En els dos últims anys he estat treballant entorn de la vulnerabilitat digital, i m'he adonat que la bretxa digital no recull tots els riscos d'exclusió digital. En parlar de bretxa digital s'analitzen les possibilitats d'aprofitament de l'espai digital: ús d'infraestructures, ús de dispositius, coneixements (competències…), relació amb la tecnologia…
D'alguna manera, reduir la bretxa digital implica que les persones siguin capaces d'utilitzar les possibilitats que ens ofereix l'espai digital en cada època. Aquestes opcions són variables, per la qual cosa la forma de l'esquerda digital és bastant mutant i ha de ser estudiada en tot moment.
Però com definiríem la situació de la persona que viu sense poder llevar els ulls de la pantalla? A qui sofreix violència en l'àmbit digital? De qui sofreix l'exclusió?..... Tampoc és una bretxa digital? Una vegada vaig escoltar la sexòloga Ane Ortiz de Zarate: “La realitat és tot”. És a dir, moltes vegades parlem del món real i del món digital, perquè el nostre temps i les nostres forces s'interromprien quan estem, com si no afectés les nostres vides. Però en la mesura en què li oferim, l'espai digital aconseguirà el nostre temps i les nostres forces. La setmana passada en el tancament d'un taller els treballadors van manifestar: “La violència té capacitat per a adaptar-se”.
És a dir, la responsabilitat no sols té a veure amb les esquerdes digitals tècniques i compentenciales, sinó que cal tenir en compte com estem en l'àmbit digital, per a què i quant estem. I per a això potser hauríem de conèixer no sols la nostra bretxa digital, sinó també la nostra vulnerabilitat digital. Hem de conèixer millor la nostra vulnerabilitat davant els interessos i comportaments dels agents presents en l'àmbit digital. Així, comencem a comprendre conscientment fins a on estem preparats per a fer front a aquest model de digitalització, assumir les seves millors coses i evitar les pitjors, i si ens animem a construir alternatives.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]