Sternkirke (Flandes), 3 d'agost de 1692. En el marc de la Guerra de Nou Anys entre França i la Lliga Augsburg, els primers van conquistar als flamencs –i als espanyols associats, anglesos, escocesos i alemanys–. Per a celebrar la victòria de Sternkirk, els francesos van demanar una composició al músic Marc-Antonine Charpentier. Charpentier va formar l'obra religiosa Et Deum, de marcat caràcter militar.
Dos segles i mig després, en la dècada de 1950, se centrava en la reconstrucció de l'Europa de la postguerra i en la reconstrucció de les relacions entre els països enemics. La Unió Europea de Radiotelevisió (UHE) va decidir organitzar un concurs de cançons per a estrènyer aquestes pacífiques relacions en un ambient festiu i en 1956 es va celebrar per primera vegada el Torneig de Cançó d'Eurovisió. Paradoxalment, la peça Et Deum, que celebra la victòria militar d'un país europeu i la derrota d'uns altres, va ser triada com a himne del torneig.
Israel ha guanyat quatre vegades Eurovisió i el festival s'ha celebrat en tres ocasions. I mai se li ha fet del boiko
Himne himne, recentment Eurovisió ha mostrat la seva oposició a la guerra. Quan Rússia va envair Ucraïna, les delegacions de Suècia i Finlàndia van amenaçar amb no participar en el festival si Rússia participava. El 25 de febrer la UE va acusar oficialment la representació russa de la campanya de 2022, sent la primera organització oficial d'Europa a “castigar” a Rússia.
La veritat és que en 1973 Israel va participar per primera vegada en Eurovisió. El conflicte entre israelians i palestins es va iniciar fa temps i la dècada de 1970 estava sent especialment dura. Des de llavors Israel ha guanyat en quatre ocasions Eurovisió i el festival s'ha celebrat en tres ocasions. I mai se li ha fet del boiko. El festival es va celebrar per última vegada a Israel l'any 2020 i tots els països van participar sense avisar. Els representants d'Islàndia, a l'espera de les puntuacions, van aconseguir mostrar la bandera palestina i un missatge a favor dels palestins durant uns segons contra totes les normes i mesures de l'organització.
En 2005, en vespres del 50 aniversari del festival, la UE va decidir triar entre tots els guanyadors de fins llavors el millor, i els espectadors van triar Waterloo, una cançó que en 1974 el grup suec Abba va donar a conèixer. En aquesta cançó la batalla de Waterloo s'utilitza com a metàfora de l'amor. I, per tant, és el guanyador perfecte de tots els temps d'Eurovisió, per a un festival que concep i mescla la guerra i la pau, la invasió i l'amor, la política i la música com convé. Des del propi Himne.
“Erresilientzia poltsa”, “biziraupen eskuliburua”, “ebakuazio bizkar-zakua”: hara nolakoak entzun daitezkeen agintarien ahotan azken asteetan.
Iragan hilabeteko adierazpenen artean, Europako Batasunak herritarrei eskatu die... [+]
La nostra mare sempre diu: “Mai he comprès per què va succeir la Primera Guerra Mundial”. No té sentit. No entén per què les antigues potències europees es van implicar en una espècie de barbàrie i no pensa en com van convèncer als joves europeus i colonials a morir... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
A la fi del passat mes de juny vam acabar la primera part del llibre Conversió de la indústria militar a Euskal Herria per a no fabricar més guerres (Adaptació de la indústria armera a Euskal Herria per a no crear més guerres). Sota el títol, s'analitza i investiga per... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Europako Batzordeak aurkeztu duen plana ustezko gerra edo hondamendi baten aurrean “bizirauteko” kit batetik harago doa: hogeita hamar neurri proposatu ditu eskoletan, enpresetan eta herritarren artean militarismoa eta beldurra sustatuko dutenak.
“Ez dugu gerraren aurrean etsi nahi, ez dugulako hilerrietako bakea nahi”, dio manifestuak, eta agintariei irtenbide politiko baten alde lanean jartzeko eskatu diete. Sinatzaileen artean daude Delàs institutua, Gernika Gogoratuz edo Ongi Etorri Errefuxiatuak... [+]
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Israelek eraso masiboak abiarazi ditu berriro ere Gaza osoan: Khan Younis eta Rafan Gaza hegoaldean, Gaza Hirian iparraldean eta eta Deir el-Balah-n erdialdean. "Familiak seme-alaben gorpuzkiak eskuetan zituztela iristen ziren ospitalera", adierazi du lekuko batek.