Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Els Pirineus es mereixen un futur millor que ser el parc d'atraccions de Barcelona"

  • A la Xina, en la zona on se celebren els Jocs Olímpics d'Hivern, s'ha aprofitat la producció artificial sense nevar. Al Pirineu català la neu també ha estat escassa i moltes estacions d'esquí no han pogut funcionar amb normalitat. No obstant això, en el punt de mira dels Jocs d'Hivern de 2030, el Govern català prepara la candidatura Barcelona-Pirineus. El projecte ha generat inquietud entre diversos ciutadans i ha creat una plataforma: "Stop Jocs Olímpics", que reivindica un altre model per als Pirineus. Ens reunim amb Pau Lozano, membre del grup, en La Seu d'Urgell, al peu de la serralada.
ANNA SASTRE
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Esteu treballant a favor de “Stop JJOO”.

El moment més important de paralització del projecte és ara, en el context de l'enquesta que el Govern català ha anunciat per al 24 de juliol. Per a poder jugar és necessari signar un contracte amb la Comissió Olímpica Internacional, que té molt poder per a fer el que vol, per la qual cosa si volem detenir-nos ara el necessita. Fins al dia d'avui hem aprofundit en els nostres arguments i hem iniciat un procés d'organització territorial, més enllà de les valls pirinenques, per a acumular forces i fer front a la campanya de Jocs que ens ve damunt.

Alguns dels impulsors del projecte s'han mostrat en contra de la realització del qüestionari, ja que poden interferir en la candidatura. Quina és la vostra postura?

Que el projecte ha de ser rebutjat. En tot cas, la possibilitat de votar entorn d'ella és una condició indispensable. I que els veïns dels Pirineus tinguin a la seva disposició tota la informació sobre el projecte, per exemple el pressupost, i que puguin decidir si prefereixen destinar diners públics a això o a una altra cosa.

Si en el qüestionari prevalgués el sí, quina seria la seva postura?

Continuar lluitant per detenir els jocs. Creiem que els Pirineus mereixen un futur millor que ser el parc d'atraccions de Barcelona. Lluitarem per això, tant si fem Jocs com si no. Per a nosaltres aquest moment és una oportunitat: unir als veïns i les lluites de les valls pirinenques que històricament han estat molt separats contra un projecte i aprofitar aquesta força per a canviar les coses.

“Si els jocs no es fan aquí, no arribarà els diners que serviria en benefici del territori”, diuen els partidaris.

Hem escoltat pocs arguments a favor dels jocs, però en general la majoria diu que es necessiten inversions bàsiques per als Pirineus, que es materialitzaran amb l'excusa dels Jocs. Creiem que l'organització dels Jocs o no, és la construcció d'infraestructures bàsiques. Es converteix en xantatge. Diuen que amb els jocs es duplicaran els serveis de tren, però sense Joc no? Les infraestructures que s'estan construint en l'actualitat tenen una estructura radial [situant Barcelona en el centre], però aquí l'important és l'eix pirinenc: fa dècades que no s'han renovat i l'encreuament dels Pirineus de punta a punta ocupa un munt d'hores. No està pensat per a passar a la vall, sinó per a pujar al més aviat possible des de Barcelona. La carretera és la mateixa que fa 50 anys. Necessitem infraestructures, però sobretot les que ens connectin a nivell pirinenc.

“La candidatura està sent impulsada per una alta burgesia de matriu espanyola: Foment de treball, Cercle Eqüestre, lobbies turístics...”

Un dels arguments utilitzats a favor dels jocs és que suposen inversions.

