Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Poques coses més polititzades que el llenguatge”

  • En el curs 1971-72 es va crear l'euskaltegi Arturo Campion de Pamplona, quan es van unir diversos grups que fins llavors estaven impartint classes de basca en diferents llocs. Amb un pis al carrer La Companyia va ser un dels primers euskaltegis d'Euskal Herria amb seu fixa. En 1978 es van traslladar als locals actuals, al carrer Comèdies. Allí ens rep Sagrari Alemany (Etxaleku, 1952), que va ser director durant 35 anys en el 50 aniversari de l'euskaltegi. Des d'allí, durant 50 anys, ha mirat el procés de revitalització.
Sagrario Aleman, Arturo Campion irudikatzen duen kilikiarekin. “Kontuan hartu behar da Campionek euskarazko gramatika bat idatzi zuela, eta heldutan euskara ikasitakoa zela. Guretzat euskara ikasi zuen heldu bat zen, euskararen alde hainbeste egin zuena.
Sagrario Aleman, Arturo Campion irudikatzen duen kilikiarekin. “Kontuan hartu behar da Campionek euskarazko gramatika bat idatzi zuela, eta heldutan euskara ikasitakoa zela. Guretzat euskara ikasi zuen heldu bat zen, euskararen alde hainbeste egin zuena. Izen egokia zen” (Argazkia: Josu Santesteban)

Vostè tenia el basc de casa i va passar a ensenyar als que no el tenien a Pamplona. Més tard, en la seva intervenció d'introducció a Euskaltzaindia, vas dir “de verd a groc”. Com va ser el salt?

Vaig venir als 13 anys. El basc era un idioma estrany per a molts, mai l'havien sentit. Alguns em demanaven que em fes en basc en el col·legi, perquè volien escoltar. També recordo que a la botiga Ziga de la plaça de l'Ajuntament hi havia un cartell, “es parla basc”. Veure això em feia sentir d'alguna manera a casa. Per a venir, el meu pare ens va dir: “Si algú et diu alguna cosa, tu dius que saps dos idiomes. El que tens al teu costat segurament l'única cosa que sap”.

Fa 50 anys, quan van obrir l'euskaltegi, quina era la motivació dels alumnes?

Diria que a Navarra la motivació continua sent, en gran manera, el que en principi era. Jo cridaria a aquesta motivació identitària. La gent es considerava d'aquí, el basc que consideraven d'aquí, estava a casa de molts, els pares o els avis eren bascos. “Jo també soc d'aquí, és la meva llengua i haig d'estudiar”. Avui dia aquesta motivació segueix, encara que mai és l'única causa.

L'efervescència política i popular ha nascut i crescut en Campión. Això anava a contaminar l'euskaltegi.

Les barraques de Sant Fermín, les campanyes contra la Llei del Basc, la creació de l'Associació Zaldiko Maldiko, Euskalerria Irratia, Egunkaria, Karrikiri… En totes elles, encara que els agents directes són uns altres, sempre han estat gent de Campion i de Campión. En l'euskaldunización i alfabetització d'adults sempre hi ha hagut militants. S'ha professionalitzat l'ensenyament reglat, la qual cosa suposa, amb tots els seus avantatges, una pèrdua de militància. Això es dona menys en l'euskaldunización d'adults, que no és el mateix que abans, però jo diria que encara es juga amb militància.

Fotografia: Josu Santesteban

Però hi ha qui diu que es nota una desacceleració en el procés de revitalització…

L'Administració diu que ho faci l'individu i ens tira la pilota a nosaltres. Però em temo que moltes vegades no ho diguem del basc: que ho faci l'administració. Hem d'estar junts, però sabent qui li causa. I jo crec que nosaltres hem de ser provocadors, entre altres. Els grans passos que s'han donat en l'àmbit del basc es deuen a la força que ve de l'activitat cultural basca. Hauríem de tornar a assumir el protagonisme.

Quan li van nomenar membre de l'Acadèmia de la Llengua Basca, es va comentar que d'alguna manera anaven a l'acadèmia. És això necessari?

