Segurament la majoria dels bascos preferim la República, però fins ara les repúbliques que coneixem són dels altres i no dels nostres. A França, per exemple, els principis republicans dominen i són molt benvolguts des que, en l'antic règim monàrquic, els monàrquics del tercer estat van ser revoltats i van arribar a ser citoys. Això va ocórrer a la fi del segle XVIII, i un dia de setembre de 1792, la monarquia corrupta va ser abolida per sempre i va entrar en vigor la Primera República. No obstant això, no va durar molt, perquè a partir de 1804 es va imposar l'Imperi imperatiu de Napoleó Bonaparte.
Van necessitar una nova revolució, la de 1848, per a organitzar la Segona República, però va anar realment estrany, perquè van triar a la neboda de Bonaparte per a la presidència, que, seguint l'instint del llinatge, va colpejar l'Estat en pocs anys, restablint l'imperi i nomenant-se emperador.

Una tercera revolució va haver d'obrir el camí a la Tercera República, en aquest cas va ser una violenta rebel·lió popular anomenada Comuna. D'aquí va sorgir la tercera república. Va ser enterrat cruament per la invasió nazi.

Només en finalitzar l'anomenada Segona Guerra Mundial, la República va tornar a regenerar-se, la quarta. La derrota de la França colonialista a la Indoxina i Algèria va provocar el final d'aquesta quarta i va portar al general De Gaulle al comandament una espècie de cop d'estat.

El propi De Gaull va establir les condicions per al naixement de la Cinquena República, i en això continua estant França, que per sobre d'aquesta república nominal és un règim presidencialista i que té més de l'imperi neocolonial que dels canviants valors d'igualtat, fraternitat i llibertat d'origen.

És coneguda la tala i precària vida de la república com a règim en la història de l'Estat espanyol. Dos intents republicans espanyols van tenir un final trist i terrible, sí. No obstant això, després de la mort de l'últim dictador en el llit, s'esperava, entre molts ciutadans, que les forces anticipadores tornessin a crear el sistema republicà.

En les eleccions el PSOE anava en augment reivindicant fermament la seva identitat republicana. Posteriorment, cada vegada que han arribat al Govern d'Espanya han actuat sempre en contra del preceptuat i avui mateix s'han convertit en un sòlid suport de les monarquies totalment podrides, tant a nivell nacional com internacional. L'última prova inequívoca és l'obsequi que li va brindar a la irreversible regència feudal marroquina el president progressista Sánchez, culminant una autèntica traïció històrica i sacrificada república sahrauí. Ja abans havia actuat unint l'extrem dret espanyol per a enfonsar el procés democràtic a favor de la república catalana.

La república basca és, sens dubte, un bon règim. Haurem d'aprendre de la història i de l'experiència quin és el camí possible per a arribar fins ella. Crec que ja podem treure algunes conclusions i aclarir-les. La conclusió d'aliances tàctiques amb les autoritats franceses i espanyoles, fins i tot amb les quals reben el nom progressista, no és el camí cap a la república basca, evidentment, va en direcció contrària. El solar de la República Basca es troba en el mateix País Basc, en el conjunt del territori, i les aliances han de materialitzar-se en ell, en base i clau als propis principis republicans.