El nostre principal problema és que necessitem un canvi de model. El problema no és que ens faltin els turistes, sinó que no tenim transport públic per a anar al poble, que molts pobles no tenen ni escola ni metge, que els especialistes estan a Lleida o a Barcelona, que els joves han d'anar fora per a estudiar, que la ramaderia, que històricament ha jugat un paper important en la gestió dels boscos, que està desapareixent, etc. Aquests problemes es deuen al fet que en les últimes dècades les inversions estan orientades a impulsar el turisme. No sé quan, però en algun moment van començar a repartir els territoris per interessos econòmics sense tenir en compte la realitat local: uns territoris seran bons per al cultiu, uns altres per a l'especulació, o per a l'energia. Als Pirineus ens ha tocat el turisme i ha menjat la resta de sectors, encara que aquí podien viure i treballar. Amb els fluxos estacionals a l'estiu i hivern aquesta s'omple, però després es buida. El 53% dels habitatges del Pirineu són segons habitatges.

Al Pirineu superior el pes del turisme en l'economia és quatre vegades major que la mitjana catalana, però alhora la renda per càpita és gairebé la meitat. La gent diu que els Jocs portaran treball i desenvolupament...

Els Pirineus tenen una gran riquesa, natural, hidràulica, energètica, agrícola, industrial... Però en benefici del turisme es destrueix perquè algú va decidir que això anava a ser un parc d'atraccions. Els problemes que tenim ara són conseqüència d'aquest model. Hem sentit de tot i que els Jocs serviran per a diversificar l'economia. Sembla un acudit, però això diuen. La influència d'alguns jocs, per sobre d'infraestructures i inversions, és la promoció d'un territori i, per tant, la rendibilitat del sector turístic, encara que sigui només una fascinació. Alguns dels serveis turístics més arrelats en el territori també s'oposen als Jocs, ja que per a un esdeveniment com aquest cal augmentar les places hoteleres, i això no ho farà la gent local, sinó els fons d'inversió o les grans empreses turístiques, que després quedaran aquí. Construiran infraestructures amb la flexibilitat que ofereixen els Jocs i després es disputaran la part del pastís quan el nombre de turistes no augmenti.

A què caldria destinar les inversions?

Un terç de les inversions als Pirineus es dirigeixen a les estacions d'esquí, que presenten importants pèrdues, encara que suposadament tenen un efecte positiu sobre el territori. Estem disposats a assumir les pèrdues de qualsevol empresa estratègica de manera similar a com es fa amb el sector de la demanda? Nosaltres no tenim receptes màgiques. La plataforma tracta d'aconseguir l'orgull de la població pirinenca per a reivindicar aquí que volem una vida diferent. L'impuls al sector primari i secundari és clau per a un treball estable i de qualitat. D'altra banda, quant als serveis públics, la despopulación és un fet, s'estan buidant els pobles de la muntanya. Si no hi ha escola perquè no hi ha família amb els nens, o si el metge també deixa d'anar una vegada a la setmana, el poble s'anirà buidant a poc a poc i la gent només vindrà els caps de setmana. Com revolucionar aquesta tendència? Com diversificar l'economia en funció de les necessitats que tenim aquí?

Qui està impulsant la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern?

Darrere es troba l'alta burgesia catalana. Bé, català... No té una matriu nacionalista catalana, sinó espanyola, però que històricament és aquí; entre altres, Foment de treball, Cercle Eqüestre, lobbies turístics… Aquests són els que van posar a coure l'olla, ficant els Jocs en l'agenda i pressionant, impulsats per interessos econòmics.

Els jocs generen un gran moviment econòmic, sobretot de les butxaques públiques als privats. La protecció del medi ambient i els plans urbanístics suposen una legislació especial que vulnera els límits generats i es pot construir per sobre del que es pot construir amb l'excusa dels Jocs en les condicions habituals. Hi ha interessos especulatius: posar diners per a aconseguir el màxim benefici. Tots els milions que es posaran seran recompensats per algú que està preparant la candidatura. I d'altra banda, darrere, hi ha interessos polítics.

Fotografia: ANNA SASTRE

Per què s'han criticat els Jocs Olímpics com a projectes espanyolistes?

