Per què és important revisar el nostre feminisme?

Només així ens adonarem de les lliçons masclistes que hem incorporat. La immersió en el feminisme és un procés permanent d'aprenentatge i revisió, cada vegada més conscient de les coses que realment són masclistes i que hem normalitzat. El mateix ocorre quan comencem a percebre el racisme quotidià, el capacitismo, la LGTBIQA+fòbia…

Troba a faltar una mirada transinclusiva en la resta de projectes feministes?

Aunitz. És més, aquesta també va ser una de les causes de la creació d'Amb V de Violeta. Sense una mirada transinclusiva no hi ha feminisme, sinó transfòbia. I en la mesura en què la lluita feminista és una lluita interseccional, també lluita per prendre consciència dels aixafaments que sofrim les dones (cisgénero i transversalitat). Aquests aixafaments es multipliquen a més si pertanys a altres col·lectius oprimits. En la majoria dels espais que s'han reinserit en la societat predomina la mirada cisheterogénea i, en altres ocasions, participen els participants transfòbics. Pots imaginar un espai d'aprenentatge amb la participació d'algú que defensa les teories racistes? O feixistes? Jo almenys no puc acceptar cap iniciativa que no treballi a favor dels drets humans, per la qual cosa els discursos transfòbics no són, en absolut, feministes.

La divisió del feminisme és una certa o és una construcció patriarcal?

La divisió entre feministes és una de les majors victòries patriarcals i capitalistes. Si estem separats tenim menys força, si ens enfrontem serem més febles. Si cadascun només pensa en un mateix, menyspreo el que els passa als altres i, per tant, gana el patriarcat i el capital. Per això és inevitable sumar forces.

Vostè ha parlat que vostè està qüestionant la seva identitat de gènere. Quin està sent el seu procés?

Encara estic en ple procés de reflexió i em resulta difícil respondre. Però tinc clar que m'han educat en funció d'uns rols injustos i que m'han negat moltes opcions per haver-me etiquetat com a dona quan vaig néixer. Per això, he començat a qüestionar el que significa ser dona…

I què vol dir?

Quan vaig tenir el primer mes em van dir que era dona, sempre m'han dit que la maternitat és part de la meva essència, que soc més sensible per ser dona i que haig de ser bella… i llavors em pregunto què és el que realment em fa dona? Les funcions que m'han ensenyat o el cos que tinc? Tot el que m'han dit que em definia com a dona no em defineix. Per tant, crec fermament que el futur és no binari. Crec que ens han ficat en les dues identitats que ens queden tales. Per això em sento substituït per pronoms femenins i neutres. No sé cap a on anirà aquest debat, però qüestionar-lo és positiu per a mi i m'enriqueix.

Parlava de maternitat. Històricament ha estat incòmode per al feminisme. Per què?

Com la societat patriarcal ha imposat la maternitat, en una ona del feminisme es va imposar el clam per la llibertat sexual i les feministes es van anar a l'altre extrem. “Si el patriarcat vol ser mare, farem el contrari”. Però tampoc ens dona més llibertat com a dona, i una dona que vol ser mare pot ser feminista de la mateixa manera. El problema no és ser mare o no, el problema és educar per a entendre que aquesta és l'única via de la felicitat, com si fos una obligació. Per això és imprescindible educar en llibertat als nostres nens.

Però, com es pot educar als nens en el feminisme?

És un dels reptes més importants, ja que ells tenen l'oportunitat de fer les coses de manera diferent. No tinc suficient espai per a explicar-ho aquí amb claredat, però les famílies tenim la responsabilitat de ser exemple, de proporcionar recursos per a educar en igualtat i de reivindicar l'educació feminista a les escoles. Sens dubte, és difícil canviar el contingut que predomina en els mitjans de comunicació, els dibuixos animats, les sèries o les xarxes socials, però és important que les noves generacions tinguin una mirada crítica i s'eduquin amb recursos per a identificar el masclisme. I en aquest sentit, el gran repte és com eduquem als nois, des que són molt tímids, perquè a través de la socialització de gènere s'atorguen als nois drets i deures diferents als de les noies, i això té conseqüències nefastes.

Per a acabar, quin creus que és el principal repte del feminisme?

Continuar augmentant la creativitat entre nosaltres i fer un pas perquè els homes es converteixin en veritables aliats del feminisme.