Vestir-se d'acció: Sota el lema "Moments i espais per a la reflexió dels euskaltzales de Vitòria-Gasteiz", es realitzaran quatre sessions mensuals en la capital alabesa, fins a maig. GEU, Lazarraga Kultur Elkartea, la revista Alea i Arabagara-Topagunea.

La primera sessió de febrer ha estat "La gent de basca de Gasteiz. A qui convidar a la foto de família?" el seu lema va ser Irati Iciar Madinabeitia, presidenta de GEU. Per a donar a conèixer aquesta iniciativa han acudit Oskar García de Bikuña, membre d'Arabagara-Topagunea, i Irati Iciar. Quant al basc de Vitòria-Gasteiz, els dos interlocutors opinen que el basc és la gent preocupada per la situació de la llengua i que es concentra en grups o comissions molt diverses (pares, treballadors, estudiants, temps lliure, cultura, esport, basc, mitjans de comunicació, joves...) amb la intenció d'influir.

En paraules de García de
Bikuña, Mapa del Basc de Vitòria-Gasteiz, "hem tractat de preparar als euskaltzales de Vitòria-Gasteiz per a la pràctica del basc, vestir-se de contingut, activar-ho, i per a això volem treballar els fonaments teòrics i metodològics i presentar algunes experiències de Vitòria-Gasteiz i Llaurava. La idea és conèixer la situació de Vitòria-Gasteiz i, amb això, conèixer als agents que treballen en l'àmbit del basc". Aquest va ser el camí que se li va unir l'any passat, com ens diu Iciar: "Durant el cicle de fa un any intentem fer el mapa del basc de Gasteiz, juntament amb els agents que van participar en les sessions. És a dir, intentem establir on vivim, on treballem, on actuem… en un gran mapa. Una foto, al cap i a la fi". Enguany s'ha executat la foto de família en qüestió, segons Iciar: "En lloc de parlar abstracte de la comunitat basca vitoriana, Aritz Martínez de Lluna ha recopilat les dades d'aquesta foto familiar i ha creat un mapa interactiu en el setmanari Alea".

Alguns són dades procedents de l'Enquesta Sociolingüística, de les enquestes realitzades a Vitòria-Gasteiz, de la Fase de Basca i dels organitzadors del curs. "Sense abstracció, volíem posar nom i cognoms a la gent de basca de Gasteiz, convidant així a diversos grups i comissions a la foto familiar. Evidentment, no som una família de sang, sinó una família que ens uneix el basc. Alguns estan organitzats, uns altres no. El nostre primer desig era identificar als bascos que estan organitzats", ens diu Iciar.

Fotografia familiar dinàmica Han creat
una base de dades de l'activitat cultural basca a Vitòria-Gasteiz. A això es refereixen les fotografies. Iciar, president de GEU, ens ha fet una nota: "És una foto dinàmica, no obstant això, no és només una fotografia que reflecteixi la situació actual, no són solament les associacions de basca, sinó les persones que volen un futur millor per al basc: centenars de grups estan en això". I, en primer lloc, s'està treballant perquè aquesta foto dinàmica i el mapa interactiu siguin eines útils. Iciar: "Imaginem que una associació de pares vol un entrenador que sàpiga basc perquè els seus fills facin esport en basc. El primer objectiu de moltes associacions de pares i mares no és el basc, però també tenen necessitats en basca, per la qual cosa també hem volgut reunir-les en la nostra foto de família. La família del basc és àmplia i dinàmica, és possible que en aquesta associació canviïn també les sensibilitats, juntament amb els pares, i la foto necessàriament ha de ser dinàmica, en la resta ens quedaríem limitats a les associacions de basca i cultura".

En opinió de García de Bikuña, malgrat haver realitzat una foto de família, estan tractant de reunir a totes les persones que s'esforcen per un futur millor en la situació del basc, "per a crear junts la foto i continuar alimentant la foto, perquè sempre estan creant nous grups i associacions. Qualsevol entitat, en la mesura en què comença a fer passos a favor del basc, forma part d'aquesta fotografia".

Per a Icia, moltes vegades tenim la sensació que "nosaltres estem amb nosaltres i nosaltres". Volíem més enllà i atreure a qui es veu euskaldun a Vitòria, que no està activat, que no assegui basc". Diuen que no tots els bascos són necessàriament vascófilos, però encara així tenen cabuda a la foto familiar. Les comissions de barri, els grups de basc, les associacions de pares i mares, els grups de joves que treballen a favor del basc… "Nosaltres no és una cosa tancada. En primer lloc, volíem reunir el major nombre de persones possible i crear un directori –però gestionant el directori dinàmic, les altes i les baixes–, i en segon lloc volem que sigui útil perquè qualsevol persona que treballi en l'àmbit del basc l'utilitzi, no sols els organitzadors de la iniciativa”, Iciar. Així mateix, García de Bikuña: "Socialitzar la base de dades que estem completant, si aconseguim posar-la a la disposició de tots, aconseguiríem l'objectiu. Busquem sempre la col·laboració, la cohesió de la comunitat. Els euskaltzales som molts a Vitòria, estem en qualsevol grup o entitat, però no som conscients. Volíem que tots ens coneguéssim". I Iciar: "El nostre repte és completar d'una manera útil aquesta relació entre les persones que hem fet, aquesta xarxa social. No val que una associació de pares necessiti un entrenador euskaldun per a dur a terme activitats extraescolars i haver d'anar a Google. No és més fàcil i més adequat preguntar en família?”.

Enmig de l'oceà castellà, també és clau la visualització dels bascos. En paraules d'Iciar, "com visualitzem l'un a l'altre? Anant a zones euskaldunes. Tots els que anem a Oihaneder Euskararen Etxea som bascos. Activats o no, bascos. Miri, no consumirem només, està dins d'un gran projecte i està activat. Això és ‘vestir-se per a influir’: conscienciar a qui no està activat. Perquè els bascos d'Àlaba i Vitòria han de conèixer-se els uns als altres per a ajudar-se.