència en el fil singlés de les vivències que relacionen la nostra infància, adolescència, joventut i maduresa. Tenir les primeres experiències sexuals maldestres i traumàtiques, provar drogues i barallar pel carrer mentre demanàvem permís als pares per a sortir de tabola. O, efectivament, no actuar.
Perquè la motxilla és, d'alguna manera, per a crear una identitat política i cultural al País Basc, assumir el patrimoni de les lluites i ensenyaments que venen amb anterioritat i ofegar-se en les seves restes. Només en el nostre boomer més alegre trobem honestedat: “Que aquí les generacions equivocades, les que no hem encertat en res, es responsabilitzi de la seva pròpia vergonya, com ens preocupem de nosaltres”.
Que la nostra generació endevini noves maneres d'estar en el món per a posar en pràctica les llibertats. Si els de les generacions anteriors accepten els seus errors i s'acosten amb humilitat, molt millor. I si segueix el cantinel “en el nostre temps”, riem d'ells. Ah, clar, i riem de nosaltres mateixos. Perquè sabíem tot això, però només ens faltava acceptar-ho junts.
El Parc de Donya Casilda de Bilbao es converteix una vegada a l'any en el punt de trobada del teatre de carrer. Enguany, el festival Kalealdia compleix 25 anys, i en la primera setmana de juliol, s'han pogut veure 86 actuacions de 32 companyies diferents.
El dia 3 de juliol em va... [+]
A través de les xarxes es va anunciar el misteriós teatre Axut! persones de la companyia fa pocs mesos. Unes poques dates, un munt d'actors, coneguts i no tan coneguts, i que només anava a estar en el Palau Latsaga d'Izura. Quan ens vam adonar arribem a la data i allí estàvem... [+]
Quin lloc té el teatre en un aparador com el llibre i la fira basca de Ziburu? O dit d'una altra manera, quant té el teatre de la literatura? Aquesta pregunta ha estat el punt de partida de Daniel Landart i Arantxa Hirioien en la taula rodona Zubiburu de l'acte d'obertura de la... [+]
Els somnis es poden classificar en el conjunt de fenòmens que no entenem. Encara que no els entenem, són tan vius, tan penetrants, tan reals. I com podem imaginar els somnis? Al matí següent moltes vegades no recordem les vivències del somni, i quan ens despertem agitats,... [+]
Maite Aizpurua i Intza Alkain ens reben com si no hi hagués res més important a la porta del bar Taba. Pals que marquen davanteres o no deixen passar d'un costat a un altre a un costat i tu pel centre, com si estiguessis en la catifa vermella. L'important és tot allò que ho... [+]
En el col·loqui posterior a una actuació, el públic comparteix les seves opinions i reflexions sobre el vist i escoltat, i, d'alguna manera, l'espectacle segueix en funcionament durant el temps que duri aquesta trobada. Les sensacions que d'alguna manera es converteixen en... [+]