Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El president ha guanyat la segona volta a la presidència francesa, amb un 58,6% dels vots, malgrat perdre gairebé dos milions de vots respecte a la segona volta de 2017. Marini Le Pen, de l'extrema dreta, que es va reforçant per eleccions –la que fa cinc anys va fer el 33,9% enguany ha estat el 41,4%, amb 2,5 milions de vots més–.

L'abstenció és un altre dels elements a tenir en compte en aquestes votacions: Respecte a 2017, han quedat 1,5 milions més d'electors sense passar per l'escó: el 28,2% dels votants. Si es votarà però es mira a vostè o als quals han posat paper no vàlid, són menys que en 2017 –del 11,52% al 8,6%–, però el número d'abstinguts s'ha incrementat en tres punts durant cinc anys. Des de 1969 no es va veure una participació tan modesta. Ha estat en part una veu de rebuig a la política de Macron, sobretot dels votants d'esquerra.

En la primera volta, Jean-Luc Melenchon, en l'extrem esquerre, surt tercer, amb una diferència tímida de 0,8 punts amb l'extrem dret, i altres candidatures no van superar la barrera del 10%. Quant a les anàlisis i sondejos, sembla que una minoria a favor de Melencesta ha votat en la segona volta a Le Pen, un 17% segons l'institut Ipsos Sopra Steria, la majoria s'ha posicionat en favor de l'abstenció, un 42%, i de Macron, un 41%. Per a tallar el camí a l'extrema dreta, l'electorat d'esquerres ha votat en contra de Macro com en 2017 –encara que tres milions menys d'electors que fa cinc anys han votat a favor de Macron en la segona volta–. Totes les candidatures d'esquerres tenien prorrogada la crida de tallar el camí a Le Peni, convidant a alguns a votar a favor de Macron –Partit Socialista, ecologistes–, i als altres a donar el vot decisiu –Melenchon, NPA i Partit Comunista–. extrems dreta 2,6 milions de vots més
que en 2017

La punta de la dreta segueix en auge també en l'Estat francès i la prova és que de la primera a la segona volta, Le Pen ha tingut cinc milions d'electors més, sumant el 41,4% dels electors. Cal destacar que en les zones d'ultramar que depenen de França l'extrem dret ha estat vencedor, sabent que en la primera volta guanyava Melenchon. El camí per a marcar la discrepància amb la política de Macron ha estat, per tant, per a alguns acudir a l'extrem dret.


La difusió de l'ombra de Le Pen

Quan era el ttipi, Le Pen tenia dos vots al meu poble natal. Totes les eleccions eren dos vots, i evidentment, sent un poble d'uns cent habitants, uns 75 electors, sabíem de quina casa eren. Després de les eleccions, en 2002 tenia dues, quan per primera vegada el musell dret es... [+]


Estan a punt de completar el front esquerre per a les eleccions al Parlament francès
El partit de França Insubmís de Jean-Luc Melencesta ha arribat a un acord amb el partit ecologista Europa Ecologia Verda, el Partit Comunista i el Partit Socialista. Deurien, per tant, presentar-se units en les eleccions al Parlament, obrint el camí cap a la majoria.

La segona volta de les eleccions a la presidència francesa
Tots els partits miren al Parlament

Els dies 12 i 19 de juny han passat les eleccions al Parlament francès. Fins ara, el Govern d'Emmanuel Macron també era majoritari, i les reformes que pretenia portar-les avanci en els últims cinc anys. Amb l'objectiu de bloquejar la seva política neoliberal, l'esquerra vol... [+]


2022-04-28 | ARGIA
El Consell Constitucional anul·la el vot del diputat Lassalle i tots els del seu poble
Lassalle Zuberoa i el diputat de Baxenabar s'han pronunciat davant els periodistes sobre la seva abstenció en la segona volta de les eleccions franceses.

EH Bai mira al Parlament francès per a "donar veu a les lluites i alternatives d'Euskal Herria"
La coalició abertzale d'esquerres es presenta en les tres circumscripcions electorals d'Ipar Euskal Herria. Egoitz Urrutikoetxea serà el candidat de la 4a circumscripció, amb Terexa Lekunberri com a suplent; en la 5a votació Mathilde Hary, amb Sylvain Aime com a suplent; i en... [+]

Macron segueix de president, amb el 58,2% dels vots
Amb el 58,2% dels vots, Macron s'ha proclamat vencedor de les eleccions presidencials de França. Per part seva, Marini Le Pen, d'extrema dreta, ha aconseguit el 41,8%, gairebé vuit punts més que fa cinc anys, segons dades oficials. L'abstenció, per part seva, ha estat del... [+]

2022-04-21 | ARGIA
Mobilització contra l'extrema dreta en Baiona
Els sindicats CGT, FSU, Solidaires, Solidaires, Solidaires Etudiant eta SAF, el moviment antiracista MRAP, la Lliga de Drets Humans, Lligui de l’enseignement, el grup feminista NousToutes i l'associació attac han organitzat una manifestació que tindrà lloc dijous que ve a... [+]

Vots a la presidència
Macron i Le Pen passaran la segona volta, com en 2017
Es repeteix fa cinc anys el pròxim 24 d'abril: L'enfrontament entre Emmanuel Macron i Marini Le Pen serà el més esperat. No obstant això, si mirem els resultats de la primera volta, és previsible que la diferència entre tots dos sigui més estreta.

Vots a la presidència
Macron venç en Iparralde, Melenchon segon
En Ipar Euskal Herria, Emmanuel Macron també ha sortit en primera posició, amb un 28,7% dels vots. No obstant això, a diferència del que succeeix en l'Estat francès, Jean-Luc Mélenchon se situa en segon lloc, amb un 18,26%, i Marini Le Pen, d'extrema dreta, amb un 15,67%... [+]

Eguneraketa berriak daude