22. Korrika ens ha donat als euskaltzales la força que faltava últimament, en tota Euskal Herria. Ens ha permès omplir els carrers. Al final hem respirat l'alè que dona la comunitat. Alegria.

Karmele Jaio ha subratllat en el seu missatge que la Korrika té la capacitat de convertir el llenguatge en una cosa física. Els que portem onze dies en la Korrika hem vist el basc en milers de cossos. Des de la furgoneta hem vist mil cares, en castellà o en basc, empenyent al basc.

A l'interior de la furgoneta hem vist l'enorme treball realitzat per onze persones durant catorze hores consecutives i altres onze durant les següents catorze hores. Un grup de 22 persones, 22 cossos i ganes, sempre en acció, sempre col·laborant. Aquests 22 euskaltzales han estat 22. Motor de la Korrika. Gràcies a aquestes 22 persones i als qui han estat cuidant de la seva esquena, el testimoni ha arribat des d'Amurrio a Donostia a més de 2.000 quilòmetres. Aquests amics han estat els responsables directes de transmetre tanta felicitat de poble a poble.

Altres onze persones de l'equip de comunicació hem seguit el dia a dia i hem comptat en els mitjans de comunicació en basc el que hem vist dia a dia dins i fora. Hem contat que la Korrika ha mogut al voltant d'un milió de persones, hem comptat l'acolliment d'aquesta iniciativa popular, hem explicat com s'ha emocionat la gent. I sabem que, com ens emocionàvem, molts amics que han seguit la ruta dia a dia com si fos una sèrie de televisió s'han emocionat. Que ha quedat molt que una vegada finalitzada la Korrika no sabia què posar en la tele. Diuen que ha estat la Korrika més seguida de tots els temps.

No obstant això, els que hem anat en la furgoneta no hem explicat tot. No hem parlat de quantes llengües hem escoltat als pobles més euskaldunes; no hem mostrat que poc hem escoltat als pobles més castellanoparlants; no hem comptat la incomoditat que ha causat Korrika a alguns, el seu odi al basc; no l'hem posat tot damunt de la taula, perquè és difícil explicar algunes coses amb paraules.

Però la Korrika és més que això. Probablement la millor cara d'un poble. Una oportunitat única per als qui treballen pels barris, pobles, euskaldunización d'Euskal Herria, en un ambient festiu, per a influir als voltants. Abans i després d'arribar als pobles de la carrera, la Korrika es manté, tant a través de la Korrika Txiki com de les Korrika culturals, la gent organitza moltes activitats de voluntariat i militància. Grans de sorra per a l'apoderament dels bascos.

El lema d'enguany era amb paraules. Cridada a saltar de les paraules als fets. En la web d'ARGIA hem tingut l'oportunitat de conèixer les vivències d'algunes persones que així ho han fet. Perquè el basc no és difícil, sinó voluntat, com ha recordat Jaio. L'AEK ha mobilitzat als ciutadans i ha tornat a moure els interiors. “Que serveixi per a carregar bateries”, destaca un euskaltzale que ha vist córrer en Maule un munt de gent jove. “Però que es descarreguin aquestes bateries en els pròxims dos anys, perquè hem d'utilitzar-les”, afegeix.

No sabem si el País Basc recordarà el 22. La Korrika com a resurrecció després d'una pandèmia, com a impuls gegant i fort. Però així ha estat. 22. Que persones, rostres, sentiments i cançons de la Korrika romanguin durant molt de temps com el final d'una època en la qual la iniciativa popular ha estat modesta. I no oblidis que sempre hi ha algú disposat a Hitz Ekintza...