Fa un any el Tuit d'un entrenador de futbol amb gairebé 30.000 seguidors deia: “El vestuari d'un equip esportiu, el lloc sagrat, on tot el que passa queda allí… qui no respecti i no entén això, mai podrà formar part d'un equip”. Mentre rebia respostes carregades d'admiració, els professionals que treballem en la prevenció de la violència sexual en l'esport vam llegir amb angoixa aquestes paraules.

Som conscients que el vestuari és imprescindible per a enfortir el grup, i que les converses, debats, celebracions, felicitat i tristesa del mateix compleixen una funció important en la naturalesa del grup. També podem dir que influeix en la diversitat corporal, en l'acceptació del propi cos i de l'altre, i en l'autoconcepte i l'autoestima. No obstant això, totes les emocions i valors positius esmentats poden reflectir-se en sentit contrari si es produeixen situacions de discriminació i/o violència en els vestuaris. De fet, les possibilitats de bullying o abús sexual augmenten en aquests espais, especialment si parlem de menors.

D'altra banda, paradoxalment, en una societat d'aparador que ha difuminat els límits de la privacitat personal, se'ns posen a l'altura dels ulls fotografies d'esportistes que tenen la samarreta o llevada dins del vestuari. Generalment homes, sovint acompanyats de gestos que expressen orgullosament la masculinitat. A més, no cal mirar amb rigor per a adonar-se que en aquestes imatges a penes es veuen cossos que no són gruixuts ni normatius. Els esportistes adults, professionals i modèlics, haurien de ser conscients que quan expliquen aquest tipus de comportaments observen a nens i joves, i que la majoria d'ells accepten i copien aquests comportaments sense ser conscients que el risc que suposen per a ells és alt perquè es perd per complet el control de la imatge i augmenta la probabilitat de sofrir abusos.

El vestuari és un espai íntim que reivindico ser un instrument que fomenti, en la mesura que sigui possible, l'autonomia dels menors, l'enfortiment de les relacions i el reconeixement de la diversitat física i identitària, sempre que sigui un espai segur i saludable. I perquè això sigui així, les persones adultes tenim la responsabilitat i el paper. D'una banda, assegurar que la violència no es produeixi sense la presència dels adults en el vestuari, a través de l'educació i de mesures concretes; i per un altre, reflexionar críticament i prendre decisions responsables sobre el sentit de la publicació de fotografies a l'interior del vestuari.