María Chivite i Iñigo Urkullu van mostrar la seva satisfacció per la presa de decisions a favor de les energies renovables a la volta de La Palma. En la conferència celebrada el 13 de març pels presidents de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, s'ha fet el pas per a fer front no sols al problema del moment, sinó també a la crisi energètica general que és un gran nus. La guerra que s'està produint a Ucraïna accelera la transició energètica per a qui té ganes o necessitat de veure declaracions amb bons ulls.

Com sol ocórrer amb aquesta mena d'expressions, la qüestió està en el que no diuen. Qui dibuixa, organitza i orienta la transició que es creu que està en marxa? Els resultats no seran els mateixos si ho fa Iberdrola que es vol blanquejar en verd, o si es fa a través de polítiques públiques que cal decidir assegurant la participació social. Què és el que volen canviar amb aquesta transició? Es volen canviar les fonts d'energia per a poder seguir amb aquest model de producció i consum insostenible? –Amb la mateixa lògica que l'elecció d'Emmanuel Macron per l'energia nuclear. O és un model que exigeix un consum energètic excessiu i injust el que es vol canviar?

I sobretot, a on volem arribar? Canviar les coses perquè tot segueixi igual, és un camí amb resultats molt escassos. Insuficients per a nosaltres, per als treballadors. A la vista del mercat de cures en pocs anys, no crec que estigui fora de lloc pensar que les dents s'han esmolat als qui especulen amb el consum d'electricitat amb el simple imaginari en el creixement que experimentarà el mercat de les renovables.