En un lloc com Euskaltzaindia és necessari comptar amb gent que vingui de tots els àmbits. Hi ha molta gent que té un gran coneixement de la llengua, i en Iker, per exemple, aquesta gent és voluntària.Però en l'altre apartat, Jagon, es fa una labor de promoció. S'ha fet abans (grups d'alfabetització, campionats de bertsolaris, campanyes Bai Euskarari) i cal seguir. I en aquest sentit sí que és convenient per a tenir una visió general de la societat.

Quina importància té l'euskaldunización d'adults des del punt de vista de la transmissió?

En un moment donat la força es va posar en l'ensenyament dels nens, i molta gent va pensar, i encara pensa que n'hi ha prou que els nens euskaldunicen. Molts altres pensen que els nens aprendran més fàcilment que ells, però tampoc és cert. “Els nens aprendran i amb això avançarem”. En aquest sentit, la deixadesa és encara major: abans cadascun es posava a fer, i ara tots actuem igual, delegant en un altre el procés d'euskaldunización: els pares en els nens, les administracions en els individus. Cadascun retira la seva tasca de damunt.

També ha treballat en política. El basc i el nacionalisme eren inseparables per a vostè?

Moltes vegades es diu que no cal polititzar la llengua, però totes les coses estan polititzades i poques més polititzades que la llengua. La política lingüística que es desenvolupa actualment a Navarra és contrària al basc. I crec que els partits abertzales d'avui també han abandonat aquest tema: són molt més euskaldunes en el seu funcionament, però moltes altres coses s'anteposen al basc. D'altra banda, avui dia hi ha molts euskaldunes que no se senten nacionalistes, i és normal: quants més gent aprengui basca, aquí haurà de tot. Però ser abertzale sense saber basc… a mi em resulta molt difícil entendre-ho. Crec que en aquest sentit estem molt deficients en la consciència política.

Què li ve al capdavant en sentir que l'euskaltegi Arturo Campion compleix 50 anys?

Dues coses. D'una banda, el bo, que hem estat capaços de perdurar 50 anys. D'altra banda, dic: 50 anys i com està Pamplona… Potser l'euskaltegi ja necessitaria una altra funció, però encara ha de seguir amb la que tenia al principi, i durant molts anys, especialment per a treure parlants. Per desgràcia, encara ha de viure més anys, no ha acabat, 50 anys no han estat suficients.

La recepta del basc
“Jo vaig estudiar farmàcia, però quan vaig començar en la universitat, alguns joves van començar a fer classes en basc i feia falta gent. El seu germà i la seva germana també havien passat. Vaig entrar així perquè hi havia una necessitat, era vascófilo i hi havia gent que volia aprendre basca. Des del principi hem tingut clar que en lloc de donar una visió gramatical havíem de treure parlants d'aquí. Per a mi, Campion ha estat un punt de trobada, un punt de contacte per a persones adultes i joves. Sempre ho he vist com a mirall de Navarra o de la societat. Jo he estat part i he aportat. Professor i director. Sobretot m'ha tocat ser una imatge externa, però sempre hem treballat en grup. Em vaig jubilar a l'agost de 2017”.

 


T'interessa pel canal: Euskalgintza
2025-04-04 | ARGIA
S'han inscrit 83 pobles per a Euskaraldia Hika
És la novetat d'enguany. A més de triar entre els rols Ahobizi i Belarriprest, els ciutadans podran participar en l'Euskaraldia Hikan, que se celebrarà en el Palau Euskalduna. Als pobles en els quals no s'utilitzi l'hitano, toka i noka, es fomentarà l'ús de tots dos i es... [+]

Abenduaren 27an Bilbao Arenan milaka euskaltzale batzeko dei egin du Kontseiluak

Bilbon eginiko aurkezpenean iragarri dute ekitaldia, euskarari "arnas berri bat emateko eta behar duen indarraldia gorpuzten hasteko" lehen urratsa izango dela nabarmenduta. Euskaltzale guztiei, baina, oro har, "justizia sozialean eta gizarte kohesioan aurre... [+]


Nafarroako Euskaraldiaren hamaikakoa, prest

Euskaraldiaren hamaikakoa aurkeztu dute Nafarroan: Julio Soto bertsolaria, Edurne Pena aktorea, Julen Goldarazena musikaria (Flakofonki), Claudia Rodriguez  Goxuan Saltsan taldeko abeslaria, Eneko Garcia (Albina Stardust), Yasmine Khris Maansri itzultzaile eta kazetaria,... [+]


