Conciliar?
Estressat de dona, camí al col·le per la zona de la gavina, el berenar i la bossa esportiva. Aquesta seria la imatge que tornaria a la ment de gairebé tots si parlem de cura i conciliació.
La qüestió és més àmplia. A més de cuidar als nens, és parar esment als ancians o als qui tenen alguna necessitat especial. I encara que està recollit en alguns convenis laborals, els pobles, les infraestructures i els organismes oficials no ho tenen en compte.
Per exemple, anar al metge. Hi ha persones que han d'anar acompanyades i han d'anar en boig. Però no hi ha lloc on aparcar el cotxe, o si hi ha algun lloc especial està ple. Per tant, necessita dos ajudants: el que entra amb ell en la consulta i el que aparcarà el cotxe.
Dos cuidadors. A vegades avisant la vespra, com si estiguessin lliures tot el dia. Potser cal anar fins a l'altre extrem de la província, encara que en un centre més pròxim a casa cal fer aquesta prova. A més del temps, el cost de l'autopista i el combustible. El cotxe, inevitablement.
Ningú es posa en la pell del cuidador i així la conciliació és una malaltia.
Una vegada més, he començat la setmana tard, plena d'esquitxades de l'anterior i sense adonar-se que ha estat un cap de setmana. He estat en unes jornades sobre maternitat i les paraules de llavors són l'esquitxada més lleugera que porto. O no. Treballs no lliurats, roba del... [+]
Ikasgelan bi kasu positibo agertzearekin gelako haur guztiak etxera bidaltzen ari diren honetan –kasu bakarrarekin baheketa orokorra egitera ere ari dira bidaltzen ikasle guztiak–, Gabonetako oporren atarian beldur dira guraso asko: batzuk, haurra ikasgelan kutsatu... [+]
Una vegada més, Educació ha fet el seu. Mentre que Europa i el propi Estat espanyol estan fent passos per a facilitar la conciliació entre el treball i la vida familiar (segons les últimes notícies, la intenció és ampliar els permisos de paternitat als 6 mesos), el... [+]
Aitatasun baimenaren inguruan aritu gara Zebrabideko kolaboratzaile den Iñaki Kasaresekin.
