El projecte compta amb el suport del Clúster del Paper d'Euskadi. Abans els paperers dipositaven els seus residus en l'abocador de Zaldibar i ara necessiten ‘solucions’. Valogreen va presentar al juny el projecte per a implantar la planta en el polígon industrial Larramendi de Bergara. Al juliol l'Ajuntament li va concedir l'autorització, però al novembre la va anul·lar per dos motius: d'una banda, l'informe presentat per l'empresa indicava que l'activitat no es corresponia amb la contemplada en el projecte per a l'obtenció de l'autorització ambiental integrada, i per un altre, que el Pla General d'Urbanisme de Bergara no permet cap activitat de gestió de residus. El Govern ha aprovat l'autorització ambiental integrada i dona suport al projecte. L'Ajuntament ha anunciat recentment que recorrerà.

Els bilbaïns d'Ekologistak Martxan van cridar a Alzines per a advertir que en Bergara hi havia un projecte d'incineradora. Per a llavors l'ajuntament ja havia autoritzat l'empresa, “perquè en l'informe hi havia mentides, entre altres coses”, diu Alzines. Es va reunir amb diversos veïns de Bergara i es va posar en contacte amb l'alcalde per a compartir informació. Al març s'ha presentat oficialment la iniciativa ciutadana "Larramendiko Arnasa", però els ciutadans que s'oposen al projecte van començar a treballar abans. “Hem posat la major força en informar”, diu Alzines. Més de 4.000 signatures han reunit taules rodones i conferències, mobilitzacions. Quant a l'Ajuntament, a més de retirar l'autorització, el Ple va aprovar al desembre una moció en contra del projecte, amb els vots a favor dels grups EH Bildu i Elkarrekin Ahal, i contra el PNB i el PSE.

Punts de vista contraposats

Preguntem al parlamentari i membre de l'Euzkadi Buru Batzar del PNB, María Eugenia Arrizabalaga, sobre el projecte i el conflicte generat en Bergara. Nega que l'empresa hagi enganyat l'Ajuntament en l'informe i nega que la planta que es vol instal·lar sigui una incineradora, “encara que alguns vulguin pensar així”. El procés d'informació, mobilització i incidència ciutadana positiu per a Alzines és absolutament negatiu per a Arrizabalaga. “Sempre diuen el mateix”, diu dels moviments ecologistes. En el cas de Bergara, diu que al principi l'ajuntament el va veure “tot molt bé”, “després algun ecologista va començar a sacsejar els marges, i això ha condicionat l'opinió del govern municipal”.

Els partidaris del projecte diuen que es tracta d'una planta de piròlisi, i que la piròlisi no és incineració; els detractors diuen que la piròlisi és una incineració, d'un altre tipus, però que és una incineració, i que produeix contaminació –és aquesta última opinió la que defensen Arnasa de Larramendi, Ekologistak Martxan, Greenpeace o l'aliança mundial contra la incineració de Gaia–. Els partidaris destaquen els llocs de treball que es crearien, els contraris l'ecologia i la salut. Els partidaris compten amb el suport del Govern, els contraris l'ajuntament. Situacions similars han viscut, viuen i viuran en altres projectes en tota la comunitat. Com pot influir la Llei Tàpia en un context com aquest?

Projecte Bergara IPGP?

“La Llei Tàpia tindrà molt pes”, diu Alzines: “Si ho diu l'Ajuntament, "això no volem", però si el Govern li dona la màxima declaració d'interès públic...”. En el cas de Bergara el promotor del projecte és una empresa privada, per la qual cosa l'actual Llei Tàpia no seria aplicable, però amb la nova adaptació que vol fer el Govern, que obriria les portes als promotors privats, llavors seria possible. Si ocorregués, la Llei Tàpia s'aplicaria a un ajuntament que al novembre va aprovar una moció contra la Llei Tàpia. Arrizabalaga diu que no sap si el Govern nomenarà IPGP al projecte de Bergara: “No tinc cap pista. El que estem pensant en aquest moment són els residus industrials”. El de Bergara no és un abocador, però sí una infraestructura de gestió de residus industrials.

Manifestació en Gasteiz

El moviment ecologista és l'únic moviment popular que s'ha mobilitzat contra la llei. Alzines destaca que amb la Llei Tàpia els projectes nocius es dificulten en les institucions. “És antidemocràtic. Ho han creat per a acabar amb els obstacles, els ajuntaments i la ciutadania tenim les mans lligades. Només ens queda protestar i organitzar-nos”. Al desembre la Febre Groga va concentrar el moviment a Bilbao exigint “respectar” la paraula “poblo”. La plataforma Llaurava Bizirik és la més destacada en la denúncia. “[PNB] Defensa al poderós, menysprea les nostres normes i instruments de participació i anul·la l'autonomia local i la sobirania”, ha denunciat. Ha realitzat mobilitzacions i iniciatives contra la Llei Tàpia i ha organitzat una manifestació per al 14 de maig en Gasteiz.

* Reportatge compost per altres tres articles:

- Llei Tàpia: El Govern més poder, els ajuntaments menys.

- Eudel sobre la Llei Tàpia:"Els PGIP s'imposen als municipis sense tot just participació".

- Anàlisi: Tàpia Lege: eina per a activar o desactivar els conflictes?