2025-03-21 | Euskal Irratiak
Iparraldeko euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea galduko du

Euskalgintzak Senpereko Larraldea etxea faltan botako du. Uda gabe, Bertsularien lagunak, bertan gelditzen den azken elkarteak, lekuz aldatuko du eta etxea hetsiko dute. Euskararen, euskal kulturaren eta arteen ohantzea izan da Larraldea, urte luzetan Andoni Iturrioz mezenasak... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Ireki dute Euskaraldian izen emateko epea

Gasteizen egin duten ekitaldian ireki dute izen ematea, laugarren edizioa hasteko bi hilabete falta direla. Erakundeetako ordezkariak, herritarrak eta entitateetako kideak agertu dira, besteak beste. Euskaraldiaren koordinazioa Euskal Herriko erakunde publikoen eta Taupa... [+]


Crowfunding kanpaina abian, Korrika eta euskararen etorkizuna ardatz dituen dokumentala egiteko

Korrikaren "bihotza eta burua" erakutsiko ditu dokumentalak. Proiektua gauzatzeko, herritarren babesa "ezinbestekoa" izango dela adierazi dute AEK eta Mirokutana ekoiztetxeak, eta apirilaren 25era bitartean crowdfunding kanpaina bat abiatuko dute jalgihadi.eus... [+]


Euskaldunontzat justizia aldarrikatu eta manifestaziora deitu dute Baionatik dozenaka eragilek

25 bat eragilek adierazi diete elkartasuna apirilaren 11n Baionako auzitegian epaituko dituzten Intza Gurrutxaga eta Gorka Torre Euskal Herrian Euskaraz taldeko kideei. Egun batzuk lehenago, apirilaren 6an Baionan eginen den manifestazioan parte hartzeko deia ere luzatu dute.


Hasi da Errigoraren udaberriko kanpaina

Martxoaren 10etik 26ra izango da udaberriko kanpaina. 'Beste modura, denona de onura' lelopean arituko dira gertuko ekoizpena, banaketa eta kontsumoa babestu eta sustatzeko, ager zonaldean euskara hauspotzen duten bitartean. Apirila amaieratik aurrera jasoko dira... [+]


5.000 ‘erlezain’ lortzeko kanpaina nazionala abiatu du Herri Urratsek

Otsailaren 28an Hendaian eman dio hasiera kanpainari Herri Urratsek. Euskararen transmisioa bermatzen duen Seaska babestea da helburua.


2025-02-28 | ARGIA
“Erdalduntzeko makina” salatzeko kanpaina abian jarri du Bilboko Guka mugimenduak

Gukak “Bilbo erdalduntzen duen makina” ikusaraziko du kanpainaren bidez. 24 orduz martxan dagoen makina salatuko dute, eta berori “elikatu eta olioztatzen dutenek” ardurak hartzea eskatuko dute. Euskararen aldeko mekanismoak aktibatzea aldarrikatuko dute.


Euskaraldian hitanoa lantzera deitu dute

Hamahiru ZirHika kide batu dira hitanoaren erabilera aldarrikatzeko eta antolakundearen ekintzen berri emateko. Azalpenak Badihardugu elkarteko Idoia Etxeberria eta Galtzaundiko Uxoa Elustondok egin dituzte. Horiei, Andoni Egaña eta Amaia Agirre bertsolariak eta... [+]


Aski Da mugimendua Irungo Udalarekin bildu da: hizkuntza politika berri baten lehen urratsak?

Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]


Agressió contra els perfils lingüístics dels policies locals en Donostia, Astigarraga i Usurbil
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià va interposar un recurs al setembre de 2024, després que al gener d'aquest mateix any els jutges anul·lessin el perfil lingüístic B2. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc no tramitarà el recurs en considerar que "no existeix... [+]

El moviment Sorionekua crida a complir els ponts de Navarra per al 10 de maig a favor del basc
Amb la construcció de "ponts de futur", han subratllat que "en aquests temps convulsos" s'han d'escoltar en veu alta les reivindicacions a favor del basc: "És hora de donar un tractament, un lloc, al basc", ha afegit.

Eguneraketa berriak daude