“Els mitjans de comunicació reflecteixen a les dones com a víctimes en el context de la guerra”
- Quin lloc han tingut les dones en els mitjans de comunicació en els conflictes d'Orient Mitjà i Magreb? Les narratives han canviat des que dones locals i internacionals informen de la seva realitat, han canviat de focus. La periodista Natalia Sancha (Huelva, Espanya, 1979) coordina el llibre Bales per a totes, una col·lecció “en homenatge a totes les dones que no són passives i tenen una bala en recambra” de la mà de sis corresponsals.
Com es veuen les guerres des dels ulls de les periodistes?
Hem tractat de trencar les narratives prèvies sobre la guerra en general i sobre el paper de les dones en particular. Des de la dècada de 1990 les dones i els nens s'han representat com a víctimes, estem veient en la guerra d'Ucraïna que el discurs s'està perpetuant. Hem volgut trencar l'únic rol que tenen les dones amb el concepte d'estar en un camp de refugiats, únic contacte dels homes periodistes amb la realitat de les dones en el context patriarcal i musulmà d'Orient Mitjà i del Magreb. El 50% de la societat no estava representada.
Què us ha permès acostar-vos a aquestes realitats?
La meitat dels membres del llibre són periodistes locals i els altres internacionals, però amb una llarga trajectòria a Orient Pròxim. No som paracaigudistes. Coneixem el teixit social i el llenguatge, com a eina fonamental per a generar un clima de confiança. Passem de la primera línia a la rereguarda, espais privats generalment reservats a dones. Confirmem que les dones no són víctimes. Uns són membres radicalitzats de l'ISIS, reclutats per altres dones; uns altres són estudiants universitaris que volen ser econòmicament independents...
Es tractava de canviar el prisma.
Calia mirar cap enrere, girar. La sang és vermella i les calaxnikovas són iguals a tot arreu. Les dones sempre han estat aquí, en les guerres que Occident no volia imaginar com a herois, perquè la independència de les colònies europees eren guerres. Per tant, sí, hi ha hagut molts anys de falta de recursos per a arribar a les dones, però també d'interès.
Heu comprovat que la violència sexual continua sent una arma de guerra. En aquestes entrevistes és especialment important el paper de les periodistes, no?
Durant les guerres els cossos de les dones es converteixen en camps de batalla. Destrueixen a dones per a destruir un poble. En el context de la violència sexual, mirar als ulls i parlar en la seva llengua genera un clima de serenitat i confiança que és necessari. Aquest tipus d'entrevistes no poden ser realitzades pels homes, primer perquè són homes i segon perquè són estrangers. Quan hi ha una altra persona, ja sigui traductora o fixer, en aquestes entrevistes es perd el vincle entre dues persones imprescindible. Et compten coses molt dures i personals, temis tabús.
No podem parlar de dones i de guerra sense parlar de sexualización.
Occident no sap què fer quan veu a una dona amb una arma. Els kurds estan avorrits amb el fusell a la mà quan el periodista estranger acudeix a fer fotos. Per descomptat, reproduint els estereotips de bellesa occidentals. El llibre recull un cas molt significatiu, Àsia Ramadà era milicià en 2015, una bella dona que va ser batejada pels mitjans com “Angelina Jolie d'Orient Pròxim”. Quan va morir lluitant contra l'Estat Islàmic, un periòdic britànic va titular “Ha mort Angelina Jolie d'Orient Pròxim”... No té cap valor informatiu.
També han reflectit que en temps de guerra la vida continua inexorablement.
El que anomenem normalitat oasi sol sorgir en conflictes armats. Hem abordat aquesta narrativa diferent en els reportatges: bodas, borratxeres, danses, orificis de morters convertits en piscines infantils, classes de tango o parkour pels carrers reduïts... Són escasses normalitats que ajuden a humanitzar als ciutadans que sofreixen la guerra i ajuden als ciutadans a no perdre el sentit.
El llibre escrit per tres periodistes locals i altres tres internacionals es diu Bales per a totes. Per què?
En honor a totes les dones lluitadores que he trobat. Sempre guardaven una bala per a evitar l'ús dels cossos de les dones com a camps de batalla; així, abans de ser capturats per l'ISIS, es dispararien a si mateixos. No volien caure en el concepte de víctima en absolut. D'un mode o un altre, encara que metafòricament, tots guarden una bala en la recambra. En honor a totes les dones que no són passives, perquè en la guerra tots participen, tots sofreixen, hi ha dones.
Més enllà de la primera línia
“He passat els últims catorze anys com a corresponsal a Orient Pròxim, vivia a Beirut. He informat sobre els conflictes de Síria, Palestina, Líbia i l'Iraq. En finalitzar el dia i tornar a l'hotel, l'habitual era reunir-se amb altres periodistes. Llavors em vaig adonar que les periodistes tenien històries diferents. Tan important com estar en primera línia és girar i veure què està ocorrent en la rereguarda”.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]
El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]