Pel treball que faig, parlo amb moltes persones sobre tecnologia i digitalització. Fa poc vaig treballar amb un pare sobre l'autoritat de la tecnologia. Aquest pare no li agrada res la tecnologia i li odia parlar de tecnologia. No ho entén bé i no té ganes d'entendre-ho. Però està molt preocupat perquè el seu fill, acabat d'incorporar a l'institut, tingui els dispositius necessaris, entre ells el mòbil, perquè el nen no es quedi aïllat. Però la necessitat d'aprendre tecnologia li fa ràbia, encara que sigui per a ajudar al seu fill. Per això, està molt agraït amb el mòbil i el sistema del nen, perquè li fan treball, perquè no ha de prendre moltes decisions, ni haver de discutir amb el seu fill, perquè el que decideix és “el mòbil”.
Li ha comprat un mòbil amb sistema operatiu Android i ha fet tot el que li ha sol·licitat el sistema Android per a poder utilitzar-lo: ha creat un e-mail per al nen i ha indicat que el nen és menor d'edat, i ha proporcionat al sistema l'e-mail i el telèfon del seu pare. Amb això el mòbil comença a funcionar. I no sols funciona, el telèfon decideix el que el nen no pot veure i quan cal encendre'l i apagar-lo, tot per a benefici del nen.
Li vaig dir al meu pare que em cridava l'atenció que una persona que tant odiava la tecnologia em permetés perdre l'autoritat que té amb el seu fill en benefici de la tecnologia. No és fàcil gestionar en la seva integritat l'impacte que aquesta transformació digital està tenint en les nostres vides, si ja teníem suficient per a gestionar-la... però no perdem aquestes petites coses: quan encendre el mòbil, quan apagar-lo, què veure i què no haver d'acordar amb els nostres fills, en lloc de deixar aquesta autoritat en mans d'una tecnologia. El criteri hauria de ser el nostre, perquè encara que no és el millor criteri, és una via d'aprenentatge. Crec que amb el pretext de reduir debats entre nosaltres, donar l'autoritat de les nostres vides a la tecnologia ens perjudica més que res.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]
Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]
Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]
Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]
Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]
Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
Qui ens ordena...?
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]