Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Arabazos de Shakespeare en Central Park

  • Nova York, 6 de març de 1890. Els membres de l'Associació Americana d'Aclimatació, presidida pel president Eugene Schieffelin, van alliberar 60 àrabs en Central Park, en el cor de la ciutat. En l'actualitat, 200 milions d'exemplars d'aquesta espècie viuen en tota Amèrica del Nord.
Eugene Schieffelinek bi pasio zeuzkan: Shakespeare (ezkerrean) eta txoriak (eskuinean, arabazozo parea). 
Bi zaletasunak elkartzea bururatu zitzaionean, nahi gabe, hondamendi ekologikoa eragin zuen. (Argazkia: Martin Droeshout zaharra / Henry E. Dresser)
Eugene Schieffelinek bi pasio zeuzkan: Shakespeare (ezkerrean) eta txoriak (eskuinean, arabazozo parea). Bi zaletasunak elkartzea bururatu zitzaionean, nahi gabe, hondamendi ekologikoa eragin zuen. (Argazkia: Martin Droeshout zaharra / Henry E. Dresser)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La primera associació d'aclimatació es va fundar a París en 1854 i aviat van sorgir organitzacions similars en altres ciutats i països. L'objectiu de les associacions d'aclimatació era “enriquir la biodiversitat d'una regió determinada amb animals i plantes d'altres llocs del món”. Els amants de l'aclimatació actuaven amb bona intenció, però avui sabem que la mescla d'espècies produeix una deterioració ecològica.

Eugene Schieffelin (1827-1906) tenia dues aficions: els ocells i Shakespeare. I tot el temps i els recursos necessaris per a donar aquestes dues passions; pertanyia a una rica família pionera en la indústria farmacèutica. I se li va ocórrer que podia unir les dues aficions, aprofitant el càrrec que tenia en la Societat d'Aclimatació: En les obres de Shakespeare introduiria als Estats Units totes les espècies d'ocells que s'esmenten.

A Eugene Schieffeline se li va ocórrer que podia unir les seves dues aficions: Introduiria als Estats Units totes les espècies d'ocells que s'esmenten en les obres de Shakespeare

En benefici de les espècies autòctones, els primers esforços dels associats i del president van fracassar: l'aleta, la corda i el tord no van proliferar en el nou entorn. El mateix estava ocorrent amb els arabozos alliberats a la fi de l'hivern de 1890, que uns mesos després van deixar altres 40 exemplars al parc. En va, a mesura que s'acostava el pròxim hivern, els estornells van començar a caure un a un.

Però uns pocs exemplars, irònicament, van trobar el seu suport en el Museu de la Història Natural de Central Park. Van superar aquell hivern i els següents, i per a 1900 es podien veure volant en tota la ciutat els ocells que havien estat portats d'Europa. En la dècada de 1920 va ocupar tot l'orient dels Estats Units. I cap a 1950 van arribar a Califòrnia, l'altre extrem del país. En 1960 els àrabs van causar un accident d'aire, l'avió es va trobar amb un saldo, va perdre el control i es va estavellar, provocant la mort de tota la tripulació.

Però a més d'aquesta fatídica anècdota, la pesta dels arabazos també va causar i provocarà conseqüències més greus. Actualment a Amèrica del Nord viuen uns 200 milions d'estornells. Destrueixen terres de cultiu i produeixen pèrdues de milions de dòlars en l'agricultura. A més, s'estenen malalties i moltes espècies autòctones que no poden competir amb elles estan en vies d'extinció.


ASTEKARIA
2022ko apirilaren 17a
Més llegits
Utilitzant Matomo
Azoka
T'interessa pel canal: Aztarna ekologikoa
Amazon anuncia la construcció a Navarra de dues centrals fotovoltaiques "a gran escala"
La multinacional ha anunciat que vol construir en territori foral dos "parcs solars" o macro-centrals fotovoltaiques de 72 MW de potència, però no ha informat de la seva ubicació. El milionari Jeff Bezos és una de les empreses que més contamina en la indústria tecnològica,... [+]

Adrián Almazán
"Amb la lògica algorítmica de la societat continuarem explotant als éssers humans"
Llicenciat en Física i doctor en Filosofia, Adrián Almazán (Madrid, 1990) té la seva residència habitual a Vitòria, però actualment imparteix classes en la Universitat Carles III de Madrid. Analitza els efectes de la digitalització sobre el medi ambient, l'energia i la... [+]

