La guerra d'Ucraïna ha posat a tremolar l'activitat econòmica a Europa i en el món en les poques setmanes que han passat del 24 de febrer de 2022. Ja ha trencat les seves esquerdes en tots els camps a qui intentava ressuscitar de la recessió provocada per la pandèmia COVID-19, la major dels últims cent anys. Però… És l'economia, a més de perjudicada per les armes, l'arma més important d'aquesta guerra?

Kurt Cobb, nord-americà especialitzat en energia, escriu en Resource Insights: “Arriba l'III. Guerra Mundial, però no és com esperàvem. No ens descurem: el camp de batalla d'aquesta guerra abasta tothom i és eminentment econòmic. Quan Rússia ha atacat a Ucraïna, les altres grans potències no han enviat els seus soldats i tancs, sinó que han organitzat una guerra econòmica general com mai s'ha vist”. Fins a quin punt pot causar danys i qui sofrirà més?

Les sancions econòmiques imposades contra Rússia pel que es diu Occident (els EUA, Unió Europea, Austràlia, el Japó…) no han començat al febrer de 2022. Vuit anys abans, en 2014 Rússia va envair Ucraïna i va conquistar el Crim imposant una gran quantitat de sancions a autoritats, empreses i personalitats russes que van respondre prohibint moltes importacions procedents dels seus rivals. Segons Wikipedia, les primeres sancions van afectar principalment a Rússia, enfonsant-se ràpidament el ruble rus, però també els països de la Unió Europea van sofrir pèrdues.

Després de la invasió d'enguany, els russos s'han enfrontat a tota la sèrie de sancions econòmiques. Diversos oligarques i altres ciutadans russos són expropiats de béns. Els països occidentals i els que s'han unit a ells s'han prohibit a Rússia vendre tota tecnologia per a produir gas i petroli, com qualsevol aparell electrònic, tecnologia, etc. que pugui utilitzar l'exèrcit. També s'ha prohibit concedir crèdits a aquestes companyies energètiques i als bancs de l'Estat rus. El Banc Central Rus ha segrestat les seves reserves mundials de 400.000 milions de dòlars en divises. Rússia ha estat expulsada del sistema SIFT que canalitza les relacions entre tots els bancs del món. La llista és interminable.

“A Rússia li han llançat a més una bomba atòmica financera”, explica Serguei, ex viceministre de finances rus d'Aleksashen. D'altra banda, el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, ha declarat que la Unió Europea "empenyerà fins al punt d'enfonsar" l'economia russa. El redactor cap de la BBC, Faisal Islam, afirma que aquestes mesures són més que les penes habituals “un tipus de guerra econòmica”, l'objectiu de la qual és derrotar a Rússia en una profunda recessió, deixant sense diners als bancs i provocant una inflección de sida.

Recentment, l'expert en història econòmica Nicholas Mulder ha publicat The Economic Weapon: the rise of sanctions as a tool of modern war (“L'arma de l'economia: la proliferació de sancions com a instrument de la guerra moderna”). Mulder compte que, després de la Primera Guerra Mundial, les potències imperialistes van començar a utilitzar sancions econòmiques. El llavors president dels EUA, Woodrow Wilson, deia amb penes que “són més terribles que la guerra. (…) Són un remei terrible, no produeixen un solo mort fora del país que sofreix el boicot i no hi ha una nació moderna que pugui fer front a una pressió d'aquest tipus”.

En la revista d'ATTAC, referent del moviment altermundialista, l'economista Michael Roberts ha escrit també sobre la guerra econòmica contra Rússia: “Em recorden els setges medievals, com dominaven les ciutats amb la fam, sense acció militar”. Però en un món globalitzat, les penes econòmiques constitueixen una arma molt moderna, com les armes químiques o les bombes nuclears. Aconseguiran cedir als russos?”.

Roberts creu que l'economia russa s'està enfonsant. Citant les estimacions de l'Institut Internacional de Finances, enguany descendeix un 15% “i això no s'ha vist a Rússia des de la dècada de 1990, la seva economia retrocediria a nivells de fa vint anys o anteriors”. El Fons Monetari Internacional calcula la recessió als russos en un 10%. Euràsia Fòrum, apassionat per la globalització neoliberal, ha reivindicat: “els EUA i els seus aliats causen un enorme perjudici econòmic a Rússia sense un sol tir”. Els occidentals, no obstant això, no hauríem de tocar les campanes massa aviat: “Si Rússia –diu Kurt Cobb– es veu tancada en un racó, podria pensar que no té una altra alternativa que reforçar més la guerra militar contra els enemics, forçant als enemics a negociar amb el temor dels atacs nuclears i aconseguint un acord per a acabar la guerra econòmica”.

En aquesta guerra, Moon of Alabama, que clarament dona la raó a Rússia, ha fet un càlcul just al revés: Habiti Sanctions On Russia Will Destroy Europe (“Més sancions a Rússia destruirà la mateixa Europa”). En la seva opinió, el contraatac econòmic de Moscou s'ha posat en marxa amb la decisió de cobrar en rulos els petroli, gas, blat, potassa, titani, alumini, pal·ladi, neó, etc. que embeni al món. “A partir d'ara, els EUA i la Unió Europea hauran de pagar tota l'energia que consumeixen molt més i les seves economies es veuran en recessió. (…) Joe Biden demana a Europa que se suïcidi per a fer costat a la indústria americana. (…) Amb aquestes mesures i els desastres de les sancions imposades a Rússia pels EUA i la UE a nivell europeu, la situació de les seves economies provocarà canvis de règim en alguns països europeus”.

La pròpia guerra d'Ucraïna, i la dinàmica de les penes i les contradiccions… què cal passar a Europa? La multinacional consultora McKinsey ha elaborat dues hipòtesis. En el millor dels casos, el final de la guerra lleu i les sancions no amplien l'energia de Rússia a les exportacions, el Producte Interior Brut europeu quedaria enguany un 0,0%, un 2,1% en 2023 i un 4,8% en 2024. Però si la guerra es prolongués, agreujant la crisi de refugiats a Europa i castigant encara més a Rússia, llavors estaríem en recessió, tant en 2022 com en 2023.

En moltes parts del món, Ucraïna i Rússia, un dels majors productors d'aliments bàsics de les criatures d'Ucraïna i Rússia, han causat ja la guerra grans problemes per a aconseguir el pa de cada dia. Les conseqüències en aquest camp s'agreujaran encara més en els pròxims mesos, ja que Rússia és una de les principals potències dels fertilitzants químics: produeix el 23% de l'amoni que consumeix el món, el 14% de l'aigua, el 21% del potassi… Els pagesos del País Basc també han de notar-lo.

Els menjars diaris s'encarregaran a curt termini, però la guerra econòmica que Occident ha organitzat a Rússia suposa un canvi molt més profund a nivell geopolític. L'economista liberal Martin Wolf de Financial Times ha dit: “La coincidència de la guerra, els greus problemes de proveïment i l'alta inflació provoca una desestabilització, com va aprendre el món en la dècada de 1970. (…) A llarg termini probablement s'organitzaran dos blocs amb una gran bretxa, en la globalització afrontarem de manera ràpida i se sacrificaran els interessos de les empreses a la geopolítica”. Europa, atrapada en la competència geopolítica dels EUA i Rússia.