Els jocs són ara mateix un mecanisme de desactivació de l'independentisme per a enterrar el conflicte nacional. D'una banda, els Jocs són una oportunitat d'or per a l'Estat, amb l'excusa de l'esport per a impulsar el nacionalisme espanyol, entre ells els Pirineus, on hi ha poc espanyolisme. D'altra banda, cal esmentar el blanqueig que suposa la celebració d'alguns jocs als ulls del món. Per exemple, els Jocs Olímpics de 1992 suposaven obrir al món, "som un estat modern", "hem deixat enrere el franquisme", etc. De cara a l'exterior, l'Estat va ampliar la imatge de la nació unida. Però al mateix temps van fer la major operació mai realitzada contra l'independentisme català: 40 detinguts i torturats. Va ser unes setmanes abans del començament dels jocs i van utilitzar la pantalla de Jocs per a ocultar l'operació a nivell internacional.

El Govern de Catalunya depèn de l'ERC. Per què creus que s'està impulsant la candidatura?

Diria que Esquerra no té interès en això. En molts temes està a la deriva, i això és un d'ells. Es mou entre la pressió que exerceixen els poders econòmics i el seu projecte polític, i no té una posició molt clara. L'interrogatori respon a això, la seva forma és no comprometre's massa a favor o en contra: que el poble decideixi. I d'altra banda, dins del seu company de govern, Junts per Catalunya, la majoria està apostant pels Jocs, en part per les connexions històricament amb la patronal i amb els grups econòmics.

Diversos estudis apunten al fet que la majoria de les estacions d'esquí pirinenques seran inviables en uns anys a causa de les condicions climàtiques, fins i tot amb neu artificial.

Hi ha un punt de menyspreu o indiferència respecte a la ciència i l'evidència. L'altre dia la plataforma Stop JJOO va mantenir reunions amb els grups polítics en el Parlament i un membre de la Junts per Catalunya va dir que perquè la neu acabi hauríem de donar-li una gran salutació. Sembla una purrustada, però s'ha actuat de manera similar al projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat. Les previsions apunten al fet que el nivell de la mar està pujant i que la zona en la qual es vol construir la pista quedarà inundada, per la qual cosa un membre de la zona va dir que la inversió en el submarí ja s'haurà recuperat. Són inversions econòmiques i si donen beneficis val la pena. Si el model centrat en la neu s'esgota en 2040, en 2030 utilitzarem els Jocs, traurem el màxim de beneficis i tancarem en 2040 amb les butxaques plenes. Aquest és més o menys el seu punt de vista. És un negoci que es va acabant a poc a poc, i en lloc de pensar com construirem una alternativa de manera progressiva i transitària, perquè és el més lògic des del punt de vista pirinenc, les decisions es prenen des del punt de vista de l'inversor.


T'interessa pel canal: Olinpiar Jokoak
2024-04-02 | Xabier Rodríguez
París 2024
Símptomes d'un model olímpic conegut
Quan una ciutat és declarada organitzadora dels Jocs Olímpics, un dels objectius és crear il·lusió entre la població. Són moltes les decisions controvertides que cal prendre i la protecció de la ciutadania facilita el treball. No obstant això, quan en 2017 el Comitè... [+]

2022-12-29 | Jon Torner Zabala
Els homes també podran competir en natació artística en els Jocs Olímpics de 2024
El Comitè Olímpic Internacional reconeix que els homes també podran competir en la natació artística per equips en els Jocs Olímpics que se celebraran a París en 2024.

2022-12-21 | Jon Torner Zabala
La plataforma catalana Stop Jocs Olímpics denuncia l'especulació relacionada amb el turisme de la neu
La plataforma Stop JJOO contra la candidatura Barcelona-Pirineus per a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 ha ofert una roda de premsa en l'estació d'esquí de Vaquèira Beret, on s'estan construint 38 habitatges de luxe.

