Has nascut a Turquia. Quan i com va arribar a Catalunya?
Vaig arribar a Tárrega (Lleida) el 14 d'octubre de 2007 amb un programa de voluntariat europeu. Vaig venir a treballar en l'associació Alba, una organització gran i bastant important en el territori de Lleida, on treballen amb persones amb diversitat funcional. Em van donar un suport increïble. La veritat és que haig de reconèixer que els vaig enganyar d'alguna manera [riures]. Els vaig dir que sabia parlar anglès i no era cert… Només sabia turc.

Com va ser això?
El meu benvolgut tutor, Violant Amorós, que desgraciadament ens va acompanyar l'any passat, trucava per telèfon als candidats. Jo estava a Turquia, a Ankara, i estava decidit a abandonar allí. En veure la trucada, li vaig donar el telèfon a un amic, deu anys major que jo i professor d'universitat, em vaig tancar en el bany i li vaig demanar que parlés si us plau com si anés jo. Necessitava fer fama i no ho aconseguiria si Albacoa s'adonava que no sabia anglès. El meu amic es va fer passar per jo i em van acceptar.

Què va passar quan vas arribar a Tárrega?
El dia que vaig conèixer a Violant, un discurs que ja estava preparat, en anglès, explicant la meva situació. I ell em va dir que ens arreglaríem.

Li diré una cosa: és molt útil no saber anglès per a aprendre català i castellà més ràpid! Aquesta entrevista hauria de fer-la amb els meus amics de Tárrega, els explicarien com caminava pel carrer amb tres diccionaris, i quan em cansava de la gent, em posava el cap damunt de la taula i em dormia. Cansa molt estar en una llengua que no coneixes durant tot el temps.

Després del voluntariat, va iniciar un màster en migracions en la Universitat de Lleida.
Sí, però ho vaig fer per a allargar el permís de residència. Com pots quedar-te en un país europeu si tens un passaport no comunitari? Hi ha poques opcions. U: casar-se; dos: matricular-se en un programa universitari, que vostè creu que li donarà dret a la residència, encara que no sigui del tot així. Si no, has d'aconseguir un contracte de treball o la quarta opció és rebre asil polític.

En el meu cas, no era un asil polític, havia de complir altres condicions per a aconseguir un contracte de treball, i podia casar-me, però en aquest moment no vaig estudiar aquesta possibilitat (el vaig estudiar en dos mesos, no me'l crees).

Màster.
Sí. A més, jo tinc una política de supervivència molt clara i m'agrada que sigui així. Estava en Tárrega, una persona d'origen turc, no sabia català ni castellà. Vaig passar onze mesos en un poble de 16.000 habitants. Vaig començar a estudiar les dues llengües, però encara no les dominava. Com podia saber on vivia? Com podia conèixer el país?

Vaig pensar que, si estudiava, aprendria molt millor la llengua, coneixeria el país des d'un altre lloc, i, finalment, encara que estava molt a gust en Tárrega i en l'associació Alba, no era educador social, i no tenia vocació de dedicar-me més de dos o tres anys en aquest treball, per la qual cosa havia de començar a construir el meu futur en funció dels meus desitjos.

Parla vostè que en aquella època tenia poc català i castellà. Com es va adaptar a les classes? En
classe, jo era l'únic estudiant internacional que, sense saber l'idioma, es va apuntar al programa. El primer o segon professor que vam tenir en el màster ens va preguntar en quin idioma anava a impartir les classes, i jo li vaig contestar que entenia el castellà i el català com a semblants, és a dir, els dos mal [riures], per tant, que seria millor fer-ho en català, perquè així, almenys, els companys i companyes treballarien en la seva llengua materna. Crec que des de llavors he tingut consciència de les llengües minoritzades.

No obstant això, va seguir amb la via acadèmica i va començar el doctorat.
El meu director de tesi, Jordi Garreta, em va proposar fer el doctorat quan vaig acabar el primer curs del màster. Em va sorprendre, perquè llavors estava començant a entendre el 65% de les escoles. Però em va animar i em va proposar demanar una beca. Jo no sabia què significava això de la beca. Treballava en l'associació Alba, i quan em va explicar que durant quatre anys anava a rebre un sou net de mil euros, per a estudiar li vaig dir que sí.

En aquella època, el més important per a sol·licitar la beca era la universitat i el professor, no el currículum de l'alumne. A canvi havia d'haver treballat per a la universitat o per a l'equip de recerca. Em van donar la beca, i així vaig entrar en el món acadèmic. I no deixaré aquest món fins que m'ofereixin ser president del país [riures].

Segueix en el camí de la tesi. Quin és el tema?
Realment vols entrar aquí? Hi ha un premi per a explicar la teva tesi en tres minuts, jo tampoc seria capaç d'explicar-la en mitja hora! Però li faré un petit resum: la meva tesi actual, que vull acabar aviat, és una crítica de teories sobre la integració de les persones d'origen migratori en la societat d'acolliment, des del marxisme no ortodox.

Ha canviat molt el tema des que va començar?
La veritat és que la llavor mai ha canviat. Ha canviat d'on faig la crítica. Sabia que volia criticar aquestes teories, però m'he situat en el marxisme no ortodox a partir de 2012.

Un altre cronograma, el cronograma epistemològic de la meva vida, és el marc teòric en el qual em situo. Aquest marc es renova una vegada, però una cosa mai ha canviat: el feminisme. Tinc això des dels 7 anys. El marxisme arriba més tard.