2023-11-08 | ARGIA
ARGIA comença a prendre mesures per a reduir la petjada ecològica en la producció de llibres i revistes
ARGIA s'ha associat a l'Institut d'Ecoedición de Catalunya, l'únic d'Europa, i és el primer agent que ha fet aquest pas a Euskal Herria. A partir d'ara, mesurarà la petjada ecològica de les seves publicacions mitjançant un segell. Ja ha ecoeditado sis llibres i aviat farà el... [+]

2023-08-22 | Ilargi Manzanares
Andreu Escrivà: “La sostenibilitat del capitalisme vol mantenir la situació actual i és insostenible”
El Salt entrevista a Andreu Escrivá, investigador i expert en medi ambient , amb motiu del seu últim llibre, "Contra la sostenibilitat". En ella, exposa les estratègies que utilitza el capitalisme verd per a enfortir-se a si mateix i com generen una falsa idea de... [+]

El Congrés brasiler aprova la llei que pot delegar les terres dels indígenes de l'Amazonía en els deforestadores
El Congrés brasiler ha aprovat una llei que amplia les fronteres per a reconèixer que les terres de l'Amazonía són demarkadas i indígenes. El govern de Lula da Silva, Luiz Inácio, ha criticat la llei i ha dit que és un "genocidi reglat". Els indígenes porten diversos dies... [+]

El programari lliure i euskaldun tindrà un txoko en Herri Urrats
Aquest diumenge, 14 de maig, se celebrarà, com tots els anys, la festa Herri Urrats de les ikastoles d'Iparralde en la zona del llac Senpere. Enguany, la cooperativa d'estudiants Ilargikoop tindrà el seu propi txoko en la zona Xiberoa. Juntament amb les associacions han... [+]

2022-09-06 | ARGIA
Alerten sobre la greu situació que viu Amazònia a causa de la desforestació
L'Amazonía està perdent capacitat de recuperació, greument danyada per la desforestació i degradació. En la situació actual, gran part del que s'ha anomenat el pulmó verd del planeta emet més carboni a l'aire que el que és capaç d'absorbir. Una recerca demana mesures... [+]

Basoilarra ja no canta en els nostres boscos
El major ocell silvestre d'Europa es troba desapareguda o en perill d'extinció al País Basc, ja que els últims exemplars es van veure en Belagua i Larra. Segons un recent estudi de l'Institut Aragonès d'Ecologia, en les zones que habiten habitualment els Pirineus, entorn del 40%... [+]

2021-11-02 | Leire Artola Arin
Munduko 100 herrialdek hitzartu dute deforestazioa geratzea 2030erako, Bolsonaroren Brasilek barne

Klima larrialdiari buruzko nazioarteko goi-bileran akordioa sinatu dute eta 16.000 milioi euro bideratuko dituztela diote basoak babestera eta basoberritzera.


2021-03-05 | Naturkon
Aralarko pistak eta abeltzaintza-eredua

Harrabotsa astindu da berriro, Enirio-Aralarko herrietan, auzibidean dagoen Saltarrirako pista dela eta. Gaia ez da berria: 2016. urtean Gipuzkoako Foru Aldundiak, Enirio-Aralar mankomunitatearen onespenarekin, Intzentsao eta Goroskintxu artean pista berria eraiki zuenetik... [+]


Aralarko pisten auziak, beste behin, hautsak harrotu ditu

Tolosako Epaitegiak artxibatzea erabaki du, behin-behinean, Eguzkik eta Landarlanek Aralarko pisten aurka jarritako salaketa. Gipuzkoako Foru Aldundiak ontzat eman du autoa, baina salaketa egina duten elkarteek, hau da, Eguzkik eta Landarlanek, artxibo hori ez dela behin betikoa... [+]


Iñaki Petxarromanek klima aldaketa aztertu du bere liburuan:
“Edo berplanteatzen dira gure kontsumo eta produkzio ereduak edo gaizki ibiliko gara”

Petxarromanek (Lasarte-Oria, 1973) Ezezagunerako bidaia. Mundua, klima eta ekologia krisian liburua argitaratu berri du, planetak bizi duen klima aldaketa zertan den azalduz. Berria-n ingurumen gaiak jorratzen dituen kazetaria da eta bere ustez, gertatzeb ari diren aldaketekin... [+]


Eguneraketa berriak daude