2022-11-02 | Jon Torner Zabala
Jocs Olímpics 2024: Les festes de Baiona, de gom a gom?
És possible que l'any 2024 les festes de Baiona hagin de celebrar-se en una altra data, i existeix el risc que se suspengui, ja que la majoria dels policies que haurien de ser presents en ella estaran en els Jocs Olímpics de París.

Iñigo Llopis, igerilaria
“Ilusio handiena Parisera joatea da”

Iñigo Llopis igerilari donostiarrak hiru domina irabazi ditu Munduko Txapelketan eta 2021eko Tokio Paralinpiar Jokoetatik zilarra ekarri zuen etxera. Konporta Kirol Elkartean aritu ondoren, Basque Team klubean dabil gaur egun, “Gipuzkoan maila handia dago”... [+]


2022-05-16 | Jon Torner Zabala
La plataforma contra els Jocs Olímpics d'Hivern reuneix milers de persones als Pirineus catalans
La plataforma Stop JJOO està d'acord amb l'enquesta que se celebrarà el 24 de juliol entorn de la candidatura dels Jocs Olímpics de 2030. La manifestació convocada al poble de Puigcerdà ha estat el punt de partida de les accions que realitzaran en les pròximes setmanes.

2022-04-04 | Jon Torner Zabala
Consulta al Pirineu català sobre la candidatura dels Jocs Olímpics de 2030
El Govern català durà a terme dues consultes el pròxim 24 de juliol en els municipis pirinencs per a comprovar el suport de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030. Als pobles en els quals se celebrin les proves esportives hi haurà una pregunta: "deuria el Govern... [+]

Conseqüència dels jocs de beijing
Durant la construcció de la vila olímpica per als jocs d'hivern de Pequín, va aflorar un gran jaciment de la dinastia Jin.

Resistència als Jocs Olímpics, símbol del capitalisme " de la festa", des de les hortes d'Aubervilliers
Les institucions del lloc pretenen formigonar les terres conreades des de 1935 i convertir-les en piscines per als Jocs Olímpics que se celebraran en 2024. La desobediència i l'ocupació lluiten contra aquest megaprojecte. D'una ciutat a una altra, d'un joc a un altre, es... [+]

Esperit olímpic i mercantilisme
Atenes, 6 d'abril de 1896. Van inaugurar els primers Jocs Olímpics moderns. 241 atletes, tots ells homes, van participar en un esdeveniment esportiu de 10 dies. 125 anys.

2021-12-07 | Leire Artola Arin
AEBek boikot diplomatikoa egingo die 2022ko Pekingo Olinpiar Jokoei

Txinako Gobernuak egindako “genozidioa eta gizateriaren aurkako krimenak” salatzeko, ez dute ordezkari diplomatikorik bidaliko neguko jokoetara, baina atletek joan ahal izango dute. Txinak irmo erantzun du: “AEBek ordaindu egingo dute boikotagatik”.


2021-10-11 | ARGIA
Hendaia és el centre de formació per als Jocs Olímpics i Paralímpics de París
Hendaia serà el centre de formació per als Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024. Les cinc disciplines esportives que es duran a terme en la zona són la petanca, el rugbi a set, l'handbol, el tennis i el tennis d'aulaico.

Jose Ametzola, ezer irabazi ez zuen txapeldun olinpikoa

Paris, 1900. Aro modernoko bigarren joko olinpikoetan lehen eta azken  aldiz jokatu zen ofizialki zesta puntako lehiaketa; ondoren, 1968ko Mexikoko jokoetan eta 1992ko Bartzelonakoetan ere pilota erakustaldiak izan ziren, baina ez  zen lehiaketa ofizialik jokatu.


Kazetaritza matxistaren Joko Olinpikoak

Emakume atleten harreman pertsonalak, gorputz ederrenen zerrendak eta matxismoz jositako titularrak ikusi ditugu hainbat hedabidetan, Olinpiar Jokoez informatzerakoan. Aurreko edizioetako joerari eutsi dio kazetaritza mota batek.


Eguneraketa berriak daude