El primer que he pensat és que per a veure els últims treballs d'Iñaki Imaz (Sant Sebastià, 1965) no pot pertocar més adequat. D'una banda, la ubicació de la galeria, en aquest centre sorollós i comercial de Bilbao, coincideix plenament amb el títol de l'exposició: Alimentació, llenceria, basar [Alimentació, llenceria, basar]. D'altra banda, és curiosa la galeria Aire, que treballa allunyat de les intencions de la resta de galeries comercials, i és el punt de trobada de molts alumnes i professors de la Facultat de Belles Arts de Bilbao, per la qual cosa mostrar aquí l'obra d'Imaz té molt sentit. Imaz és pintor i professor en la Facultat de Belles Arts de la UPV. Des de fa dècades, la seva obra pictòrica s'ha anat exhibint allí i aquí, sobretot a Euskal Herria, i tant la seva manera de fer com la seva manera d'entendre la pintura, l'han convertit en un mestre per a moltes generacions.

Imaz treballa activament des de finals dels anys 80, sobretot en pintura, encara que també ha realitzat peces tridimensionals. En la dècada dels 90 va ser part activa del context artístic d'Arteleku, on en 2005 Lupa i l'imant, entre altres. Va dirigir un taller per a treballar l'activitat artística des de l'experiència de la pintura. En la revista Zehar que editava Arteleku s'han publicat moltes vegades les seves aportacions, moltes d'elles crítiques d'exposicions i de pintura. El nostre treball s'ha pogut veure en la galeria Carreras Múgica, a l'Alhóndiga de Bilbao, en la galeria Alegria, i en l'exposició Arenzana, Imaz, Intxausti, Montón, Peral, organitzada per Tabakalera de Donostia en 2016. L'exposició va permetre contemplar les obres dels anys 80 i 90 d'aquests cinc artistes de la mateixa generació juntament amb les noves produccions, la qual cosa va permetre cridar l'atenció sobre l'evolució de les seves obres. La pintura d'Imaz és aparentment abstracta i té un to irònic, i diria que el seu estil ja és fàcil de reconèixer i ha deixat empremta en alguns artistes del context.

En la galeria d'aire s'organitzen fonamentalment exposicions de pintura, moltes de les quals tenen format d'exposició col·lectiva. Fito Ramírez-Escudero va obrir Aire en 2018, possibilitant un espai per a mostrar als universitaris els seus treballs. Ramírez, artista i professor, porta temps vinculat a la Facultat de Belles Arts i des de fa quatre anys, els seus alumnes, antics i professors universitaris tenen l'oportunitat de mostrar els seus treballs en aquesta galeria. Potser una de les coses més interessants de la Galeria d'Aire és que les relacions intergeneracionals es donen de forma molt natural i es tracta de parlar de la pràctica de l'art, d'intercanviar coneixements, projectes i col·laboracions. Es tracta d'un lloc de gran encant, ja que l'espai és informal i és un lloc d'assaig per a les primeres exposicions per a molts artistes. I les iniciatives que permeten mostrar i impulsar l'obra d'artistes joves de manera desinteressada sempre són benvingudes.

He entrat fascinat pel cantó de carrer de Zollo per a visitar l'exposició d'Imaz. L'espai, com sempre, condiciona molt l'experiència del que veuràs i en aquesta ocasió he recorregut amb molta curiositat pel petit espai. La galeria té planta d'una casa o local, amb nombrosos racons i aquí i és un passadís el cordó umbilical que uneix aquestes petites habitacions. Els acolorits llenços d'imaz esquitxen de color les parets grises de la galeria i m'ha semblat que en el primer passeig ràpid que he fet destacava el color groc. Gairebé tots els llenços tenen algun matís groc. En el sofà d'entrada hi ha dues noies que parlen entre elles sobre un projecte que han de presentar en classe. M'he acostat a ells i en donar-los un catàleg m'han dit que són pintures inspirades en els supermercats BM. Quin color groc ardent!

Per tant, el punt de partida per a començar a pintar aquests llenços podria ser una acció molt no transcendental com la compra setmanal. Tenint en compte aquest motiu, Imaz ha repetit, combinat i modificat els colors del logo d'aquestes botigues d'alimentació en llenços de gran grandària. Cada quadre és un món i un exercici suggeridor és posar-se a l'altura de cadascun i cridar l'atenció sobre els matisos: l'elecció de colors, el solapament de formes, la repetició de motius, la tècnica utilitzada i la ment i el desig darrere de cadascun. L'artista ha inclòs en alguns quadres fotografies dels edificis nus de maó del supermercat, així com bosses, fullets d'ofertes o altres elements identificables amb l'imaginari d'aquests comerços. També existeixen superposicions i alguns quadres inclouen altres quadres més petits en un acoblament formal, sempre en format rectangular. Els traços, les masses de color, les formes suggeridores van construint un univers propi que condueix a la gairebé desaparició d'aquesta idea original.

Hi ha 23 quadres suspesos en l'espai, molt pròxims entre si, fins a formar una massa de colors. Continuant amb la idea de l'acoblament, veiem una pintura formada per fragments de lanpas –negre, gris, marró– que es col·loquen en les entrades de la casa. De fet, hi ha un altre grup de quadres en els quals es fa més present l'imaginari del basar o del mercat. Imaz pinta les catifes i els passadissos com si fossin xarxes de fusta, a vegades amb mil detalls, proposant en altres ocasions un exercici d'abstracció. En aquests grans quadres destaquen els colors rosats i els liles. Finalment, hi ha pintures de moda de llenceria, grans, acolorides, humorístiques, realitzades amb una tècnica única.

He sortit agraït de l'exposició. Al final de la cantonada de carrer, m'he acostat a la botiga de marcs Molcris encesa la curiositat, i és bonica la vida que la galeria i aquesta botiga donen al carrer estret. Mira cap amunt i una dona penja la roba interior en l'estenedor que dona al carreró. L'estampa m'ha recordat un quadre que he vist en el meu interior.