Euskaldunes
La revista ARGIA ha recordat el programa de ràdio Bedi Irratia Euskalduntxarrak en el context de la Korrika. A un grup d'estudiants vitorians, reconèixer que no dominen el basc i riure's dels errors, li ha servit per a alliberar la llengua davant del micròfon d'AEK.
Aquest projecte m'ha recordat a diverses persones de Bilbao: Els qui, fins i tot posseint el títol C1, no s'atreveixen a parlar en basc en una taula rodona o en un mitjà de comunicació; o els que han estudiat en el model B, encara que ho entenguin tot, no diguin ni una sola frase en basca en el dia a dia. Totes aquestes amigues són dones*, crec que en el patriarcat judecristiano les tres emocions condicionen especialment la nostra subjectivitat:
Vergonya.
Els Plazandreok rebem una doble sanció quan cometem un error públic, segons ha subratllat la corresponsal de gènere del periòdic Isabel Valdés El País en unes jornades de la Universitat del País Basc. Encara que no s'equivoqui, sabem que la nostra activitat (i el cos) es jutjarà més fort que la dels homes. Valdés parlava de l'escassa participació de les dones en els mitjans de comunicació; de la dificultat de trobar experts o tertulians. No és casual que passés a la història “relaxing cup of cafè amb llet” d'Ana Botella, i no el pobre anglès de qualsevol polític masculí.
"Quina relació hi ha entre l'apoderament i els resultats de les proves de parla? Qui presa més la paraula en les classes de conversa?"
Culpa.
Em crida l'atenció que aquests amics que record tenen menys complexos a l'hora de desfer-se de l'anglès. Què els passa amb el basc? Crec que la culpa ha de veure. El basc és la llengua del nostre poble, que ens fa bascos, que hauríem de dominar. Tirar la fusta no ajuda.
Autoexigència.
Els investigadors Aizpea Otaegi i Jaime Altuna ens han explicat que la majoria dels alumnes dels euskaltegis són dones i, al mateix temps, manifesten una autopercepció més negativa que els homes quan se'ls pregunta per la seva relació amb el basc. Entre els mecanismes d'opressió patriarcal que Uxue Alberdi va designar en el seu llibre "De la gola contra la gola" destaca també la “autoexigència destructiva” que senten les bertsolaris.
He llegit en un article acadèmic de Gatx Eizaguirre Aoiz la següent reflexió: “L'anàlisi de sensacions físiques i emocions pot ser interessant per a la conjugació del llenguatge entre l'antropologia i l'antropologia feminista, per exemple, la vergonya. Quines persones o col·lectius que parlen basc en el context basc senten vergonya en parlar en castellà? Quins subjectes que estan aprenent basc senten vergonya? Quina persona no sap basca sent per no saber basca? Com és aquesta vergonya en el cos i quines conseqüències té? S'associa al silenci? Amb aquesta vergonya es fan exercicis d'agència? Com es relacionen aquestes vergonyes amb desigualtats de gènere, de classe, de raça…?”
El meu bollera multilingüe català suspèn totes les proves de conversa de l'euskaltegi. Quina relació hi ha entre l'apoderament i els resultats de les proves de parla? Qui presa més la paraula en les classes de conversa? Algun conegut m'ha reconegut que no s'acosta al Berbalagun feminista de BIRA perquè li fa vergonya, perquè creu que no té suficient nivell. Què es pot fer per a tenir en compte tot això en els processos d'euskaldunización?
No tinc resposta, però la filosofia dels euskaldunes m'ha semblat meravellosa per a treballar aquestes emocions a través de l'humor. I també el Txio del raper La Fúria: a partir d'ara parlarà basc, encara que s'equivoqui, “i si no t'agrada, podreu menjar-me tot el cony”.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]