Es aviat, potser abans del normal. Per una vegada he decidit aprofitar bé el dia i agafar l'autobús cap a Lasarte en menys de vuit quarts, i aconseguir aixecar-me a temps per a complir el que he decidit, perquè les estrelles sempre pesen més del desitjat. Espero en la parada del carrer Urbieta de Sant Sebastià per a finalitzar el cafè sol·licitat ja en el forn adjunt. Però després d'uns minuts no apareix cap autobús, almenys que em porti fins a Lasarte.
Poc després de les vuit m'he llançat a la parada de l'Avinguda de la Llibertat, en la carrera petita, per a agafar l'autobús que hauria de sortir a punt. Per a quan vaig arribar aquí hi ha una mica de gent esperant. Hem estat esperant i un dia apareix un autobús que va cap a Lasarte. Una dona en fila davant de mi ha preguntat al conductor si l'autobús que passa per Amara, que m'anava a recollir al carrer Urbieta, vindrà, no ha passat. La pregunta m'ha tranquil·litzat, perquè no he perdut jo l'autobús, sinó ell. Però el conductor no sap res, i com ell també ha vingut tard i no li convé viatjar més tard, hem començat a pujar. L'altre ha aparegut en això. En lloc de passar les vuit, per tant, he arribat a Lasarte a dos quarts de nou, més primerenc que en altres ocasions, però si cal dir-ho tot.
L'1 de juliol de 2021 es van renovar tots els serveis d'autobús que unien Tolosa amb Buruntzaldea Donostia. Des de llavors, els usuaris i els conductors no estem acostumats als nous horaris. Les freqüències han canviat i els retards són menys freqüents. Tot això fa que la mandra que em dona cada vegada que agafaré l'autobús sigui encara major que la que tinc en la meva vida habitual, i que cada dia hagi d'agafar l'autobús.
Fins llavors, les línies d'autobusos que uneixen Donostia-Sant Sebastià amb Lasarte-Oria, Andoain, Urnieta, Hernani, Astigarraga, Tolosa, Irura, Villabona i Usurbil estaven dividides en tres concessions. En 2014 la Diputació Foral de Guipúscoa va posar en marxa el pla de reordenació de la xarxa de concessions de Lurraldebus. Van finalitzar en 2015, però van quedar fora les línies de Tolosa i Buruntzaldea. Les empreses que gestionaven aquestes línies van recórrer al concurs públic. La intenció de la Diputació Foral de Guipúscoa era unir les línies servides per aquestes tres empreses en una única zona per a unir-les totes amb el codi UE.
Finalment, els tribunals van considerar que el procés del concurs va ser l'adequat i la concessió va seguir endavant amb gran retard. Finalment, la proposta del Grup Alsa i l'empresa biscaïna Tansitia va resultar guanyadora del concurs, adjudicant-se el contracte a la tardor de 2020. És una concessió per deu anys, prorrogable per deu anys més, per un valor total de gairebé deu milions d'euros anuals. Les tres empreses que fins llavors operaven en aquestes zones s'apuntaven als autobusos que unien Sant Sebastià amb Tolosa i Buruntzaldea: Les línies gestionades per l'empresa Garayar portaven la lletra G, les línies de TSST la lletra T i les d'Areizaga la de A. Des de l'entrada en vigor de la nova concessió, tots porten el nom d'UTE. En total són divuit línies de catorze dies i quatre nits.
Però la intenció de la Diputació Foral de Guipúscoa no sols va ser qüestionada per les empreses, sinó que també els municipis i els treballadors van criticar l'avantprojecte de concessió. En 2017 van denunciar les restriccions previstes en les línies d'autobús d'uns 130 treballadors. A més, en l'avantprojecte de la Diputació Foral de Guipúscoa tampoc es contemplava la millora de les condicions laborals dels treballadors, i no es feia referència a cap determinació ni llei sobre aquest tema.
Posteriorment, en 2019, amb la concessió en l'aire, els treballadors van denunciar la impossibilitat de negociar el conveni amb les empreses Areizaga, Garayar i TSST, per falta d'autorització de la Diputació Foral. Des que en 2017 la Diputació Foral de Guipúscoa va presentar l'avantprojecte de concessió, els sindicats UGT i LAB van denunciar que les condicions laborals dels treballadors estaven congelades, i van recordar que fins que no es va adjudicar el contracte això no era així era responsabilitat de Diputació. Però la qüestió es va allargar encara més. Amb la nova concessió també s'ha mantingut a tots els treballadors fins ara, així com els autobusos de la flota, excepte els de renovació. En aquest període, no obstant això, els autobusos d'aquestes línies han envellit encara més i els ha arribat el moment de renovar-los.
Per a renovar els autobusos de Buruntzaldea, alguns dels més antics que quedaven dels autobusos de Lurraldebus, la Diputació va comprar trenta nous autobusos híbrids. La diputada de Mobilitat i Ordenació del Territori, Rafaela Romero, va assegurar que la flota de Lurraldebus es convertiria en la més moderna i verda.