Què és el que et sembla criticable?D'una banda
, existeix un nivell abstracte o epistemològic, una crítica als conceptes o a la conceptualització d'unes certes coses. En aquest sentit, la meva tesi és bastant teòrica, perquè critica fonamentalment la conceptualització de la cultura i de la diferència cultural.

Quant al nivell pràctic, no li ofereixo temps en la tesi, però li posaré un exemple. A mi sempre em diuen que m'emporto molt bé en català, que conec tot el que passa… La gent, quan em diu aquest tipus de lloances, oblida una cosa clara: qui soc i d'on vinc. Jo no vinc d'una família de classe mitjana-alta, però el procés migratori de la persona, el seu procés d'arrelament al país i la seva realitat econòmica condicionen clarament la capacitat d'aprendre la llengua i d'integrar-se en la cultura d'un país, la capacitat de crear xarxes, la capacitat d'agradar als altres. La gent creu que tot això és el meu mèrit, que està relacionat amb la meva naturalesa. Doncs no. Està íntimament lligat a la meva realitat socioeconòmica.

Vostè defensa el dret a decidir de Catalunya. Com afecta tot el que hem esmentat fins ara la teva visió? Hi ha
qüestions molt importants que han d'abordar no sols les figures polítiques més importants d'aquesta lluita i resistència, sinó també el poble català en el seu conjunt: d'una banda està la qüestió feminista, o fonamentalment la política feminista, és a dir, com afrontem aquest projecte polític com a dona catalana, si ens representa o no el discurs polític, si ens dona espai, si no ens dona, ho prendrem.

I, d'altra banda, quina situació tenen i d'on i com se sumaran a aquesta projecció política els pobles d'origen migratori, els moviments antiracials i els moviments de resistència de tot el país. Per exemple, en aquesta nova república catalana què donarem resposta al racisme institucional? Jo reflexiono des d'aquí i des d'aquí puc actuar.

Podria donar algun exemple concret?
Vegem, per exemple, l'organització de les escoles de català. Les classes de nivell A se imparteixen també en horari de demà, tarda i nit. Però en els nivells B i C, quin horari tenim?

Només al matí.
Sí. I qui pot anar? Quines persones poden acudir i en quines condicions? Jo he après molt ben català, sí, però he tingut temps per a fer-ho. "Porten 20 anys aquí i no saben català". Perquè potser no saben perquè no han parlat en català amb qui.

Quan sento frases com aquesta, jo sempre pregunto el mateix: quants amics íntims tens d'origen estranger? És una pregunta molt bona. I no em refereixo a la gent cosmopolita, als meus col·legues com Alp [Öktem], aquí al costat, que va venir a doctorar-se a la Universitat Pompeu Fabra amb una beca. Això no val. Nosaltres no som la realitat majoritària dels migrants catalans.

Ha esmentat el seu company, i ja és hora de parlar de la cooperativa Col·lectiva T. Què és i quan ho vau crear? En
2015 comencem a treballar la idea de cooperativa i la completem formalment en 2017. Som cinc socis fundadors. Quatre de nosaltres som d'origen turc i l'altre membre és d'origen italià. Treballem, per a ells i amb ells, amb llengües i pobles minoritzats en tres àmbits: la tecnologia lingüística, la recerca en ciències socials i les llengües/traducció, sempre des d'una perspectiva feminista i antiracista.

En el camp de la recerca en ciències socials, per exemple, investiguem el marc de les migracions o territoris minoritzats, com el territori kurd, però també analitzem la situació d'alguns col·lectius en països i nacions minoritzades.

I en la branca de tecnologia lingüística?
Creem recursos tecnològics per a llengües minoritzades i llengües de nacions sense estat. Un és el català. En l'actualitat treballem amb una llengua jueva-espanyola, la ladina, a través d'un projecte europeu, i enguany també hem començat a treballar amb l'amazismo.

Fem coses com la síntesi de veu, la traducció automàtica, la digitalització, la conservació i l'accés als recursos lingüístics i culturals, la creació de material digital per a l'aprenentatge de les llengües.

Ens falta un tercer camp: idiomes i traducció.
Per exemple, El sol del Nord. Construint l’autonomia a Bakur (Sol del Nord. Subtitulem la pel·lícula Construint autonomia en Bakur. Es tracta d'un projecte de membres molt volguts [Ivardia Produccions], sobre la situació del Kurdistan Nord, dependent de Turquia.

Sent d'origen turc, què suposa per a vosaltres participar en una cosa així?La majoria
dels socis d'aquesta cooperativa som nascuts a Turquia i no som membres d'una minoria, és a dir, tots hem nascut en famílies que parlen turc. Jo no sé quin serà el nostre origen ètnic, però per a mi hi ha una cosa clara: A Turquia, vostè és curat o no –o, en una altra mesura, pertany a una minoria religiosa o no–; a partir d'aquí pot dir el que vulgui sobre la seva ètnia, però és turc, és a dir, la seva construcció identitària no ha estat oprimida com la d'aquests altres grups. Per tant, participar en un projecte d'aquest tipus és una aposta política per a nosaltres, que se suma als nostres altres eixos.

Vol dir una altra cosa?
Bé, hem parlat dels tres eixos de treball de la cooperativa, però, a més de tot això, també cal fer un treball reproductiu, de vigilància, etc., per a mantenir l'estructura, evidentment.