Algunes guerres, només algunes, entren a les nostres cases com a part de l'espectacle televisiu. L'horror de les imatges de guerra i destrucció que ens arriben d'Ucraïna i l'èxode de milers de persones que fugen de la destrucció han sacsejat les consciències de moltes persones del nostre entorn. La “guerra directa” ens commou i ens espanta, però, com hem denunciat les Dones contra la Guerra des de fa temps, aquest desastre és el pa de cada dia. Excepte poques excepcions, sembla que ens estem acostumant a l'horror i anem absorbint com a esponges tant el discurs oficial manipulador de la guerra com les armes i la militarització com una xacra acceptable.

Igual que ens fa mal la ucraïnesa, també ens fan mal altres 65 guerres enceses en el món: l'Iraq, Líbia, Palestina, Sàhara, l'Afganistan, Síria, Iemen, Kurdistan… Són guerres que persegueixen el poder imperialista del món, els recursos naturals o les energies fòssils. Guerres en benefici de fabricants d'armes insaciables que es beneficien del macabre mercat de la mort.

Nosaltres, antimilitaristes i feministes, no volem guerra. El capitalisme salvatge és l'únic beneficiari de les guerres, un sagnant negoci armamentístic i una espoliació de recursos. Per contra, per a la majoria de les persones només suposa la mort, el sofriment, la migració massiva, la misèria i l'augment de les desigualtats. Fa temps que hem après que la guerra és l'expressió límit de la violència patriarcal. Que el capitalisme i el patriarcat necessiten guerres per a sobreviure i continuar trepitjant. Cal acabar amb totes les guerres.

Per això, juntament amb dones d'altres llocs, hem signat el Manifest de Resistència Feminista contra la Guerra, i rebutgem les actituds que aprofundeixen en la guerra en l'ambient amb l'excusa de protegir a Ucraïna, les decisions d'afegir armes al conflicte i d'augmentar els pressupostos de la guerra. No en el nostre nom.

Ens preocupa l'acceptació i normalització de la indústria militar a Euskal Herria en amplis àmbits socials. La indústria de la mort assistida pel Govern Basc, universitats, bancs, etc., impedeix assumir la responsabilitat de la nostra producció militar. Tanquem els ulls davant la relació entre les guerres, el saqueig d'altres països i el benestar material de les societats enriquides, entre elles la societat basca.

El grup Dones contra la guerra creu que és hora d'abordar el tema en profunditat: alimentem la guerra amb la producció militar i som beneficiàries de l'ordre econòmic que donen a llum aquestes guerres, gaudint d'un benestar material que no pot ser universal. Aquesta diferència mata més que la pròpia guerra.

Aprofundir en el militarisme ens submergeix en una dinàmica maligna i perillosa. Els exèrcits i l'acumulació d'armes pretenen fer-nos creure que garanteixen la seguretat dels pobles, però les feministes no creiem en aquesta pau i en aquesta seguretat. A Ucraïna, País Basc, Orient Mitjà, Àfrica i qualsevol part del món, la seguretat només pot basar-se en models socials que garanteixin el benestar de tots els ciutadans. Les polítiques feministes de seguretat es basen en la cura i en polítiques capaces d'aconseguir una equitat i una vida digna per a totes les persones.

Hem de treballar per una cultura del Diàleg i de la No Violència. Hem d'avançar en la resolució no violenta de conflictes. Hem d'exigir passos eficaços en la desmilitarització dels estats. Transformació de la indústria militar. Desdisfrazar als comerciants de la mort i els seus còmplices polítics, econòmics i intel·lectuals. Col·locar la vida en el centre. Desarmar el món i cuidar la vida. I aquí també a Euskal Herria.