Per a qui viu a Sant Sebastià és bastant còmode moure's als pobles d'al voltant i viceversa. No falten excuses per a moure's entre la capital guipuscoana i les comarques veïnes, treballar, anar a escola, reunir-se amb famílies i amics, oci... Segons dades de la Diputació Foral de Guipúscoa, en 2017 es van realitzar 6,5 milions de viatges en els trajectes dels autobusos que actualment porten el nom d'UE. La connexió principal va ser entre Hernani i Sant Sebastià, amb 2.204 passatgers per dia i sentit. Posteriorment, la connexió entre Lasarte-Oria i Sant Sebastià va ser la més nombrosa, amb 1.485 passatgers per dia i sentit.
L'1 de juliol de 2021, per tant, els autobusos van canviar d'imatge i denominació, però també de manera regular. En teoria, les línies d'autobusos de Buruntzaldea van passar de 162 viatges setmanals a 173, però quan va entrar en vigor el nou horari es va notar massa el canvi i no per a bé. És difícil per a qui ha d'utilitzar-ho en el dia a dia adaptar-se a aquest tipus de canvis, com els nous horaris i noms, més encara quan no són adequats.
Res més posar en marxa les noves línies, la Diputació Foral de Guipúscoa va haver de reunir-se amb els ajuntaments i l'empresa dels recorreguts dels autobusos. Els canvis que van generar el “caos”, va denunciar LAB. La responsable de transports de Guipúscoa, Ekaitz Telleria, va explicar en les declaracions realitzades al juliol de l'any passat que el procés de concessió s'havia tancat en els tribunals i que la Diputació no havia realitzat les obres necessàries abans de l'entrada en vigor de les noves línies.
D'una banda, Telleria va denunciar que la Diputació Foral de Guipúscoa no havia contrastat l'assumpte amb els ajuntaments, i per un altre, que la pròpia empresa tampoc sabia quin era el servei a prestar. De fet, es van lliurar als conductors d'autobusos la vespra de la posada en marxa dels horaris, el 30 de juny. La vespra, a més, molts treballadors desconeixien els canvis i els van comunicar que el següent anava a ser un caos.
Van ser molts els usuaris que es van queixar aquests dies. Gipuzkoako Hitza va rebre el major nombre d'incidències en Astigarraga, ja que van eliminar l'estació del centre i van canviar la freqüència. La reducció de la freqüència de l'autobús que passa de Donostia a Hernani per Aiete també va suscitar queixes.
Caos va ser el primer dia del mes de juliol de l'any passat, així com els dies i setmanes següents, i quan aviat es compleix un any sembla que ens hem acostumat als nous autobusos. De fet, algunes correccions realitzades en els serveis a conseqüència de les queixes han calmat la ira i la inquietud.
La Diputació Foral de Guipúscoa ha considerat com un exemple de la importància que la Diputació Foral de Guipúscoa atorga al transport públic. Molts altres veuen el joc del mercat darrere de tot això, posant de manifest el pes dels criteris econòmics en aquest tipus de contractes més que la idoneïtat i eficàcia del servei. Han estat moltes les xarxes socials i els comentaris de notícies sobre el tema que han utilitzat la frase “És el mercat, amic” del polític espanyol Rodrigo Rato per a resumir la situació.
Els serveis públics de transport de viatgers per ferrocarril i carretera estan subjectes al Reglament del Parlament Europeu i del Consell. La norma, de 23 d'octubre de 2007, estableix com a objectiu final oferir serveis d'interès general que siguin més freqüents, assegurances, de major qualitat i més barats que els que podria oferir el “joc simple” del mercat.
El problema és que els recursos per a això són cada vegada més limitats. La crisi econòmica que s'ha accentuat en els últims anys estreny cada vegada més els serveis públics, com estreny la vida de la gent, i els recursos que suposadament haurien de superar la lògica del “joc simple” del mercat estan obligats a lluitar contra ell en una guerra perduda. El transport públic és un recurs imprescindible en Donostia-Sant Sebastià i Lasarte-Oria, i és imprescindible allí on no existeix. Però, de què es prenen aquestes decisions? La disponibilitat i el que hauria de dependre de la necessitat s'organitza en funció de la sostenibilitat i la rendibilitat econòmica.
Per a tenir un cotxe (privat) al Japó és obligatori disposar d'un aparcament (privat). La mesura ens sembla polèmica, ja que la normativa (els sistemes de valors aquí) permet l'ocupació d'espais on el dipòsit del cotxe és públic. És a dir, el problema es concep com a... [+]
En primer lloc, volem fer arribar les nostres condolences als familiars i amics de la dona assassinada a principis d'agost.
Els habitants de Gaintxurizketa estem farts de la deixadesa de l'administració i dels responsables.
Els que vivim en el barri estem obligats a agafar el... [+]
Durant la transició, Navarra és Euskadi fins que vam trencar la gola, sempre hem mirat de manera indirecta, però amb especial atenció al que ocorre en la “Comunitat”, com diem a vegades, en “Vascongadas”, fins i tot a “País Basc”, com si aquesta manera de... [+]
Alokatzeko sei auto eman ditu eskuragarri AUPA kooperatibak Baionan, Angelun eta laster Miarritzen.